La societat civil

TW
0

Avui dissabte, a Cura es farà en el marc d'una trobada organitzada pels Joves d'Esquerra Nacionalista-PSM, una taula rodona sobre el teixit social a Mallorca, que comptarà amb la presència d'algunes de les organitzacions cíviques més importants mallorquines. Poques vegades des de les organitzacions partidistes s'organitzen activitats amb la intenció d'escoltar les associacions cíviques (i molt menys fora dels temps de campanya o precampanya electoral), per tant la iniciativa d'incloure aquest debat és lloable.

Parl d'això perquè em sembla que moltes vegades els partits polítics i els polítics professionals tenen un cert recel cap als moviments socials (algú recorda un president del govern dient que aquesta o aquella associació «no es representen ni a ells mateixos»?). D'altres simplement entenen la societat civil com una claca per les seves actuacions (per exemple algunes fantasmagòriques associacions) i d'altres com un arma per usar contra d'altres organitzacions (algú recorda una associació anomenada Sa Nostra Terra?).

Jo tenc algun amic que considera que la manera perquè la societat civil participi en la política ja està inventada i no cal donar-li més voltes: són els partits polítics i punt. Jo, tot i no trobar falsa aquesta afirmació, la trob inexacta. O incompleta.

Crec que les entitats que formen allò que s'anomena la societat civil que pretenen d'alguna manera participar en la política, tenen el seu espai i la seva funció. Pens que hi ha algunes idees, que per la seva transversalitat i per la seva importància no han de ser enarborades com a banderes de cap partit polític, sinó que totes les persones que hi estan d'acord han de poder coincidir en algun espai que no impliqui la necessària coincidència en la resolució d'altres qüestions. És més, les associacions cíviques, a la pràctica resulten una bona escola per a la gent que més endavant decideixi treballar en la política institucional.

D'altra banda, i com s'ha demostrat moltes vegades, aquestes associacions solen anar per davant de les institucions i partits polítics. Potser, en certa mesura, és aquest el seu paper.

No seré jo qui parli, genèricament, contra els partits polítics, però cal entendre que la societat té altres maneres d'organitzar-se que són tan respectables com aquests. Si els partits polítics són l'ossam, l'esquelet del sistema democràtic, les associacions cíviques en són el seu teixit muscular. Com més desenvolupada sigui aquesta massa muscular, més forta serà la democràcia.

Cal que des del poder polític, s'accepti la participació de les organitzacions cíviques en la vida política. És més, cal que l'estimulin, perquè aquestes associacions, tenen el dret i fins i tot el deure d'opinar sobre l'acció dels governants, entre d'altres coses, com vaig tenir el plaer de dir a un expresident de l'exgovern balear, perquè quan aquestes persones deixin d'ocupar els càrrecs públics, aquelles entitats continuaran treballant pel bé de la col·lectivitat.

No es pot oblidar que el temps sempre passa factura.
I la cobra.