S’ha d’entendre que l’activitat política a l’administració pública representa que qui han estat elegits per la ciutadania ho han fet en base a una ideologia determinada que han d’aplicar, si una formació es diu d’esquerres i ecologista, ha d’actuar de manera coherent en base a aquesta proposta política que ha estat votada, diferent de la d’una altra que sigui de dretes. Passa però que l’administració, independentment de la seva activitat pròpia funcionarial, actua políticament en base a unes decisions tècniques que aquella proposta guanyadora política no qüestiona. Perquè? Tenim un exemple clar en la configuració viària i política de la mobilitat a Mallorca, decisions per a la creació de grans infraestructures centrades a servir un determinat monocultiu industrial turístic o econòmic determinat, han passat per damunt de propostes polítiques que, de manera coherent a la seva ideologia, s’haurien d’haver oposat a aquests plans, tècnics.

Tot ve al cas de comprovar un dia rere altre com decisions tècniques no són dirigides per la ideologia política democràticament guanyadora. Potser s’hauria de parlar d’incompetència política, no li interessa la política, es cenyeix a allò que li diuen i marquen els tècnics i prou; però llavors quin és l’objectiu de la seva proposta ideològica? Guanyar eleccions? Pels càrrecs? Pels sous? Llavors és un frau.

La Conselleria de Medi Ambient, en una nota de premsa ens ha fet saber quins són els objectius de la “restauració dels danys ambientals causats pel temporal de Banyalbufar, Esporles i Valldemossa". Crida l’atenció la persistència en considerar al bosc com un enemic, perillós. Adverteix que “per la caiguda d’arbres hi pot haver erosió a les zones de més pendent i que la capacitat de recàrrega dels aqüífers pot minvar perquè s’incrementa l’escorrentia d’aigua per la falta de coberta vegetal” alhora que “unit al perill que suposa l’acumulació de restes de vegetació que fa augmentar el risc d’incendis forestals per l’existència de tant combustible vegetal”. Tampoc pot oblidar “controlar la propagació de plagues d'escarabats, que solen proliferar entre la fusta danyada".

Que aquestes actuacions de retirada de rama, brancatge, troncs, es realitzi facilitant faixes de prevenció o defensa contra incendis als costats de carreteres i camins, té tota la seva lògica i és plausible, que s’aprofitin per crear faixes de defensa perimetrals de nuclis urbans o recuperacions de marjades, molt millor, ara que la raó sigui en relació a processos erosius o d’escorrentia d’aigua és absolutament contradictori amb la retirada d’aquesta “acumulació de restes de vegetació” de “combustible vegetal” que és precisament allò que reté l’erosió, com ho és tota la resta de vegetació arbustiva i arbrada que treuen de soca o no que, trencada o no, mantenen la seva funció protectora i que amb la nostra actuació segurament malmetrem.

Si qualsevol d’aquests estius passats al Port des Canonge s’hagués produït un incendi forestal en una situació molt adversa i hagués progressat amb virulència coster amunt, no hagués quedat res, talment com avui podria passar, ni més ni menys risc. El risc el provoca aquell incendiari o piròman cíclic que comparegui en escena, aquells joves o nins que encenen espelmes o caçadors vells que fan la foguera per torrar un botifarró, aquell negligent en la crema de restes, aquell improbable llamp... aquest és el risc, aquest és el perill, no els boscos amb tota la seva admirable dinàmica natural incompresa.

I quin despropòsit parlar de “plagues que proliferen entre la fusta danyada”. Haurien de conèixer, i ho saben, que aquells escolítids tenen una funció clara per a la descomposició dels arbres danyats, malalts (que no inútils al bosc). És precisament per això que compareixen, perquè s’ha produït un dany, una alteració, i actuen, per dir-ho així, sanitàriament. És contradictòria aquesta funció restauradora del propi ecosistema, en definir-la com a plaga i combatre-la en base a una suposada “sanitat forestal” d’ordre tècnic-administratiu que té la seva idea i arrel en el tractament de monocultius d’arbres per aprofitament forestal.

El que li passa a la forest sol quedar per tradició allunyat del coneixement dels habitants de les urbs, ara bé adquirir com a bé comú l’oci al bosc o la muntanya hauria d’anar lligat a un coneixement i sobretot a un respecte més cautelós, intel·ligent i profund del seu funcionament, especialment si hom es diu d’esquerres i ecologista.