Divendres 11 de setembre, Miquel Salamanca meteoròleg d’IB3, piulava a Twitter una imatge de satèl·lit prou impactant amb aquest text “Una imatge de satèl·lit pel record. El tel que arriba a Balears no són niguls, és el fum dels incendis de Califòrnia que arriba després de travessar un continent sencer i tot l'Atlàntic”. Seguidament aquest geògraf afegia “La imatge d'una tragèdia ambiental, fruit d'una nul·la gestió forestal i un clima de cada vegada més càlid i sec que afavoreix la propagació del foc.”

Hi ha paraules que per raons personals, polítiques o professionals, em posen directament en guàrdia, per exemple que es dirigeixin a mi amb el terme de “caballero”, que qualcú em digui que és “apolític” o que fàcilment es faci servir el terme “gestió forestal”, especialment quan es parla de foc, d’incendis. El columnista especialitzat en agricultura i ramaderia, polític, fill de llenyataire i actual assessor qualificat de la Conselleria d’Agricultura, Mateu Morro, en parlava no fa gaire i ho fa de manera recurrent de gestió forestal. Per al col·legi d’enginyers de monts i forestals, no hi ha paraula que els pugui representar millor ni que els agradi més treure a palestra.

Abans que les competències d’administració forestal passessin a mans de la CAIB, qui les ostentava era l’ICONA (Instituto para la Conservación de la Naturaleza) depenent del Ministerio de Agricultural espanyol. Aquest organisme dirigit per funcionaris procedents de les escoles d’enginyers de monts i forestals i que tenien al seu servei el cos de guardes forestals de l’estat, tenia la seva delegació a les Illes Balears, que va dirigir durant anys Mateu Castelló, “Deu” de malnom entre els seus treballadors de brigades. I efectivament, tenia poders omnipresents en la “gestió forestal” a les Illes Balears, molt per sobre cap influència política al respecte. Els alts funcionaris franquistes, sovint amb llinatges precedits de la preposició “de”, ostentaven molt de poder en la gestió econòmica i administrativa, en aquest cas forestal. Aleshores aquesta es basava en reforestacions extensives, algunes amb èxit com la de l’Avenor, a Mortitx, altres moltes fallides per causes diverses i algunes amb espècies foranes i construcció de terrasses incloses com Almallutx-Cúber. Gestionaven les finques d’utilitat pública, Menut, Binifaldó, viver forestal, feines de prevenció i extinció d’incendis i caça. A poc a poc es varen anar incorporant actuacions conservacionistes, per exemple en la creació de la brigada de vida silvestre a càrrec de Joan Mayol, molt centrada en l’exitosa recuperació del voltor negre.

La gestió forestal ha estat dirigida bàsicament per funcionaris i ho han fet de manera ininterrompuda des de fa molts d’anys i fins als nostres dies. Sorprèn que sovint des de tribunes del col·legi d’enginyers es reclami a tothora la necessitat d’aquesta gestió, pensava que cobraven perquè la feien.

No sé amb quin coneixement de causa en Miquel Salamanca parla, referint-se a l’administració forestal nord-americana, de nul·la gestió forestal. He de reconèixer que jo també ho desconec, encara que és mal de creure que una nació tan potent en mitjans científics, tècnics i econòmics realitzi una nul·la gestió forestal del seu territori, especialment de les zones amb un historial tan important en incendis forestals. De fet record unes declaracions d’aquell president George Bush, qui va bombardejar Irak amb Aznar i Blair, on suggeria o reclamava que es tallessin els arbres del bosc per evitar els incendis forestals. Potser en Mateu Morro es refereix a això, talar arbres, eixermar el sotabosc, fer biomassa, donar llocs de feina... perquè el pinar, la garriga, el bosc, la vegetació és un perill, un risc? per evitar incendis forestals?

A California i Oregon on gaudeixen d’un clima mediterrani, com aquí, al sud de Sudàfrica i alguna part de Xile i Austràlia, la vegetació s’ha adaptat a la seva principal característica: estius secs i calorosos. Sense la presència humana els llamps o, excepcionalment com conta una llegenda índia que narra la descoberta del foc, mitjançant el fregament seguit per mor del vent de dues branques, eren la única causa que es pogués produir un incendi forestal, que seguidament la vegetació se’n refés, potser per segles fins a un altre succés similar. No és un tema d’estudi banal construir a “grosso modo” la hipòtesi d’aquesta recuperació, un altre dia, però només apuntar que durant la restauració dinàmica el bosc passa per diferents estadis, alguns més vulnerables quan a facilitar la progressió d’un incendi, fins assolir un grau de maduresa molt resistent als incendis. El problema rau, al meu parer, interrompre artificialment aquesta dinàmica, com ho pot fer un incendi natural, amb una suposada i equivocada “gestió forestal” per creure evitar un risc d’incendi.

Amb la presència humana, i aquí el cau de la qüestió, el foc, els incendis varen deixar de ser un esdeveniment esporàdic per convertir-se en un fet habitual, cultural. Un exemple clar el tenim en una de les causes d’un dels incendis més importants d’aquests dies a Califòrnia, una bengala llançada durant una festa per revelar el sexe d’un bebè. Ningú diria que estam al segle XXI. El foc un procés químic tan meravellós, ha esdevingut molt perillós a les nostres mans. La causalitat dels incendis forestals a les Illes Balears i diria que es pot projectar a altres regions mediterrànies, són en un 94% degut a causes humanes, especialment de manera intencionada o per negligència. Aquest és el perill, aquest és el risc.

Per altra banda si es crema de manera cíclica, per causes humanes, tanta vegetació, és perquè n’hi ha. És a dir, la vegetació mediterrània té uns efectius molt resistents als incendis, és la infanteria del futur bosc, no el perill, el perill som nosaltres, la cultura del foc i tot sia dit tota la llenya que hi afegim.

La normativa que regula l’ús del foc (Decret 125/2007 de 5 d’octubre) és també un risc, un perill. Només per posar un exemple, tot el mes d’abril, abans de dia 1 de maig i des de 15 d’octubre, recordem la calor que ja o encara pot fer, vostè pot cremar a 1 metre de zona forestal sense necessitat de cap tipus d’autorització ni de regulació. El sentit comú de la gent ens salva. Per altra banda i sobretot el que fa el decret és facilitar la tramitació de les autoritzacions de foc en zona forestal a l’hivern i a menys de 500 m. de zona forestal a l’estiu, quan al meu parer s’hauria de centrar sobretot en intentar evitar l’ús de foc, llevat de casos d’autèntica necessitat. Ja en tornarem a parlar un altra pic. Gràcies i bon dia.