Pere Fullana

«El cel i els doblers». A la mort del pare Antoni Bauzà Gayà (1903-1999)

Pere Fullana30/05/99 0:00

Aquesta setmana morí a Palma Antoni Bauzà Gayà, franciscà. El seu traspàs passà desapercebut, tot i la rellevància religiosa, social i econòmica d'aquest insigne religiós, sobretot durant la postguerra. Havia nascut a Vilafranca de Bonany fa noranta-sis anys i ha estat un dels elements religiosos més significatius d'un orde religiós que el tingué sempre com a punt de referència. Els franciscans de Mallorca tenen, avui, una imatge concreta i una experiència concreta, fruit d'unes obres educatives que, en bona part, foren obra del pare Antoni Bauzà. Projectà el Col·legi de Sant Francesc; l'església, el convent i el col·legi de la Porciúncula; la reforma del Santuari de Cura; la reforma de la Basílica de Sant Francesc i moltes més obres sobretot a Madrid, Mèxic, Estats Units d'Amèrica, Barcelona i Perú, entre les més significatives. Antoni Bauzà fou un religiós peculiar, difícil de definir. Segurament la seva biografia seria més fàcilment novel·lable que no interpretada en clau teològica o històrica. Era un personatge difícil, disciplinat, legalista i inflexible. La seva gestió com a ministre provincial i com a gestor econòmic de l'orde mereixeria una monografia que, ben segur, ens ajudaria a entendre i interpretar el paper de l'Església mallorquina des del decenni de 1920 fins al Concili Vaticà II (1962-1965), però sobretot les mentalitats religioses d'un període d'americanització de la vida religiosa.

Antoni Bauzà, des que residí a Pensilvània (1927-1947), mantengué la seva nacionalitat americana i exercia com a ciutadà americà. Un americà de vilafranca. Era el «marcinkus» franciscà. El banquer, protector i pare d'una col·lectivitat de religiosos franciscans la majoria d'extracció pagesa, que mai no saberen com interpretar la concepció de «la banca franciscana». Tanta sort que la majoria desconeixia que els franciscans havien estat, des del segle XV, els inspiradors de les caixes d'estalvi popular, un model inventat per servir els més pobres i desprotegits de la societat. La «Banca Bauzà», inspirada i justificada en el Dret Canònic, no tengué cap funció social, només religiosa. Serví, preferentment, per a la construcció d'obres de culte i alimentar el ritual que a Déu li han de dedicar tots els doblers necessaris i un poc més. Tanmateix, aquestes obres han servit perquè l'orde franciscà de Mallorca mantengui encara a l'Illa una imatge de riquesa, ben allunyada de la senzillesa i de la pobresa que ha alimentat el carisme de la institució. De fet, el 1993, quan el cardenal Tarancón visità la Porciúncula, amb motiu del centenari de la fundació de la institució, manifestà en contemplar els vitralls de l'església projectada per l'arquitecte Ferragut: «Supongo que ustedes tienen conciencia que con esta obra dan una imagen de riqueza». La reflexió de Tarancón em féu reflexionar, però també m'estimulà. Els religiosos franciscans tenen un deute amb ells mateixos. És necessari estudiar, ponderar i reflexionar sobre la figura del pare Bauzà, perquè en bona part, per bé i per mal, la història del franciscanisme a Mallorca del segle XX du el segell d'aquell americà, admirador del cardenal Spellman.

Uns dies abans de morir, Sebastià Taverner em féu una pregunda: «Pere, què creus que dirà la premsa del pare Bauzà quan mori?». En aquell moment vaig pensar: «En Tià s'està morint i, en realitat, m'està fent la pregunta pensant en què diria la prensa el dia que ell moriria». El vaig convidar a escriure un article sobre el pare Bauzà i, entre tots dos, ho intentàrem. Però la seva salut no va permetre que aquell article arribàs a bon port. Ara que el pare Bauzà ha mort, m'he adonat que la premsa gairebé no ha dit res. Una llàstima, perquè hi ha moltes coses a dir.