Palma20/06/10 0:00
TW
0

L'educació s'inicia a casa
Ja ha acabat el curs escolar, cal continuar reflexionant seriosament per tal d'esbrinar els motius dels resultats negatius i d'alguns "aprovats" que, fora arribar al nivell adequat, passen de curs tan feliçment, sense haver de fer treballs a l'estiu, ni corregir actituds, ni res de res... I els pares, ni s'immuten.

Certament hem de creure el que diuen les estadístiques i tots plegats posar fil a l'agulla. En aquest terreny podem dir amb rotunditat "a les agulles". Sàvies paraules aquelles que afirmen que "cal tot un poble per educar una criatura". Per tant, esperam que no en torneu a donar les culpes a la professionalitat i a la dedicació dels ensenyants i educadors. Nosaltres, els mestres, principalment els més veterans, estam més que farts de dialogar, d'informar i de donar pautes a pares i alumnes advertint-los del que veim venir de ben lluny. Ja a les aules d'Educació Infantil es detecten criatures (fora cap tipus de discapacitat patològica) amb clares mancances per poder arribar a desenvolupar-se d'acord amb les seves capacitats i poder adquirir experiències, habilitats i destreses que li facilitin el propi desenvolupament. Ens topam sovint amb un mur infranquejable... els pares, i la ràtio. Contra això, només podem posar-hi una gran dosi de paciència, voluntat i riquesa professional.

Totes les aules que tenen més de 20 alumnes per mestre suposen un gran esforç per part de l'educador, perquè no pot arribar amb fermesa a cada infant, com cal i es mereix. Parlam de menors! Quin és el motiu que fa pensar a la societat que les criatures estan ben escolaritzades pel senzill motiu de tenir plaça escolar? Per què darrerament fan falta tants de mestres de suport? Per què els pares volen escolaritzar els seus fills i a la vegada NO FER-SE responsable dels seus deures com a pares d'un escolar? Complir amb els horaris, anar a les reunions, participar en les tutories, ajudar amb els encàrrecs, hàbits, deures, sortides...

Quan un alumne arriba sempre tard, o falta a classe perquè surt de viatge amb els pares, o tenia son, o plou, o fa massa sol, o la mare ha d'anar de compres, o vénen els tiets a fer el cafetó, o els padrins, o els cosins, o volien anar al circ, o al cine, etc. Sempre són 3 o 4, i sempre els mateixos, els que et posen aquestes excuses i perden contínuament el ritme de la classe. Què ha de fer la mestra? Reclamar la mestra de suport? La PT? L'AD? La psicòloga? Vaja, vaja...

Si a 3, 4 i 5 anys els pares els porten amb braços fora tenir mal a les cames; si carreguen amb la bosseta del berenar (deu pesar massa...); si els vesteixen sense donar-los temps per fer-ho ells; els disculpen les seves mancances; els consentent enrabiades i capricis a rompre; porten xumet, bolquers i alguns prenen la llet amb el "bibi" (agafar la tassa i la cullereta deu ser complicat)... i menteixen la mestra per fer-li creure que a casa tot va bé... què hem de fer els mestres?
El fracàs escolar NO comença a les escoles. S'hi DETECTA!
Bon estiu, estimats estadistes, autoritats, pares, sindicats, alumnes i sofridors companys!
Xisca Amengual. Palma

Carta al Sr. Melcior Comes
Senyor Melcior Comes, després de llegir el vostre article en què responeu la meva crítica al vostre titulat "Els culpables", vull ser molt breu i fer tan sols unes puntualitzacions sobre el que em pareix més destacable. Tanmateix, el més positiu d'aquest intercanvi d'opinions sens dubte serà haver convidat els lectors que hagin tingut l'amabilitat de llegir els nostres arguments a pensar un poc en aquests temes. Teniu raó quan deis que la història la feim entre tots, però no hem d'oblidar que no jugam tots en les mateixes condicions ni començam la cursa des de el mateix lloc.

Citau el guru del conservadorisme Minogue, qui ha desmuntat el materialisme històric amb la seva rocambolesca teoria. No hi ha dubte que les condicions materials de la nostra existència condicionen el nostre pensament ideològic, i recordam que el materialisme històric ve avalat primerament per l'estudi científic de la història i de les societats en el transcurs d'aquesta i, segon, encara que no menys important, queda defensat dia a dia mirant al nostre voltant. De vegades fins i tot n'hi ha prou de parlar amb el veí o escoltar el company de barra mentre fas un cafè.

Llegint la vostra opinió sobre la ideologia marxista, és evident que criticau una caricatura del marxisme, no el marxisme en si mateix. Ningú diu que les classes socials siguin tan hermètiques ni diferenciades com pressuposau. Tampoc la ideologia dominant no és un invent de les classes dominants per sotmetre, com si se'n mantinguessin fora. Per això, quan parl dels qui juguen el paper d'incentivar la ideologia dominant, no vull dir que ho facin amb manifesta mala fe o intenció d'enganar. Aquesta ideologia serveix uns interessos, però no vol dir que qui la divulga no hi cregui amb sinceritat.

Deis que som un il·luminat. Potser teniu raó, però no és res que em preocupi massa. Em preocuparia molt més adonar-me un dia que m'he convertit en un "enlluernat" per emmirallaments de felicitat, llibertat i justícia que oculten tot el contrari. Definitivament, esper ser un "il·luminat" tota la vida. Una salutació cordial.
Alfons Sastre Serra. Palma