TW
0

José Ramón Bauzá, president del Govern, ha nomenat com a nou conseller de Salut un professional de la medicina a qui tothom considera un home dialogant. De fet, ja divendres, durant la presa de possessió, Antoni Mesquida deixà entreveure la possibilitat de reconsiderar el tancament dels hospitals públics Joan March i General. L'oposició, però, no s'acaba de creure del tot la jugada de Bauzá. No posen en dubte la intenció del nou conseller, però consideren que toparà de front amb el mur dels criteris "d'austeritat" de l'Executiu.

Després de la dimissió de Carmen Castro, Mesquida, qui ahir no volgué fer declaracions, és el centre de totes les mirades. Vicenç Thomàs, diputat del PSIB, afirmà que "una cosa són les polítiques que vulgui fer el senyor Mesquida i una altra de molt diferent les que li deixi fer Bauzá". El nou conseller, "com a mínim, sap escoltar", assegurà l'exconseller de Salut del Govern Antich.

Thomàs apuntà que les paraules de Mesquida en què reobre la incògnita sobre el futur dels dos hospitals "contradiu al 100% el que fins ara han manifestat el vicepresident econòmic, Josep Ignasi Aguiló, la senyora Castro i fins i tot el president Bauzá. Aquestes declaracions van en contra de tota la línia oficial sanitària que fins ara ha estat predicant l'Executiu".

L'exconseller especificà que Mesquida digué "una frase que es pot entendre de moltes maneres". "Deixa entreveure que a vegades és millor no tancar i fer les coses més eficients. I això era una mica la línia d'actuació que proposaven els treballadors dels dos hospitals, que fins ara han estat menyspreats", afirmà . El socialista afegí que, tot i que Mesquida manifesti que "no li agraden" els tancaments, "hi ha per enmig un compromís econòmic del Govern. I ja veurem si té espai per poder fer el que planteja. El dubte, com a mínim, el tenc".

Jutjar fets

El diputat afirmà que en el seu partit "no jutjam persones, jutjam polítiques. I tothom sap que les polítiques que ha implantat el PP comporten un canvi de model sanitari en què tot passa pel copagament, la restricció de la cartera de serveis i la introducció de la gestió privada". "Ara prevalen els criteris econòmics, ja veurem què fa Mesquida. Tant de bo pugui dur endavant la seva voluntat. És un home que coneix el sistema sanitari i sap com funciona", sentencià.

 

 

Biel Barceló, portaveu de PSM-IV-ExM, afirmà, per part seva, que "és evident que amb Mesquida s'ha produït un canvi d'actitud respecte de la que hi havia fins ara a la Conselleria. Ells mateixos han hagut de rectificar". Barceló això no obstant, es mostrà escèptic i assegurà que "no ens creurem res fins que no vegem fets".

 

 

Barceló raonà que l'aposta de Bauzá per Mesquida "té certa lògica". "El PP, fruit de la seva improvisació, va presentar un pla d'equilibri que es féu amb els peus i no amb el cap. I, clar, a l'hora de posar-lo en pràctica s'han adonat de les dificultats. No és tan fàcil tancar el Joan March i el General, ni reconduir els malalts. També s'han temut que la intenció de dur els pacients a Son Dureta, ara com ara, és una quimera. No hi ha projecte, ni pressupost, ni res", afirmà.

Barceló afegí que "les paraules de Mesquida xoquen frontalment amb el que ha dit i fet fins ara el senyor Bauzá". "El conseller té un tarannà diferent, però són els fets allò que confirmarà si darrere d'aquestes paraules només hi ha la intenció d'entrar amb bon peu a la Conselleria o si hi ha una veritable pretensió de canvi de política a Sanitat", reiterà.

Simebal

D'altra banda, el portaveu del Sindicat Mèdic, Miguel Lázaro, expressà la voluntat de "pressionar" els diputats perquè el projecte de llei que els populars presentaren per tal de permetre el cobrament dels complements s'aprovi de manera urgent. Si es fes així, les retribucions ja es podrien cobrar a l'agost. Lázaro digué que el Govern els proposà la llei exprés en veure que la mesa sectorial no es realitzava. "Vam demanar cinc coses i digueren que sí: que la solució fos legal, permanent, que no hi hagués retroactivitat, que el preu de la guàrdia tornàs a ser el d'abans i que poguéssim cobrar els complements de maig, juny i juliol".