Temps de rebaixes

Per un moment em va passar pel cap que potser Son Sardina i els seus habitants perdran definitivament aquesta propera familiaritat que caracteritza encara alguns dels barris més emblemàtics de la perifèria palmesana. Una autovia, cinturó, el que sigui, a escassos metres de l'escola, pertorbarà sens dubte la tranquil·litat de l'indret, que potser es contagiarà com tants altres llocs d'estrès, de presses, de renou...

Tant de bo no sigui així, però tenc la impressió que alguna cosa molt especial hi morirà, no només a Son Sardina, sinó també a sa Garriga, a Marratxí, a Son Macià, a les finques properes a la carretera vella de Bunyola... I el mateix es pot dir dels encara privilegiats paratges per on transcorrerà l'absurda i innecessària autovia d'Inca a Manacor. No és una declaració de romanticisme. És alguna cosa molt més important per a la nostra salut i el nostre benestar, tant físic com emocional: és qualitat de vida.

Sembla que no s'han adonat, d'això, per devers els tortuosos passadissos de la Conselleria que dirigeix la Sra. Cabrer. O simplement no ho volen saber. Ens volen vendre un forma de progrés que no existeix i que comporta un deteriorament seriós de les condicions de vida dels ciutadans. I, tanmateix, hi ha alternatives, mal que els pesi: transport públic, millora de la xarxa viària, descentralització de serveis...

Tot és qüestió de voluntat política, n'estic convençut. Mentrestant, tal vegada farem bé d'atendre la crida de les entitats ciutadanes més emblemàtiques i acudir a la manifestació del proper 14 de febrer. Perquè més enllà del lema i la consigna, qui estima la vida, la salut, l'entorn de les persones, sigui allà on sigui, no els destrueix. Atentament,

Miquel Àngel Lladó Ribas. Marratxí.