Fa uns dies el Govern va presentar l’avantprojecte de llei autonòmica de residus, una eina imprescindible i que arriba tard en relació a altres comunitats quan justament a les nostres Illes s’hi generen proporcionalment molts més residus, per mor del turisme. Residus que tenen un impacte ambiental encara més negatiu que a altres territoris, perquè justament el nostre territori és limitat.
Tot i que encara és un avantprojecte que s’ha de sotmetre a procés de participació i d’aportacions per part de la ciutadania, societat civil, institucions i empreses, me sembla una de les propostes normatives més avançades al Sud d’Europa, que amb això dels residus és un tema apart de brut (i no sols en un sentit físic), bastant caòtic.
La llei balear de residus es planteja garantir un principi bàsic en la gestió dels fems, com és el de «qui contamina paga» -qui pot estar en contra d’això?!-, cosa que ara, almenys en el cas de Mallorca, amb els fems, no és ben bé així. Hi ha persones i municipis que s’esforcen per separar i reciclar però en canvi això no repercuteix en tarifes a la baixa, perquè la incineradora gestionada en règim gairebé de monopoli condiciona, amb la tarifa única per cremar com a opció preferent de la política de residus. I fins i tot condiciona uns objectius mínims que la llei vol marcar a nivell europeu, i que no poden quedar subordinats al manteniment d’una infraestructura.
El text també cerca una coherència de polítiques entre models de gestió diferents a cada illa, des del respecte al model triat a cada illa, però amb uns objectius compartits establerts en comú, i obrint la porta a nous sistemes de gestió d’envasos com ara els sistemes de devolució i retorn, que acabin amb un altre monopoli: el monopoli (o oligopoli, si voleu) de les grans empreses que generen residus però també gestionen el sistema de tractamen, que tenen obligació d’assumir i fan, però amb poca transparència pel que fa a les dades, i poc marge de maniobra de les institucions públiques. Si és obvi que el millor residu és aquell que no es genera, també ho és el fet que si els productes que poses al mercat depenen dels envasos que acabaran essent residus per comercialitzar-los, no faràs tot el possible per reduir-los. Per això també està molt bé crear un Fons propi que permeti gestionar iniciatives en matèria de residus que s’emmarquin en el procés de transició ecològica que la Conselleria de Medi Ambient té en ment.
Per això és una llei valenta: perquè els residus també són nostres, i també són una eina que es pot orientar a generar prosperitat compartida, amb l’aprofitament dels residus i l’aplicació del principi de proximitat. S’ha d’acabar amb situacions absurdes com el fet d’exportar biomassa -sobretot, de les tasques de neteja forestal, pens en el cas de Menorca-, i en canvi importar residus d’Itàlia o Irlanda a cremar a Mallorca, com ens va imposar el PP. Apart de prohibir aquesta importació, la Llei preveu el foment de l’anomenada «economia circular», que des del sentit comú pretén lligar els fluxos econòmics als fluxos físics i minimitzar la petjada, de la mà de les petites i mitjanes empreses... Allò del «quilòmetre zero» pensant en els aliments, aplicat als productes que consumim cada dia, i en el seu màxim aprofitament aquí mateix. Una qüestió si m’apurau de supervivència, a unes illes però també de competitivitat, perquè haver d’importar-ho quasi tot ens surt molt car en relació al continent. Tampoc no s’ha oblidat l’equip de medi ambient de les entitats del tercer sector social, que poden tenir un rol important en una part de la gestió dels residus, afavorint així també l’economia social, solidària i de proximitat.
Me deix moltes coses que aborda la llei, com el tractament dels sòls contaminats o el reforçament de les eines d’inspecció i de l’autoritat en aquest sentit dels oblidats Agents de Medi Ambient, que podran sancionar in situ per infraccions lleus, sense haver d’esperar una llarga i farragosa instrucció administrativa. En parlam un altre dia, com cal també parlar d’altres dues iniciatives clau que també han estat presentades aquesta mateixa setmana per part de l’equip de Medi Ambient: el decret de protecció de la nostra posidònia -l’ésser viu més extens i antic del planeta-, i la recuperació de places de treballadors ambientals acomiadats durant la passada legislatura. Per tot això i més, l’enhorabona.
