algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 19°
17°

L'efecte de l'ona

Escric aquestes retxes dins una atmosfera de neguits i d'impaciències. I també per què no dir- ho: de cansament. Neguits impaciències i cansament provenen, com a espectador expectant – si la redundància és admesa- del Procés. Més tard hi tornaré. Però deixau-me dir que ara tocam amb les mans que no hi ha dos processos històrics iguals. Per a ser més gràfics: no hi ha dos processos d'independència que vagin marcats pels mateixos paràmetres, per tant, si hom els vol comparar sempre serà una operació arriscada per no dir quasi inútil. Això no vol dir que no es pugi aprendre de processos anteriors. O que aquests anteriors no puguin oferir alguns variables amb les quals ara emmirallar-s'hi.

És possible – no sé si molt o poc- que l'èxit de procés català – crec que arribar fins on s'ha arribat ja és un èxit: res no tornarà ser igual en les relacions Catalunya-Espanya- . Deia, per no perdre el fil, que l'èxit del Procés és en bon mesura per l'existència de les xarxes socials. De fet, el mateix Puigdemont ha anunciat la llista dels col·legis electorals a través del compte de twiter del President. Les convocatòries multitudinàries que s'han succeït arreu del País – en majúscula- per protestar contra l'entrada a sac a algunes de les dependències de la Generalitat no hauria estat possible sense la instantaneïtat de les xarxes socials. Un terreny on les forces de l'ordre – de segon quin tipus d'ordre i servadores de determinats caires de la legalitat- no hi poden entrar. O no hi poden entrar de la mateixa manera com ho fan a un magatzem d'una impremta o d'una distribuidora de paperetes o de cartells. S'ha donat el cas curiós que aquestes mateixes forces, volent treure pit de les seves troballes i requises, han contribuït – via xarxa- a difondre multitudinàriament el missatge que volien perseguir. Algun avantatge, ni que sigui col·lateral, ha de tenir la societat líquida que Bauman va teoritzar. Algú em podrà retreure que també les urpes de les forces dites de seguretat arriben a neutralitzar alguns procediments cibernètics. Però es veu que la capacitat de reproducció d'aquestes xarxes de distribució és més àmplia que no la seva caça. Ara no sé per què em ve al cap aquell fragment de Luces de Bohemia on Max Estrella diu una cosa semblant a aquests a l'anarquista català amb qui comparteix cel·la a la comissaria: els obrers us reproduïu com a mosques mentre que els patrons ho fan com elefants.

De totes maneres no hem de sobrevalorar els efectes de la xarxa. Hi ha persones que troben tota la seva felicitat en un mur de Facebook, i quan es veuen recompensats que mitja dotzena llarga de likes, tres comentaris elogiosos i una compartició solidària es pensen que ja tenen la Seu plena d'ous i que són uns genis literals el missatge dels quals tendrà un efecte messiànic en un futur no gaire llunya. Tots en coneixem algun de turmassot d'aquests. I fins i tot, dins l'efervescència, podem sobrevalorar els efectes dels escrits que hi publiquen. Els mitjans de comunicació han explotat aquesta via i sotmeten diàriament els visitants a enquestes – si els diguéssim referèndums de Liliput estarien prohibides per l'autoritat incompetent- que expressen un parer que exalten a grans titulars però que si miram els índex de participació veurem que són prou insignificants.

Una mica és aquí on volia arribar. Què hi ha més enllà del nostres murs? Quina profunditat tenen? Massa vegades oblidam i obviam que més enllà del nostres murs hi ha altres constel·lacions de murs – iguals de viscerals, de bel·ligerants, d'enginyosos, de vacus- que també tenen els seus seguidors i que viuen també dins l'endogàmia més absoluta. Al principi he dit que estava una mica cansat. Sé que ens toca resistir, menjar un poc de morena i veure com els Gifs, les imatges, els arxius de so, etc., es van repetint al facebook, al twiter, als diversos grups de watxap que tots tenim. Aquesta reiteració ens pot retroalimentar però també ens pot fer ser excessivament confiats en les nostres forces. Allò que realment interessa és saber el perímetre de l'ona, fins on arriben les forces. I això en les societats que es diuen democràtiques només se sap contant els vots. De moment, la xarxa alimenta el caliu.  Esperem que no torni cendra.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris