Mallorca ha canviat molt els darrers anys. Per diversos motius, la majoria d'ells de caràcter econòmic, la nostra terra ha atret persones vengudes dels cinc continents. Moltes hi són de passada, però moltes més hi fan comptes quedar molts anys. Tot i que aquest és el segon curs en què se n'han tornat a la seva terra més espanyols dels que han vengut a viure a Mallorca, la immigració espanyola no s'ha aturat mai des de la dècada dels seixanta del segle passat. Posteriorment s'hi afegiren els visitants-residents rics del nord (francesos, anglesos i alemanys) i en els darrers anys han arribat a milers els marroquins, senegalesos, guineans, nigerians, xinesos, argentins, equatorians, colombians, peruans, etcètera.
Actualment es parlen a Mallorca més de cent idiomes, alguns tan desconeguts per la majoria de la població com el wolof, el quètxua o l'amazic, llengües que han patit tanta persecució o marginació com la que ha patit històricament la nostra. Aquesta nova realitat de tanta diversitat cultural (en el sentit més ampli de la paraula) representa un gran repte per a tots plegats.
Cal garantir el respecte a la diversitat de tothom, però sense caure en el multiculturalisme que en Salvador Cardús donava per mort arran dels atemptats a Londres, en un brillantíssim article publicat divendres passat a l'Avui.
La Mallorca d'avui, que no és la Mallorca de fa cinc anys i no s'assembla gaire a la de fa deu, necessita caminar cap a un model d'interculturalitat, o sia d'interconnexió i d'interacció entre totes les cultures que cohabiten Mallorca avui, que respecti les cultures i llengües dels llocs d'origen dels nous mallorquins però que prengui com a eix vertebrador la llengua i tradició pròpies d'aquesta terra. Entre d'altres coses perquè apostar per la política de multiculturalitat amb espais aïllats i zones estanques per a cadascuna de les cultures presents a la Mallorca d'ara significa construir presons identitàries que, com assenyala Cardús «probablement protegeixen i garanteixen un cert reconeixement, però a condició d'acceptar de quedar-hi tancats». I d'aquest empresonament identitari, entre d'altres coses, precisament és del que volen fugir moltes de les persones que han deixat el seu país de naixement i han vengut a viure a Mallorca.
Mallorca viu l'enèssima revolució demogràfica i social, arriben a Mallorca milers de persones, la immensa majoria de les quals sense cap tipus de prejudici contra la llengua i la cultura pròpies d'aquesta terra. Són perfectament conscients que arriben a una terra en la qual volen ser acollits i en la qual s'hi volen integrar el més aviat possible. No demanen tractes diferenciats, ni necessiten paternalismes. Frisen de ser tractats com a mallorquins.
Insinuar que no estan capacitats per, en una primera fase, entendre i, posteriorment, parlar la nostra llengua és tractar-los com a inferiors. Negar-los la nostra llengua és enganyar-los. Dir-los que no la necessitaran en el futur és mentir-los. Hem de superar complexos i classismes. Ens hem d'acostar en aquesta nova Mallorca amb els braços oberts i integrar els nous mallorquins com a ciutadans de primera. Que aprenguin el català i assumeixin els valors de la nostra societat depèn en bona part del que siguem capaços d'oferir-los. Hi tenim a favor el concepte d'identitat català, que, basat en la llengua, resulta molt més actual que els basats en el lloc de naixement.
Com ja deia el manifest del primer Correllengua (1995) «els mallorquins del futur no es definiran pel color de la seva pell ni pel seu lloc de naixement, sinó per la llengua que parlaran».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.