Acabava el primer article d'aquesta sèrie parlant de certeses i incerteses. Hi ha certesa sobre la intensificació de la crisi econòmica, laboral, i social, una vegada passat l'estiu. La incertesa rau en si haurem d'encarar una crisi greu o devastadora. Dependrà, sobretot, de l'evolució de la pandèmia. Les economies híperespecialitzades en turisme, com la de les Illes Balears o la de Mallorca, són especialment sensibles a qualsevol ensurt en el desenvolupament de la crisi sanitària. Val a dir que, en un context d'emergència climàtica, disminuir la vulnerabilitat del model de creixement balear és, sens dubte, absolutament clau. I, per això, cal capgirar el guió que les elits han aconseguit que esdevingui hegemònic. Hem de començar a conjugar de debò el verb desturistitzar.
I, tanmateix, n'hi ha d'altres de factors d'incertesa: Fins a la setmana passada ho era la negociació sobre el Fons de Reconstrucció de la UE. Malgrat que, en el moment de fer la conferència, pintés malament -tenir la monarquia del Regne d'Espanya embolicada en casos de corrupció no ajuda a una negociació tan transcendental a un club d'estats com és la UE- la veritat és que l'acord assolit és força positiu. A hores d'ara la cosa pinta bé (la quantia i estructura dels fons no té precedents), però en l'àmbit europeu la incertesa no s'ha esvaït del tot. Falta saber com es concretarà l'acord. Per exemple, és clau saber com serà la seva implementació en les economies amb un alt grau de turistització, i, a més a més, el retard en l'efectivitat dels programes és un altre element d'incertesa.
Les polítiques del Gobierno de España són una altra font d'incertesa (hi haurà Pressuposts Generals de l'Estat? Es prolongaran les mesures de xoc? Pel seu escàs marge de fer polítiques fiscals (d'ingressos i de despesa), les polítiques de les institucions autonòmiques, tot i que en menor mesura, també ajuden a la incertesa econòmica i social realment existent.
Val a dir que les mesures de xoc posades en marxa, com ara els ERTOs, ajudes a autònoms, paralització de desnonaments, etc. (les que ha pogut posar en marxa el Govern de les Illes Balears són poc rellevants en comparació amb la magnitud de la tragèdia), han sigut encertades per a mantenir, com més millor, el teixit empresarial i les ocupacions, i, alhora, garantir un mínim de renda a tothom. En qualsevol cas, són mesures que tenen un termini, i han sigut insuficients. A tall d'exemple, la mesura estrella dels ERTOs ha deixat sense cobertura a un gran col·lectiu de treballadors i treballadores: els i les eventuals. Tinguin en compte que en el primer semestre d'enguany s'han registrat a les Illes Balears gairebé 137.000 contractes eventuals manco que l'any passat.
Llàstima, idò, que el Gobierno de España no hagi fet cas a les peticions d'una "Renda Bàsica de Quarantena", que podria haver durat fins a finals d'any, i que, per contra, hagi optat per l'Ingrés Mínim Vital (IMV). Dit en poques paraules, l'IMV és una prestació molt justa i necessària (de fet el Regne d'Espanya era un dels pocs estats de la UE sense una renda mínima per a pobres d'aquestes característiques), però que presenta evidents insuficiències com ara la quantia (462 €/mes la mínima, i 1.015 €/mes la màxima per a llars amb quatre o més menors), la condicionalitat (en les primeres setmanes de la posada en marxa de l'IMV, el 50% de les persones sol·licitants no compleixin els requisits per a tenir-hi dret), o el caràcter clarament familiarista d'aquesta prestació sense tenir present que a les llars hi ha relacions de poder patriarcal!
Per tant, no és agosarat definir aquest inici de la coronacrisi econòmica, laboral, i social com a una situació d'incertesa màxima. La setmana vinent en faré cinc cèntims de la situació de partida per afrontar aquesta nova crisi. Mentrestant, convé no oblidar que la història ens ha ensenyat que les situacions de gran incertesa socioeconòmica són propicies pel sorgiment de monstres, com ara el feixisme a l'engròs. Parar molta més atenció a aquest assumpte no és balder!
