La notícia que, des de l'1 de gener del 2021 acabat d'iniciar, ha entrat en vigor l'ampliació del permís de paternitat a setze setmanes (per cert, sense cap millora en la durada del permís de maternitat que, des de fa anys i panys, es manté sense ampliació) s'ha presentat com una excel·lent notícia per a la igualtat. Sens dubte -després de tanta mala notícia a col·lació dels efectes sanitaris, econòmics i socials de la covid-19-, hi ha ganes de bones notícies, i, el fet que els permisos siguin d'igual durada per a pares i mares, i intransferibles ho és, en principi, una bona notícia. Però, és necessari advertir de bon començament que Déu ens guard d'aconseguir normatives d'igualtat a força d'igualar drets a la baixa, o, com és el cas, de barrar la millora de drets a les dones.

El cas és que, com fa algun temps adverteix la Plataforma pels Permisos Iguals i Intransferibles per Naixement i Adopció (PPiiNA), aquesta, aparentment, bona notícia es basa en una norma legal que té, com aquelles antigues pel·lícules de Fu-Manxú, trampes molt grans. A tall d’exemple, els pares no podran emprar el seu permís per a alternar-se amb les mares i quedar-se al càrrec del seu nadó perquè: 1) les 6 primeres setmanes hauran de prendre-se-les forçosament a partir del naixement, és a dir, simultàniament amb la mare. Es nega, per tant, l'autogestió dels progenitors del dret a la cura dels nadons. 2) les altres deu setmanes del permís hauran de prendre-se-les quan i com l'empresa li ho permeti. És un dret amb permís empresarial! (sic). Tot plegat, diguem-ho suaument, no facilita una coresponsabilitat de debò de tots dos progenitors. Una imperdonable oportunitat perduda!

Tanmateix, el punt més sagnant de la desigualtat de gènere en matèria de cures continua sent el de les excedències per a cura de familiars. A les Balears, durant els nou primers mesos de l'any 2020 (última dada disponible), la Seguretat Social va reconèixer la prestació a un total de 1.072 sol·licituds d'aquest tipus d'excedències, de les quals un 85% van ser per a sol·licituds fetes per dones!

Tot plegat indica que queda molt camí per recórrer fins a arribar a una situació d'igualtat en l'àmbit de les responsabilitats i treballs de cures. Convindria, doncs, que els passos en la bona direcció ho fossin sense trampes, i amb més ambició.