«Nosaltres, el Govern escocès, tenim ambicions per al futur
d'Escòcia. Creim també que la sobirania del nostre país depèn del
poble. Com a poble sobirà, la gent d'Escòcia "i només nosaltres"
tenim dret a decidir com volem ser governats». Amb aquestes
solemnes paraules, el primer ministre escocès, l'independentista
Alex Salmond, enceta un document de 60 pàgines en què proposa un
«diàleg nacional» als escocesos per tal que decideixin el seu
futur. Tan sols vuit anys després de comptar amb institucions
pròpies, Escòcia es troba que la cotilla «autonòmica» ja li ha
quedat petita. És per aquest motiu que, l'agost d'enguany, el
govern escocès va posar en marxa un procés que convida la
ciutadania a «reflexionar i decidir sobre el model de govern que
ens ha de ser més útil en el futur».
He llegit fa poques setmanes el llibre de Xavier Solano titulat
El mirall escocès i m'ha servit per entendre el cas escocès i per
comprendre la importància de la tradició democràtica dels estats.
L'estat britànic té una llarga i dilatada trajectòria imperial,
però no és menys cert que també té una molt llarga trajectòria
democràtica, cosa que fa que el debat sobre la possible
independència d'Escòcia no arribi als nivells d'estúpida histèria a
què arriben els espanyols quan els bascos parlen d'autodeterminació
i els catalans d'un nou estatut.
Xavier Solano és un jove politòleg català que fa anys que
treballa al Parlament d'Escòcia, i el seu llibre, editat per Dèria
i La Magrana, és com explica en el pròleg Ramon Tremosa, «un
excel·lent relat per aprofundir en l'evolució històrica, econòmica,
social i política recent d'Escòcia».
Escòcia viu uns moments apassionants que poden desembocar en la
creació d'un nou estat a Europa que serveixi perquè els escocesos
siguin més lliures i més feliços. I que pot esdevenir un mirall on
catalans, bascos, corsos i flamencs s'hi puguin veure reflectits.
Els qui vulgueu aprofundir en el cas escocès, no dubteu a compar el
llibre de Xavier Solano i veniu el proper dijous dia 27 a les 20.00
hores a Can Alcover, on tendrà lloc la conferència del professor i
diputat escocès Christopher Harvie titulada Escòcia: la revolució
tranquil·la?.
Harvie va néixer a Motherwell, Escòcia, el 1944. Ha ensenyat a
l'Open University des de 1969 fins a 1980, quan va passar a la
Universitat de Tübingen a Alemanya per ensenyar Estudis britànics i
irlandesos. El professor Harvie també té càrrecs honorífics a les
universitats d'Aberystwyth i d'Strathclyde. Ha escrit sobre el
petroli del mar del Nord, la regionalització europea i la novel·la
política britànica.
Els seus llibres tracten sobre la història escocesa i el
nacionalisme.
Va ser membre del Partit Laborista i va escriure un pamflet a favor
de l'Assemblea escocesa juntament amb Gordon Brown el 1979. Va
coeditar la història del Partit Laborista escocès el 1988 però va
deixar el partit un any més tard. Amb el professor Harvie podrem
analitzar com ha anat el procés de «devolució» que es va posar en
marxa fa uns anys i, sobretot, podrem conèixer de primera mà quins
són els plans del partit que actualment és al govern «autonòmic»
d'Escòcia. Un partit, l'Scotish National Party, que es declara
independentista i que ha anat forjant en la darrera dècada una
majoria social que aposta ja per la independència. Ho ha fet a base
de treballar per augmentar l'autoestima col·lectiva dels escocesos,
per fer-los sentir capaços de decidir el seu futur sense
ingerències de ningú. O en paraules de l'actual president escocès,
Alex Salmond, el dia que guanyà les eleccions: «Escòcia ha escollit
l'esperança per sobre de la por».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.