Un professor de l'institut Guillem Sagrera de Palma ha proposat a les xarxes socials que a partir del final del confinament s'estableixi una jornada de quatre dies laborables, dos lliures i un de confinament! Tot per afavorir la vida al planeta. Fa saber que, en tot cas, el dia de confinament podrem sortir a córrer i passejar, que això no fa mal a ningú.

Mentre van avançant els dies en què gran part dels éssers humans estem a casa a causa del Covid-19, alguns animals s'atreveixen a deixar-se veure per les ciutats fins ara hostils, o apropar-se a la vorera de la mar que ara també és més neta i la qualitat de l'aire ha millorat un 50% en dues setmanes i continua millorant.

Aquesta és la part més visible del que està succeint. Pot ser el confinament arriba més lluny i està donant l'última oportunitat de sobreviure a gran part dels animals salvatges que actualment s'enfronten a una extinció massiva per la destrucció continuada dels seus hàbitats.

El cotxe privat és present en gairebé tota l'activitat humana, com a mínim en el món més desenvolupat. Això es fa més evident ara que estem confinats a casa. Vull dir que és el cotxe el que fa possible aquest estressant sistema econòmic i social on establim relacions socials, de treball, de producció i de consum que d'altra manera serien impossibles, i que repetides per milions d'individus a tot el món tenen un gran cost ecològic.

Abandonar l'ús del cotxe privat, sense deixar de fer cap activitat, necessitaria un reordenament de tot el sistema i les noves relacions serien establertes a escala humana. Molt probablement el canvi afectaria a tots els nivells i seria necessari i suficient per aconseguir un efecte positiu notable.

Ara bé, tot i que molta gent ja està conscienciada i disposada a canviar la seva rutina pel bé de la humanitat, i a la fi pel seu propi bé, el sistema els ho posa molt costa amunt. I els governs també tenen dificultats a l'hora de prendre decisions que en principi poden ser impopulars, com ara recuperar espai públic per als vianants, crear més i millor itinerari per a cicles, establir un parc automobilístic no superable, o aconseguir ciutats a 30km / h.

No n'hi ha prou amb raonaments, encara que siguin nombrosos, d'origen científic i/o recomanats per institucions de prestigui com la OMS o la ONU. Fins ara sembla que perquè actuem, ens hi han d'obligar! Serem capaços, a partir d’ara, de deixar de donar l'esquena al problema de la toxicitat de l'aire i del Canvi Climàtic i fer una tornada a l'activitat de forma suau, responsable, sense envoltoris i sense cotxe privat?

De totes maneres el cotxe privat té els dies comptats: Tendrem el cap clar i la força de voluntat per abandonar-lo definitivament o simplement no el podrem fer servir per efecte del Canvi Climàtic que imposarà la seva força brutal. Què triem?