Dues prèvies: "Endemesa" és una de les paraules que avui en dia està, malauradament, força en desús. Si no vaig errat, és un mot per referir-se a accions irreflexives o inconsiderades, quelcom que en castellà en diríem "fechoría" o "estropicio". Per una altra banda, José Luis Escrivá Belmonte és el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions de l'actual govern d'Espanya que, per la seva trajectòria passada, té ben acredita la seua profunda convicció ultraneoliberal.
Fet i fet, el ministre Escrivá en fa a dojo d'endemeses. Ben segur passarà a la història pel fracàs absolut que ha representat l'Ingrés Mínim Vital (IMV) que, veritablement, més que un nyap, és el colmo! Tanmateix, l'endemesa més gran és el "sostenella i no enmendalla" mentre creix l'abast i la intensitat de la crisi social provocada per la pandèmia de la covid-19.
Justament, el Consejo de Ministros del 2 de febrer passat, a proposta del ministre Escrivà, aprovà un Real Decret Llei relacionat amb la pandèmia que estableix la consideració de malaltia professional la covid-19 per als professionals sanitaris i sociosanitaris. Sent una decisió que millora la cobertura social d'aquests col·lectius, on és l'endemesa? Idò que el RDL exclou d'aquesta millora, entre d'altres, als treballadors i a les treballadores de neteja o manteniment de les empreses subcontractades. És a dir, s'exclou a les persones que pitjors condicions salarials i de feina tenen.
El mateix dia 2 de febrer, en la presentació de les dades d'atur i d'afiliacions a la Seguretat Social del mes de gener, el ministeri que dirigeix el senyor Escrivà en va fer una grossa d'endemesa. El titular de la nota ministerial fou: "La Seguridad Social suma 39.814 afiliados en términos desestacionalizados en enero". Realment, la notícia era que, en termes de mitjana, la baixada d'afiliacions amb relació al mes anterior s'havia enfilat a 218.953. No obstat això, bastants mitjans de comunicació "compraren" el titular servit pel ministeri, sense llegir la lletra petita de l'estadística, i sense reparar que els "termes desestacionalitzats" és un tecnicisme macroeconòmic que calcula la dada, en aquest cas, de gener projectant-la a allò que passaria si fos la del millor mes de l'any. Una tecnocràtica endemesa per abundar en les "mentides, grans mentides, i estadístiques sobre atur i ocupació".
I vet aquí la, fins ara, darrera endemesa del ministre Escrivá: el cridaner silenci envers la carta oberta amb les reivindicacions de les Plataformes –entre elles la Plataforma Pensions Mallorca- que s'integren en la Coordinadora Estatal en Defensa de les Pensions Públiques (COESPE). És a dir, menyspreu a les reivindicacions del moviment de pensionistes, resumides en els següents nou punts: 1. Les pensions públiques són un dret. 2. No a pensions públiques de pobresa, sí a pensions públiques dignes. 3. No a la privatització de les pensions públiques. No a l'entrada dels plans privats de pensions de qualsevol mena: particulars, d'empresa, o d'Entitats de Previsió Social Voluntària (EPSV), com a part del sistema públic. No a les ajudes estatals per als plans privats. 4. Pensions revaloritzades anualment a la pujada de la inflació (IPC real i anual). La revaloració ha de ser garantida per la Constitució, com a dret d'obligat compliment. 5. Acabar amb la bretxa de gènere. 6. Per una nova llei de reforma de les pensions, justa, solidària i garantista de les pensions públiques, i la derogació de les lleis de reforma de pensions de 2011 i 2013. 7. Separació de fonts de finançament. 8. No penalitzar les jubilacions anticipades amb, 35 anys o més, de cotització. 9. Buscar noves formes de finançament per a pagar les pensions.
I, tanmateix, em temo que no seran aquestes les darreres endemeses del ministre Escrivá. Estarem atents!
