Un refrany és una sentència, molt semblant a un adagi, o a un proverbi, una màxima, un aforisme, en la mateixa línia d'una dita, una locució o una frase feta. "Qui no vol pols que no vagi a l'era" o "A la taula i al llit, al primer crit". Són, també, alguna cosa semblant a regles no escrites de comportament, recolzades sobre evidències populars amplament admeses per tothom. Els grecs els heretaren de l'antic Orient i els transmeteren als romans. Erasme de Rotterdam, en la seva Adagiorum Collectanea, en féu de pont per a difondre'ls per tot Europa. Algú els ha volgut qualificar com la "filosofia de la frase breu", la condensació de la saviesa popular, amarada d'ironia, aferrada a una gran força expressiva.

En català, dos mallorquins notables, Ramon Llull i Anselm Turmeda, a l'Edat Mitjana ja feren ús del refranyer, recolliren i crearen proverbis. El refrany gaudeix de certes característiques estructurals que fan referència a la seva codificació, a la seva edificació verbal moltes vegades binària, sovint rimada. Té també una estructura rítmica, apel·la a les metàfores, a les comparances, a la sàtira, i no defuig, si escau, les onomatopeies. Ja des de molt antic, per tant, els hem usats per expressar de manera abreujada i mnemotècnica preceptes de la vida. "Tal faràs, tal trobaràs" o "Qui dia passa, any empeny". Els diferents reculls existents han aconseguit arreplegar moltes d'aquestes expressions populars que la disminució de la vida pagesa i de la transmissió oral havia deixat baldats i, és ben cert, han desaparegut de la parla dels joves, i també dels qui no ho són tant.

Víctor Pàmies, d'una forma exemplar i sistemàtica, recupera, classifica i codifica la paremiologia catalana, l'estudi dels refranys en la nostra llengua, usant les noves tecnologies. És el que es proposa des de fa anys a les seves webs i blogs a Internet (hi podeu entrar per www.refranys.com ): Biblioteca paremiològica, Conferències paremiològiques, Diccitionari, Dites i frases fetes, Enciclopèdia paremiològica, Etimologies paremiològiques, Paremiologia didàctica, Paremiosfera, Raons que rimen, Refranyer català-castellà, Refranyer temàtic, Un polsim de refranys... S'ha posat com a fita tenir indexats 500.000 refranys en català l'any 2015. I ja en du més de 300.000! Una de les seves iniciatives començà fa mesos, quan proposà als internautes i altres coneguts i amants dels refranyers la iniciatica d'el·laborar un rànquing dels refranys més populars, el que ell anomenà els "Top ten dels refranys catalans". Creà un blog especial i des de fa unes setmanes hi va publicant els resultats, producte de més de 1.200 informants.

Ja ha sortit el Top ten general i el del País Valencià. Hi faltava, però, el de les Illes Balears. Li vaig escriure, impacient, per tenir els resultats dels de les Illes Balears i em contestà ràpidament. "Climent: Concretem per a aquesta setmana la publicació del Top ten de les Illes? Tot just ara estic traient les dades del País Valencià. Avui he publicat el Top 100 i demà o dimecres trauré els refranys que només ha dit un únic informant (petites perles, vaja). T'avanço el Top ten, extret de les enquestes rebudes per informants "purs" de les Illes. Fixa't que el Top ten és Top 11, perquè en desè lloc han quedat empatats dos refranys amb el mateix nombre de vots. El de la pols a l'era l'ha dit gairebé una de cada tres persones (un 33%), com en el Top general, vaja! Si necessites cap altra dada, demana, d'acord?".

Per tant, i com a primícia per als lectors del Diari de Balears, aquí els tenen: 1.- Qui no vol pols, que no vagi a s'era. 2.- S'ase va dir a n'es porc orellut. 3.- Qui barata es cap se grata. 4.- Qui dia passa, any empeny. 5.- Gat escaldat, d'aigua freda tem. 6.-Es tests s'assemblen a ses olles. 7.- Qui no té cap, ha de tenir cames. 8.- Qui va amb un coix, al cap d'un any ho són tots dos. 9.-Una flor no fa estiu. 10 (a).- No diguis blat que no el tenguis dins es sac, i ben fermat. 10 (b).-A l'abril, cada gota val per mil.

N'hi ha un parell que es repeteixen -o són equivalents amb altres paraules- als del Top ten general (1.- Qui no vulgui pols que no vagi a l'era. 2.- Pel maig, cada dia un raig . 3.- No diguis blat que no el tenguis dins el sac i ben lligat. 4.- Març, marçot, mata la vella a la vora del foc i la jove si pot. 5.- A la taula i al llit al primer crit. 6.- Cel rogenc, pluja o vent. 7.- Per Nadal, cada ovella al seu corral. 8.- Tal faràs, tal trobaràs. 9.- Qui dia passa, any empeny. 10.- A l'estiu tota cuca viu.), i als del País Valencià ( 1.-Qui no vulga pols, que no vaja a l'era. 2.-A la taula i al llit al primer crit. 3.-Quan Benicadell porta capell, pica espart i fes cordell. 4.- Cel a borreguets, aigua a canterets. 5.- No deixes les sendes velles per les novelles. 6.-Li diu el mort al degollat: Qui t'ha fet eixe forat? 7.-De fora vindran que de casa ens trauran. 8.-A l'estiu tot lo món viu. 9.-Per Sant Joan, bacores, verdes o madures, però segures. 10 (a).- Tota pedra fa paret. 10 (b).- Estira més un pèl de figa que una maroma de barco. 10 (c).- Per Santa Llúcia un pas de puça, per Nadal un pas de pardal.).

El refrany més citat és una bona indicació: qui vulgui tranquil·litat, que no es cerqui complicacions. Altres fan referència a no canviar les sendes velles per les novelles ja que, després, un s'ha de gratar el cap. Podem veure com es nota la vessant conservadora i assenyada que guia els consells tradicionals. Aquests preceptes vitals o morals, juntament amb els refranys de caire meteorològic i agrològic, es situen al capcurucull dels rànquings nostrats, com ho demostra aquesta iniciativa de Víctor Pàmies. No hi ha dubte, però, que la seva potència, la brevetat, la concisió, la sonoritat han fet que els refranys (com els aforismes, les dites i les frases fetes) encara perdurin, com una mena de sublimació de la parla, un recull de la història menuda, no escrita, de la gent planera de tots els països. A la nostra terra, com pertot arreu, els refranys són fruit de la saviesa popular ja, que gairebé tots els temes de la vida hi apareixen en forma d'idees, sentiments, consells i normes variades. Han estat el gresol de l'experiència i la voluntat d'educar les generacions joves, que ara els poden trobar, si volen, també a Internet.