Estimar-te

De sobte, una nebulosa, un somriure encriptat, com una secreta consigna, una torxa encesa, un horitzó llunyà, l'únic amor prohibit que resta, una subtil espurna, un desig congelat.

I llavors, la llavor.

La flama, l'incendi previst. I esdevens atmosfera i univers, i ets paraula i ets missatge... Arribes com la revolució més bella.

I ja hi ets cada dia, amb la teva bellesa, violenta com una invasió. I la teva veu dolça i encisadora i el teu missatge ferm i clar. Com una poesia carregada de futur.

I saber, aleshores, que fins a tu, havia escrit a les fosques i que sí, que hi ha un abans i un després de tenir-te. I que tot seria estúpid si no hi fossis...

Tots els dispositius guanyen cobertura quan et carreguen, com somada que plau. I totes les icones del mòbil fan coa per repiular-te.

I descobrir que ets sexi a totes les pantalles. I que tenc bateria infinita per llegir-te cada dia, de nou.

I esdevens amor a contrarrellotge, a contracorrent. Estimar-te és nedar i esqueixar la roba. Estimar-te és sembrar una llavor i esperar menjar-ne els fruits.

Els mots venen cap a mi fàcilment quan es per dir-te que t'estim.

I, que, tanmateix, la voluptuositat màxima és llegir-te.

I que, tanmateix, t'estimam dBalears!