La rissaga de Ciutadella del passat dijous dia 15, ben apunt de començar les festes de Sant Joan, haurà estat la notícia meteorològica més important d'una primavera que es troba a les seves acaballes. Aquell dia es donaren unes condicions singulars per a la formació d'aquestes temibles oscil·lacions que totes coincidiren 5 minuts abans de les 9 del vespre. En aquell moment es desfermaren tots els mecanismes necessaris per a una rissaga, la més forta de les que han succeït fins ara i amb efectes tan devastadors com el que tengué lloc al mateix port el 21 de juny del 1984. Curiositats del calendari, tant la d'aquell dia com la del passat dijous coincidien amb la festivitat del Corpus, tot i que ara formalment se celebra en diumenge.
K K K
VENT CÀLID DEL NORD D'AFRICA. A les Illes i molt concretament a Ciutadella, l'arribada de vent de migjorn i xaloc de procedència nord-africana, normalment associat a precipitacions amb pluja de fang, la lluna plena, calor, altes pressions i una pertorbació a nivells alts solen ser els detonants d'una rissaga que provoca sempre una pujada i després una notable i sobtada baixada del nivell de la mar que pot arribar fins als 2 metres. Les ones gravitatòries o seques tenen un aspecte per si mateix prou espectacular i en aquesta ocasió, en qüestió de minuts, el dany provocat a les embarcacions fou impressionant. Segons els testimonis l'aigua va desaparèixer del port i al seu retorn deixa tot el pla de Sant Joan inundat i amb barques escampades aquí i allà.
K K K
ONES GRAVITATÒRIES. Les rissagues es produeixen per un acoblament de la superfície de la mar amb les ones gravitatòries atmosfèriques. Aquestes ones atmosfèriques internes, amb l'aire ascendent d'una tempesta, disparen tot un mecanisme -prou complicat d'explicar però existent- que encara avui està en fase d'estudi i del que, exceptuant el seu comportament, no se'n saben gaire coses més. A altres indrets de les Balears i a la costa menorquina, poc més o menys a la mateixa hora, també es notaren aquestes oscil·lacions, que al port de Ciutadella tenen, com és ben sabut, nefastes conseqüències. El refrany que avui encapçala aquest escrit ho explica tot.
K K K
ARRIBA EL SOLSTICI D'ESTIU. Dimecres dia 21 és el dia més llarg de l'any i coincideix amb Sant Lluís, patró dels estudiants i del jovent en general. La nova estació entra amb lluna prima, a les 14 hores i 26 minuts del migdia. El girant de la lluna Nova no serà fins diumenge que ve, dia 25, a les 6 i 6 minuts de l'horabaixa. Els pronòstics populars preveuen un estiu fresquet i no tan feixuc com el de l'any passat. A la nostra cultura, l'estiu comença el dia de Sant Joan. És quan arriba de veres la calor. La seva nit és la més misteriosa i curta de l'any. La celebren totes les cultures d'arreu del món i és una nit reveladora dels secrets del destí, d'antigues cerimònies.
K K K
NIT D'INGÈNUA BELLESA. Envoltada de pràctiques supersticioses, diuen que «qui beu aigua asserenada a la nit de Sant Joan, no morirà en tot l'any». Sant Joan, sempre molt venerat, gaudeix de la festa solar més celebrada arreu del món. Són festes associades a l'aigua i al foc i l'element sobrenatural posa en aquesta nit tota la seva esplèndida i ingènua bellesa, envoltada de la bona sort. Diuen que aquells que volen curar-se les berrugues han de sortir de ca seva a mitja nit amb els ulls clucs i, sense mirar enlloc, caminar cap a una mata d'herba, amb la qual es fregaran les mans. Una solució al vostre abast entre el divendres i el dissabte.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.