Corrupció i corrupcions

TW
0

Aquesta setmana dues notícies han confirmat que els nivells de corrupció a les Illes Balears són insubstancials i no fan la mida, sobretot no poden competir en els rànquings reconeguts. El Govern de les Illes Balears, conscient que això no és important, s'ha limitat a avançar que ell establirà les regles de joc i, seguint l'exemple d'un cas singular relacionat amb l'urbanisme palmesà, ho consensuarà amb la resta de formacions polítiques parlamentàries. Aquí, malgrat les sospites d'una minoria insignificant, els polítics mai no han estat relacionats amb comissions il·legals, ni els partits no tenen cap relació amb la construcció. Vivim a una terra en la qual tot, o gairebé tot per no exagerar, es fa per interès públic i per continuar essent un exemple i una avançada de la modernitat. Ni l'exèrcit, ni la Guàrdia Civil, ni la policia nacional, contra les calúmnies d'alguns, no són institucions dirigides o que mantinguin professionals vinculats a la corrupció. No es coneixen casos, a diferència d'altres indrets de l'Estat, de vinculació dels elements d'ordre amb màfies o organitzacions dedicades a l'extorsió. En aquesta calma plàcida de tardor, les Illes Balears han deixat de ser aquells escenaris de vici i de contaminació que foren antany, especialment durant la prehistòria de la democràcia. S'han deixat de robar obres d'art i patrimoni arxivístic; la guàrdia civil ja no flirteja amb el contraban; la policia ha recuperat la confiança ciutadana; els oficials de l'exèrcit han esdevinguts pedagogs de ciutadania i les casernes en espais de formació social; els centres socials ubicats en camps de golf o de polo han esdevinguts espais destinats a integrar discapacitats i a interioritzar codis d'altruisme i generositat en individus altre temps considerats sospitosos d'insensibles o de potenciar valors contaminants. En aquest paradís anomenat Balears l'oficina destinada a vigilar el patrimoni dels professionals de la política triomfarà, perquè finalment podrà demostrar de forma empírica que aquí, com a Madrid, amb Esperanza Aguirre al capdavant, els càrrecs polítics arriben a final de mes amb dificultats i ningú no poc millorar el seu inventari patrimonial.