La regeneració de les platges

Fugint de formulacions teòriques o científiques que no comprenc, la meva postura és obertament favorable a aquells que defensen la regeneració natural de les platges seguint criteris ecològics i mediambientals, per sobre d'altres que no veuen més enllà dels seus nassos i fan de l'efecte immediat i de l'economia els símbols de la seva estupidesa.

Però el que m'agradaria és posar de manifest un fenomen fàcilment perceptible: facin una volta per la badia d'Alcúdia. Una platja privilegiada, d'arena blanca i fina, on passaves gust de jeure i passejar, i que ha estat substituïda per una arena negra i gruixuda, plena de pedretes i restes de mol·luscs. L'aigua també és molt més tèrbola que altres anys. Aquests dos fets són algunes de les conseqüències més visibles de la regeneració artificial de les platges. El més curiós és que aquesta situació es produeix sobretot en aquelles zones en què l'hàbitat natural, format per plantes i dunes, ha estat colonitzat per hotels, apartaments i xiringuitos. Paradoxalment, aquells espais (per exemple la zona del comú) on s'ha conservat la situació natural de sistemes dunars i vegetació autòctona mantenen tota la seva espectacular bellesa. Jutgin vostès mateixos!