L'Institut d’Antropologia de les Illes s'ha pronunciat sobre la conveniència o no de retirar l'estàtua de Fra Juníper Serra de Palma.

Reproduïm íntegrament la declaració feta per la Junta de l’Institut d’Antropologia de les Illes (IAI):

Cal dur l’estàtua de Fra Juníper Serra i del jove californià a qui acompanya a un museu i contextualitzar-la històricament, culturalment i socialment, tant pel perquè s’erigí com pel perquè cal llevar-la. No ens enganyem, entre d’altres qüestions, per molt que es pretengui aglutinar un sentiment col·lectiu, implícit en la col·locació d'un monument està recordar qui mana. Quedi clar, doncs, que no es tracta d’evitar el conflicte, aquest és inherent a la nostra societat tal i com comprovam adesiara amb allò que convenim a nomenar espai públic: si fa no fa, l’epítom de la representació del conflicte. L’espai públic, recordem-ho, mai és asèptic. Per tant, del que es tracta no és ja d’evitar seguir ofenent a diversos col·lectius que històricament, i això també inclou el present, s’hi han sentit vulnerats i a qui fins i tot se’ls hi ha conculcat el dret a senzillament ser, sinó a ofendre’ns col·lectivament amb el pretès consens que ens dicta el poder.

Precisament amb el terme de conflicte en ment, per contextualització entenem aquella tasca que posa l’accent en el debat sobre quins actors intervenen en la selecció i l’enaltiment, presents i passats, dels atributs que poblen l’espai públic, dels monuments que sempre susciten discussions entorn de certes conviccions i principis morals, de valors que es pretenen universals, i que sovint venim a definir en termes de patrimoni cultural i/o històric. Aquesta mena de patrimoni que ens interessa aquí, ja s’adjectiva de negatiu, en tant que expressa opressió, sotmetiment i esclavatge, colonialisme i, també, dictadura. La denúncia de com manejam l’espai públic, els monuments i la nostra memòria col·lectiva en absolut és quelcom nou. La recent exhumació d’en Franco del Valle de los Caídos ens ve al cap, per no parlar de la qüestió de la memòria històrica i com es representa el passat més recent a les nostres ciutats i institucions.

En aquest cas, en Fra Juníper Serra no només representa un personatge històric, representa un passat colonial i evangelitzador que significa aculturació, abús, humiliació, menyspreu, propagació de malalties, mort i extermini per a milions d’habitant d’arreu del continent americà. És una estàtua que representa una part de la història oblidant, silenciant i invisibilitzant milions de persones que sofriren unes conseqüències devastadores per la colonització, l’evangelització i el racisme que l’acompanyà i que encara avui perdura perquè mai ha deixat de ser, el racisme, un fenomen social estructural que obliga indígenes, negres, mestissos i d’altres que no són 'blancs' a ocupar l’escalafó més baix i, per tant, segueixen essent els més desfavorits no tan sols en el conjunt de les societats americanes, sinó també a ca nostra.

Tornant a la figura de Fra Juníper Serra, cal recordar que a Amèrica fa anys que existeix un fort moviment en contra, particularment a Califòrnia, sud i nord, i a Texas. Sota la bonhomia de la imatge d’un religiós que 'ajudava' s’hi amagava en realitat un dels més durs aculturadors del XVIII a l’Amèrica que abastava de Texas fins a Querétaro. És per això que la celebració del 'Quinto Centenario' va promoure un important moviment crític, tant allà com aquí, envers la Conquista i va revifar la lluita pels drets indígenes. Més endavant, quan la beatificació de Fra Juníper Serra el 2015, els moviments indigenistes varen decapitar estàtues i destruir diverses formes de recordatori de la seva presència als EUA. Fins i tot hi ha indígenes cristianitzats que per mor de la seva tasca considerada brutal, racista i fortament colonitzadora l'oposen radicalment a Fray Bartolomé de las Casas.

Però no n’hi ha prou amb retirar l’estàtua. Al fil del comentat fins ara, som de l’opinió que s’hauria de portar alguna mena d’intervenció artística (més que no pas monumental) de signe contrari al racisme que acompanyà el colonialisme europeu i a l'evangelització catòlica que representa l’efígie de Fra Juníper Serra qui, com bé observam a diari els que hi passam per davant sotmet de manera paternalista i expiatòria un jove californià de qui, curiosament, no recordam el nom. Creim que parlar en termes de denúncia i de reparació didàctica, per dir-li d’alguna manera, serveix en aquest sentit i quin millor espai que l’espai públic per a portar-hi a terme aquesta tasca en uns temps en que ens empara, ni que sigui merament a títol nominal, l’aconfessionalitat de l’Estat o la persecució dels delictes d’odi.