Dimarts passat, les esposes dels presos polítics cubans, guanyadores del Premi Sajarov del Parlament Europeu, difongueren una nota de premsa amb el següent titular: «Hotel Meliá, cinco estrellas, pero trato ofensivo en La Habana». Un despatx de l'agència AFP contava que havien estat convidades a la festa nacional de la República Txeca, que s'havia de celebrar a l'esmentat hotel. L'acte va ser suspès perquè la direcció no volia participar en activitats «contrarevolucionàries». AFP es posà en contacte amb la cadena, que preferí no realitzar cap declaració. Un empresari que no vol amparar activitats contrarevolucionàries és la notícia equivalent a la d'un sindicat que és condemnat per pràctiques antisindicals, com ha succeït recentment amb Comissions Obreres de les Illes Balears.
Notícies en estat pur, com la de l'home que mossega un ca. En sovintegen, darrerament, de notícies així. L'autotaxa, no de Ramis, sinó del Govern (per què s'oblida tan ràpid que les decisions d'un Consell de Govern són col·legiades?), n'és un altre exemple. El darrer número (02-05) d'Hacienda Pública. Revista de Economía Pública, recull l'article «Fiscalidad sobre el transporte rodado: una revisión crítica de su efectividad internalizadora». Durant el «XII encuentro de Economía Pública» (Palma; 3 i 4 de febrer de 2005, esponsoritzat per la Conselleria d'Economia i Hisenda) es presentà l'estudi «La internalización de la congestión turística a través de un impuesto: el caso de los vehículos de alquiler en Mallorca». Llegiu aquests documents. Comprovareu la pallassada en què s'ha convertit la idea original. Fins i tot, podreu comprendre el «lapsus» que va fer de l'autotaxa un impost finalista, a pesar que la Llei d'Acompanyament no l'havia establert mai com a tal. No s'ha produït cap rectificació, sinó un assaig de màrqueting frustrat. Per què no pot ser finalista? Perquè s'hauria de destinar a la correcció d'algun impacte negatiu, per exemple, la congestió de les carreteres. Però això seria tant com reconèixer que n'hi ha i que el turisme hi contribueix (pecat de la satanització!), quan tots sabem que a Mallorca tot funciona magníficament llevat de l'asfíxia financera a què ens sotmet Zapatero i dels intents d'anchluss liderats per Maragall. A la pallassada, s'hi ha sumat bona part de l'oposició. En lloc d'exigir una elaboració rigorosa del tribut, demana la retirada a seques d'un tribut que permetria recaptar entre 40 i 100 milions d'euros. Tant costava la preparació d'unes esmenes? Francesc Quetglas és un dels pocs parlamentaris dignes d'aquest nom a la cambra autonòmica. Darrerament, però, ho converteix tot en il·legal sense que aquesta opinió se substanciï als tribunals. Només hi ha dues conclusions possibles i les dues són lamentables.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.