Cartes dels lectors

Estaria molt bé exigir trobar solucions a tot el que es posa damunt la taula en aquestes cimeres, si no fossin solucions que no faran altra cosa que accelerar la precarietat en la qualitat de vida. Perquè sembla que aquest plantejament de diversos temes complexos a la vegada no és més que una excusa per retardar la inevitable destrucció de l'hàbitat natural del planeta (potser amb l'excepció d'alguns transgènics creats per a l'ocasió), si no es pren més seriosament.

Aleshores, quan els efectes nefasts de la massificació humana actual encara no ens havien mostrat la seva letal virulència sobre el medi ambient, (és a dir, el deteriorament seriós de tots els fenòmens naturals, des del natural funcionament en gairebé tots els ecosistemes fins al canvi climàtic a causa de l'augment de la temperatura mundial per l'efecte hivernacle que, i no deixa de ser una paradoxa, provoca l'existència de l'atmosfera terrestre), tampoc no es podia saber fins a quin punt seria necessària una actuació que pal·liàs el desastre. Avui, el problema és real i evident. Els responsables que hi poden donar una solució també hi són i, a més, hi tenen l'accessibilitat i els mitjans que el tema requereix per a una solució definitiva. Només els falta la veritable voluntat d'actuació per arribar a un consens efectiu.

No els sembla que aquest fet, el qual va a pitjor cada minut que passa sense haver-hi posat remei, en poc temps haurà acabat amb la possibilitat (avui ja gairebé miraculosa en molts ecosistemes) de l'existència de vida animal (la humanitat inclusivament, és clar) i que l'únic responsable serem nosaltres mateixos: els humans?

No veuen el problema prou seriós i se centren únicament a intentar reduir el CO2, que no és més que el cim de l'iceberg. Es tractaria de posar damunt la taula un tema que intentàs engegar un sistema o mecanisme global que fes possible una mena d'"involució" en el nivell de contaminació i degradació ecològica global que, almanco, fes rebaixar notòriament tots els "efectes secundaris" que ha provocat el sistema de vida humana actual a l'entorn natural, per tal de poder garantir la qualitat de vida que ens mereixem, anem on anem.

Gràcies a una hipotètica però imprescindible sostenibilitat entre l'ésser humà i la nostra mare natura, tots els éssers vius que compartim aquest únic món, la pertinença irresponsable i desastrosa del qual ens l'hem d'atribuir en exclusivitat, hauríem de poder gaudir de bell nou de tot allò que en pocs anys només nosaltres o hem fet malbé o hem fet desaparèixer del planeta. Diuen els experts que l'alarma ja ha saltat i que, en un termini no gaire llunyà, el fet que la intervenció humana hagi arribat als extrems actuals serà irreversible per al manteniment de moltes espècies, inclosa la nostra.
Sebastià Lladó Sagrera.

Mal exemple lingüístic del Consell de Mallorca

Som a dimecres. Per Ràdio Mallorca acaben de fer un espai dedicat als trenta anys d'ajuntaments democràtics. Avui toca entrevistar el batle de Fornalutx. Primera pregunta en castellà. El batle contesta en mallorquí. Segona pregunta en castellà. El batle torna a contestar en mallorquí. A la tercera pregunta en castellà, el batle fa figa, claudica i abandona la seva llengua de tota la vida, la de son pare i sa mare, la dels seus padrins i repadrins. La resta de l'entrevista ho té claríssim: no torna a amollar ni una paraula en mallorquí. Sort que, abans de penjar el telèfon, encara té el coratge de dir "bon dia", segurament pensant que un pic tallada la comunicació ningú no el podrà renyar.

Tractant-se de Ràdio Mallorca, emissora monolingüe en castellà, la feta no em vindria de nou si no fos perquè, a continuació, anuncia que aquell espai l'ha patrocinat el Consell de Mallorca. No m'ho puc creure: el Consell subvencionant un espai que empeny els mallorquins a abandonar la seva llengua! Ni Carlos Delgado, batle de Calvià, seria capaç de dissenyar una campanya tan pedagògica, efectiva i malèvola contra el mallorquí. L'eslògan podria esser: "Libertad de elección de lengua: ¡a la tercera va la vencida!". Els el regal per a la pròxima manifestació.

Bromes a part, qui paga mana. Si el Consell patrocina un espai de ràdio, de bon començament ha d'establir les condicions que afavoreixin l'ús del mallorquí arreu, per part d'entrevistadors i entrevistats, d'acord amb la política lingüística vigent. L'espectacle d'avui, amb un batle mallorquí que comença parlant la seva llengua i a la tercera pregunta es veu forçat a claudicar, no té consol. A damunt, pretenien celebrar els trenta anys d'ajuntaments democràtics. Quin sarcasme!
Cordialment,
Lluís Cerdó Fernández. Palma.