Fa pocs dies usàvem la paràbola de Penèlope que de dia, teixia un sudari per al seu sogre i de nit desfeia tot el que havia cosit, per denunciar la doble acció que desplega el Govern espanyol amb la qüestió del reconeixement d'oficialitat del català, el basc i el gallec a les institucions de la Unió Europea.
El Govern espanyol de Pedro Sánchez, per fer veure que compleix un acord amb els independentistes catalans pres davant un mediador internacional, diu públicament que vol que el català, el basc i el gallec siguin oficials, però al mateix temps, d'amagat, negocia amb alguns estats perquè posin emperons a aquesta oficialitat.
Dins les maniobres de distracció i engany als independentistes i al mediador internacional, ara ens volen entabanar amb la possibilitat que es pugui parlar en català i eusquera al Parlament Europeu (el gallec ja s'hi parla, amb el nom de portuguès).
Roberta Metsola, sempre disposada a crear comissions (i a rebre'n), ha informat que la Cambra avaluarà l'impacte econòmic i logístic que tendria reconèixer el català i el basc com a llengües d'ús en les seves sessions plenàries.
I per això, quina idea millor que muntar una comissió?
Han creat un Grup de Treball de la Mesa sobre Llenguatge dels Ciutadans i Serveis Lingüístics que integren cinc vicepresidents de l'Eurocambra, entre els quals, el valencià Esteban González Pons (PP) i el català Javi López (PSC).
Realment, no fa falta cap comissió per saber quant costarà que el català es pugui parlar al Parlament europeu.
És molt bo de saber: el mateix que costa que s'hi pugui parlar castellà, maltès o lituà.
8 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Crec que tergiverses, Mascaró de Son Llodrà, intencionadament el que vull dir. No esper gaire cosa d'Europa i encara menys amb els polítics actuals que tenen càrrecs, sobretot d'aquests polítics que pacten amb l'enemic a canvi de dur el català a Europa i després parlen en castellà al Congreso. Polítics de partits que quan governen deixen al marge les polítiques que haurien d'estar destinades a potenciar el català. Les teories ja no m'interessen, només m'interessen els fets. I tu què fas per la independència?
És Ver És evident que l'aspiració de les persones d'un col·lectiu nacional ocupat per un altre hauria d'ésser aconseguir la independència política. El què vull dir és que aspirar a la legítima independència és completament compatible amb desitjar que la llengua catalana / valenciana esdevingui llengua oficial a la Unió Europea i aprofitar les circumstàncies actuals. No és cap cosa xorca. Prefereixo bregar per aconseguir la independència amb el català/valencià plenament oficial a la UE que fer el mateix sense l'oficialitat de la nostra llengua. Ve-t'ho aquí, és allò de feina feta no té destorb... O tu solament estàs pendent de que diran els "europeus ? I mentre no tinguem un estat propi, no t'importa la nostra llengua, l'economia, el desastre del turisme massiu, que nos "governin" a les acaballes del primer quart de segle XXI encara els hereus directes del franquisme... etc? Mentre la vida no s'atura. Repetesc els estats solament prenen seriosament altres estats com ells, no n'importa ni la superfície, ni el nombre d'habitants, ni les contradiccions internes ni les que tenen ells... sigui la Xina o San Marino, idò el que cal fer és aconseguir la independència. I tu què fas per la independència ?
Qui no em confondrà a mi seràs tu, Mascaró de S. Llodrà. Precisament el moment històric, just després de l'1 d'octubre, necessita més que mai determinació i no renecs ni pactes xorcs amb els enemics. Precisament ara que segurament més que mai les autoritats europees ens observen. Els que pactaren amb el PSOE gestinar l'ús del català a les institucions europees, parlant en castellà al Congreso espanyol. És fa difícil creure que ningú ens pugui prendre seriosament.
M'he oblidat de comentar el tema del cost de la traducció de documents, lleis i normatives, publicitat, webs, dels traductors simultanis durant els plens, dels juristes, filòlegs, lingüistes, informàtics... per a poder traduir idò, fer oficial la llengua catalana /valenciana. De l'impacte econòmic de tot plegat. Quina cosa més ridícula si hi ha 24 llengües oficials i des de la fundació de la UE com a CEE, han necessitat serveis de traducció. Per a saber-ne el cost econòmic en tenen prou amb consultar les despeses anuals de les 24 llengües en aquest concepte. No cal fer cap comissió de res per a saber-ne el cost, és ras i curt una aixecada de camisa molt gran i greu. A propòsit el cost de totes les traduccions i serveis d'interpretació de les 24 llengües actuals suposa un cost del 1% del pressupost de la Unió i alhora 2€ per ciutadà de la Unió. En total 1.000 milions d'euros. Son dades de l'any 2022 de la despesa per a "preservar el multilingüisme" [sic]. Aquestes dades les he aconseguit tot sol on line sense fer cap comissió de res. A més a més m'he adonat ( no hi pensava) que la Unió, en les relacions internacionals, també despèn molts d'euros en traducció i interpretació a altres llengües del món i no oficials a la UE.
@És ver No sé que hi té a veure el Sr Rufian amb el retard de la llengua catalana/valenciana oficial a la Unió Europea. La Unió Europea és una associació d'Estats i a qui han de prendre "seriosament" els altres vint-i-tres estats restant és al govern de l'estat espanyol. L'estat espanyol i Portugal ingressaren a la Unió Europea l'any 1986 (en Rufian tenia 3 o 4 anys) i aleshores, l'estat espanyol "s'oblidà" de demanar l'oficialitat de la llengua catalana/valenciana i també de l'euskara ( la més antiga o una de les llengües actuals més antigues d'Europa). A l'esmentat any solament l'espanyol (a la sacra constitució espanyol en diuen castellà i a la Unió Europea el govern espanyol hi posà "espanyol") i el galaicoportuguès aconseguiren ésser-ne oficials, car la resta d'estats els prengueren en consideració. Els "europeus" nos tindran "consideració" a nosaltres, el dia que els Països Catalans, o primer una part, aconseguiran la independència. Mentrestant el fet que el gaèlic irlandès i el maltès siguin avui llengües plenament oficials a la Unió Europea ( a Malta i a Irlanda també hi és oficial l'anglès) fa encara més vergonya que la llengua catalana/valenciana no ho sigui al 2024. És molt necessari que la nostra llengua esdevingui oficial a la Unió Europea, l'elenc dels avantatges és molt extens, els podeu consultar on line, no es tracta solament de poder-la xerrar en els Plens de la Cambra de la UE per parts dels Diputats electes, suposarà molts més avantatges importants per als catalanoparlants i per als usuaris de la llengua catalana/valenciana. "És Ver", no s'hi val a confondre's i encara pitjor contribuir a confondre els altres, com si la nostra situació no fos prou complicada i complexa.
Però la culpa no és només del PSOE o del PP. En Rufian ara que es pot parlar en català al Congreso, continua parlant en castellà. És difícil que ens puguin prendre seriosament. ERC i Junts, tot i els incompliments del PSOE, continuen donant suport al govern de Pedro Sanchez. Per tant, és difícil que els europeus ens tenguin consideració.
Ben dit. I si França demana l'oficialitat del gal•loromànic en qualsevol de les seves variants?
Fum i miralls, per a no variar. En Pedro Sánchez és un Xerraire ambiciós que no dona una passa si no el beneficia a ell.