La Fiscalia no acusa Pepote per falta de proves
La Fiscalia Anticorrupció no ha acusat per falta de proves l'exdirector general d'Esports José Luis Ballester a la causa que investiga un contracte menor de 12.000 euros concedit a l'exgerent del consorci Palma Arena Jorge Moisés. L'escrit dels fiscals afirma que els indicis contra Ballester "són febles" i que la presumpta participació en el fets "no ha quedat demostrada". Aquest circumstància farà que el medallista olímpic, més conegut com a Pepote, es lliuri d'anar a judici, almenys a la banqueta d'acusats. Pepote, però, resta imputat en altres peces separades del cas Palma Arena. No han tingut la mateixa sort els altres dos exalts càrrecs imputats.
La Fiscalia demana una fiança civil d'1,6 milions per a Francesc Fiol
Fiol, als jutjats, en una imatge d'arxiu. Foto: T. Ayuga. La Fiscalia ha reclamat avui una fiança civil d'1,6 milions d'euros per a l'exconseller balear del PP Francesc Fiol per la peça del cas Palma Arena relativa a un avantprojecte d'òpera encarregat en la legislatura que passa l'expresident Jaume Matas a l'arquitecte Santiago Calatrava. Segons han informat Efe fonts jurídiques, la Fiscalia ha demanat avui aquesta fiança per a l'exconseller d'Educació i Cultura, la mateixa que va sol·licitar i va adoptar finalment el jutge per a Matas per aquesta peça de la causa de presumpta corrupció. En ella s'investiga la contractació, suposadament irregular, de l'arquitecte Santiago Calatrava per realitzar l'avantprojecte d'una òpera a la badia de Palma.
Berlusconi, davant la Justícia italiana
El primer ministre italià, Silvio Berlusconi, va acudir ahir a la represa de la vista preliminar per l'anomenat procés Mediatrade, cosa que suposà la primera compareixença del mandatari davant el jutge en els darrers vuit anys.Com havia promès, Berlusconi va arribar al voltant de les 10.00 hora local al Tribunal de Milà, on durant el matí es van congregar tant seguidors com detractors del primer ministre. Abans de presentar-se davant els jutges, el polític conservador no va desaprofitar l'oportunitat de defensar-se a través d'un programa de televisió del Canal 5, de la seva propietat, en una intervenció telefònica en la qual va qualificar les acusacions de frau fiscal i d'apropiació indeguda que hi ha contra ell d'"infundades i ridícules". En aquest procés, s'investiga si el grup Mediaset, propietat de la família Berlusconi, va comprar, mitjançant la seva filial Mediatrade, els drets de pel·lícules a un majorista nord-americà a través del mitjancer Frank Agrama i la seva empresa Wiltshire per tal d'augmentar-ne després els preus i permetre, amb la recompra, evadir diners a hisenda.
La Fiscalia demana presó per al capellà de Manacor detingut a Castelló
La Fiscalia de Castelló ha interposat un recurs davant del jutjat d'instrucció 2 de Castelló en el que sol·licita l'ingrés a presó del rector de Vilafamés (Castelló) nascut a Manacor, imputat per un delicte de distribució de pornografia infantil, que va ser posat en llibertat divendres.
L'Audiència absol Massot en una peça del cas Andratx
Massot, als jutjats, en una imatge d'arxiu. Foto: P. Bota. L'Audiència Provincial ha absolt Jaume Massot, excap d'Urbanisme de l'Ajuntament d'Andratx i exdirector general del Territori del Govern, dels delictes de falsedat documental i contra l'ordenació del territori en una de les peces del cas Andratx, la número 9. Massot actualment és a la presó per altres judicis de l'operació Voramar. Aquesta sentència condemna el constructor Emilio Martínez a un any de presó i multa per un delicte contra l'ordenació del territori i inducció a la falsedat en document públic. La funcionària d'Urbanisme de l'Ajuntament Àngela Seguí també ha estat condemnada a un any, multa, més inhabilitació per 12 mesos per un delicte contra l'ordenacio del territori i un altre de falsedat.
Anticorrupció demana entre 15 i 20 anys per a Cardona, Ordinas i Viaene
La Fiscalia Anticorrupció demanarà penes que oscil·len entre 15 i 20 anys per a cada un dels principals imputats en el cas Scala, la presumpta trama ordida al Consorci per al Desenvolupament Econòmic de les Illes Balears (CDEIB) en la legislatura passada. Entre els imputats, hi destaquen l'exconseller de Comerç i Indústria Josep Juan Cardona, l'exgerent del CDEIB Antònia Ordinas i l'exdirector general de Promoció Industrial Kurt Viaene.El Ministeri Públic ha inclòs 18 imputats en l'escrit que dirigirà a la titular del Jutjat d'Instrucció 4 de Palma, Pietat Marín, i en el qual sol·licita que la causa passi a procediment abreujat, tràmit previ a l'obertura de judici oral, segons han confirmat fonts jurídiques. Els delictes inclosos en aquest escrit i dels quals hi ha acusats Cardona, Ordinas i Viaene són negociacions prohibides a funcionaris, suborn, frau a l'administració i electoral, prevaricació, malversació de cabals públics i falsificació documental. Fins i tot, tindria cabuda en l'escrit un altre delicte, sorgit després de les darreres investigacions, però que no va voler ser revelat per les fonts consultades per aquest diari. El sumari del cas Scala es troba en aquests moments al jutjat, després del pas per la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB), atesa la condició d'aforat que tenia Cardona.
Vaga de controladors desembre 2010
La Fiscalia pretén tancar fins a 8 anys a la presó alguns controladors
El fiscal general de l'Estat, Cándido Conde-Pumpido, anuncià que els controladors que faltaren al lloc de feina els passats dies 3 i 4 s'enfronten a un màxim de 8 anys de presó per un delicte de sedició. Per la seva banda, els membres d'aquest col·lectiu citats ahir per la Fiscalia de Madrid es negaren a declarar i el sindicat USCA recorregué davant el Suprem contra els decrets d'estat d'alarma i de militarització. Conde-Pumpido, que presidí la junta de fiscals a Saragossa, en la qual es tractà per via d'urgència el conflicte dels controladors i les seves repercussions penals, assegurà que s'havien proposat penes d'entre tres i vuit anys de presó per als qui deixaren el lloc de treball, per un delicte de sedició. Conde-Pumpido recalcà que l'abandonament col·lectiu d'un aeroport i la paralització del trànsic aeri d'un país suposen un delicte "molt greu". A més, indicà que els fets que es poguessin cometre a partir de les 13.00 hores de dissabte -quan es decretà l'estat d'alarma- serien enjudiciats per la jurisdicció militar, la qual cosa és "perfectament constitucional".
Nomenat Pablo Ruz substitut de Garzón a l'Audiència Nacional
La Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha designat per unanimitat el jutge Pablo Ruz per al Jutjat Central d'Instrucció número 5 en substitució de Baltasar Garzón, que es troba cautelarmente suspès en les seves funcions des de maig passat i gaudeix d'un permís de set mesos per treballar a la Fiscalia del Tribunal Penal Internacional. Ruz, actualment jutge de Primera Instància i Instrucció número 3 de Coll Villalba (Madrid), té 34 anys -una edat similar a què tenia Garzón quan va accedir a l'Audiència, en 1988-, i era el candidat preferent de la Sala de Govern de l'Audiència Nacional, que va valorar la seva experiència com a substitut temporal del jutge d'aquest òrgan Juan del Olmo el 2008. El president de l'Audiència Nacional, Àngel Juanes, pretén que Ruz s'incorpori al Jutjat Central número 5, "com més aviat millor", segons van informar fonts jurídiques, pel que és probable que el substitut de Garzón es trobi ja ocupant el seu despatx la setmana del 5 de juliol, en la qual a més estaria de guàrdia.
Vaga de controladors desembre 2010
Declaren els primers controladors balears
La Guàrdia Civil ha iniciat aquest dilluns a Balears els primers interrogatoris dels controladors que van abandonar el seu lloc de treball els passats dies 3 i 4 i que podrien haver incorregut en un delicte de sedició, previst i penat a l'article 20 de la Llei Penal i Processal de Navegació Aèria de 1964. De moment, els vuit controladors aeris que estaven citats a declarar davant la Fiscalia de Madrid s'han negat a fer-ho, en no reconèixer-la competent per als interrogatoris. Així mateix, han assegurat que no ho faran fins que el Tribunal Suprem resolgui els recursos que van interposar contra l'actual situació que els manté immobilitzats sota la jurisdicció militar, segons han informat fonts jurídiques.
Acceptada la llibertat sota fiança de Julian Assange
El Tribunal Superior de Londres ha acceptat avui la llibertat sota fiança del fundador de WikiLeaks, Julian Assange, i ha rebutjat el recurs de la fiscalia sueca, que reclama la seva extradició per presumptes delictes d'agressió sexual. La decisió va ser rebuda amb joia pels seguidors d'Assange davant l'edifici judicial. El fundador de WikiLeaks, de 39 anys, és requerit per les autoritats sueques en relació amb presumptes delictes d'agressió sexual comesos el passat agost, que són negats per Assange.
La Fiscalia demana 20 anys per a un home que degollà la parella
La Fiscalia demana una pena de 20 anys de presó per a un delicte d'homicidi contra Darvas Csaba, un romanès de 32 anys, per l'assassinat de la seva parella sentimental, Törok Zsombor -hongarès- al pis que tots dos compartien a Palmanova. Segons l'escrit d'acusació, els fets varen passar a les nou del vespre del 4 d'octubre de 2008. La parella va iniciar una discussió, segons pareix per gelosia, al seu apartament de l'edifici Las Palomas, al carrer del Duc de l'Extremera. El Ministeri Públic sosté que la víctima sortí de l'habitatge arran d'aquesta brega. Llavors, l'acusat va agafar un ganivet de cuina de gairebé 32 centímetres de full i va sortir de l'apartament just darrere la seva parella. Ambdós vivien al tercer pis i l'agafà en arribar a la primera planta de l'edifici. Allà, per l'esquena i emparat per la foscor que hi havia al replà, s'hi tirà damunt i li tallà el coll.
La Fiscalia demana 12 anys de presó per a l'exdirector financer de Kühn & Partner
La Fiscalia sol·licita 12 anys de presó per a l'exdirector financer del grup immobiliari balear Kühn & Partner, Martín F.T., per estafar un total de 354.242 euros a través d'una societat creada al costat d'uns altres dos acusats expressament per posar a nom d'aquesta els comptes corrents en els quals ingressarien els diners defraudats. Uns fets pels quals els tres inculpats s'asseuran el pròxim dimarts a la banqueta per ser jutjats per la Secció Segona de l'Audiència Provincial de Palma.
Justícia estudia que Fiscalia faci la investigació penal
El sistema judicial espanyol vol obrir un debat sobre la necessitat que la instrucció del casos penals passi a mans del Ministeri Fiscal. Aquesta idea ja fa anys que suscita controvèrsia entre fiscals, magistrats i missers, i tot sembla indicar que de moment no existeix acord. Tot i això, una comissió d'experts juristes insisteix que aquesta solució agilitaria els tràmits i les diligències dels casos que duen els jutges d'instrucció per delictes penals, i que cada cop tenen més càrrega de treball en augmentar la litigiositat a la nostra societat. Amb aquest canvi estructural en el sistema, els magistrats podrien centrar-se en el que realment és el seu treball, mantenir les garanties de la investigació, és a dir, vetlar pels drets dels investigats i de les víctimes -les parts-.
El Parlament declara incompetent la Fiscalia de Milà per jutjar Berlusconi
El Ple de la Cambra dels Diputats ha votat a favor que el primer ministre, Silvio Berlusconi, sigui jutjat pel Tribunal de Ministres i no per la Fiscalia de Milà per declarar-la incompetent per processar el cap de l'Executiu per prostitució de menors i abús de poder, el denominat 'cas Ruby'. Amb 315 vots a favor, 298 en contra i una abstenció, la Cambra dels Diputats ha decidit que el sumari presentat per la Fiscalia de Milà davant de la Junta d'Autoritzacions de la Cambra sigui reexpedit a la Fiscalia, un sumari que va treure a la llum les festes que el primer ministre organitzava amb presumptes prostitutes a les viles d'Arcore i Certosa.
Berlusconi serà jutjat per prostitució de menors
El primer ministre italià haurà d'enfrontar-se a un judici pel cas Ruby. Foto: Efe. El primer ministre italià, Silvio Berlusconi, serà jutjat de manera immediata per presumpta incitació a la prostitució de menors i concussió (abús de poder) per l'anomenat cas Ruby, la jove d'origen marroquí que va acudir a les festes del mandatari quan era menor d'edat. La jutgessa per a les investigacions preliminars, Cristina di Censo, va disposar ahir el "judici immediat" per a Berlusconi, de 74 anys, a partir del pròxim 6 d'abril davant la Cort milanesa. Així ho comunicà el Tribunal de Milà, perquè considera que es tenen proves evidents dels delictes. Amb aquesta decisió, Di Censo, en contra dels arguments esgrimits per la defensa del cap de Govern italià, declarà competent, a més, la Fiscalia de Milà en la seva investigació del mandatari.
La mare del nin de Tolleric diu: “Voldria cuidar-lo la resta de la meva vida”
Nieves Rapp, la mare que va agredir el nin de Tolleric que es troba en estat vegetatiu, va aprofitar el seu torn d'última paraula per reclamar veure el menor: "Vull fer-los -al tribunal- una petició que ja havia fet: que em permetin de veure el meu fill. Ja fa cinc anys que no el veig. També m'agradaria cuidar-lo la resta de la meva vida". Amb aquestes paraules es va tancar el judici. La petició de la mare xoca amb el fet que la Fiscalia manté íntegra la demanda de 45 anys de presó per a ella i el seu marit. Tant el Ministeri Públic com l'acusació particular, que exerceix l'advocat José de España, en representació del Consell, consideren provat que la mare va agredir de manera deliberada el nin i que, malgrat que era previsible un desenllaç d'aquest tipus, no va deixar d'empènyer-lo. El nin no havia fet els deures a temps, i la mare va començar a demanar-li explicacions. Davant el silenci del menor, les acusacions assenyalen que es va desencadenar l'agressió.
Berlusconi: “33 al·lotes em semblen massa fins i tot per a algú de trenta anys”
El primer ministre italià, Silvio Berlusconi, nega que 33 al·lotes, entre elles l'aleshores menor Ruby, fossin objecte de prostitució a alguna de les seves festes perquè, entre altres coses, li semblen "massa", i assegura que acudirà a la televisió i als tribunals per explicar-ho tot.
La Fiscalia sol·licita una pena de 4 anys de presó per a Francesc Buils
Francesc Buils, en una intervenció en el Parlament, el maig de 2008, quan exercia de conseller de Turisme. Foto: J. Torres. La Fiscalia Anticorrupció ha demanat 4 anys de presó per a l'exconseller de Turisme Francesc Buils (UM) i uns altres 2 anys i tres mesos de presó per a l'exbatle i regidor d'UM a Sóller Antoni Arbona per un delicte de malversació en relació amb una peça del cas Voltor de presumpta corrupció. Així consta en l'escrit d'acusació de la Fiscalia presentat ahir pel fiscal Anticorrupció Miguel Àngel Subirán a la jutgessa d'instrucció del cas, segons han informat Efe fonts jurídiques. La peça tracta sobre el pagament de 15.000 euros per part de l'Institut d'Estratègia Turística (Inestur) a Antonio Arbona per elaborar un fullet de promoció turística, treball que la Fiscalia sospita que no es va fer.
Demanen 28 anys de presó per assassinar el marit de la seva exdona
La Fiscalia demana 28 anys de presó per a un home acusat d'assassinar, l'agost de 2009, al marit de la seva exdona en un aparcament públic de Palma. Després dels fets, el presumpte autor dels fets va intentar fugir i, en ser interceptat per un ciutadà, va esgrimir un ganivet amb què també va intentar causar-li la mort. Uns fets pels quals Miguel S.B. serà jutjat a partir d'aquest dilluns davant d'un tribunal del jurat a l'Audiència Provincial de Palma.
Fiscalia: 8,5 anys de presó a Matas pels pagaments a un periodista
Jaume Matas, a la sortida d'una de les seves compareixences judicials. Foto: M. À. Cañellas. Anticorrupció demana vuit anys i mig de presó i inhabilitació de 23 anys per a Jaume Matas per un total de cinc delictes. En l'escrit d'acusació, els fiscals Pedro Horrach i Juan Carrau consideren l'expresident inductor i cooperador necessari dels delictes continuats de malversació, falsedat en document oficial i prevaricació, a més d'autor material dels delictes de tràfic d'influències i frau a l'Administració. No hi ha marxa enrere. El jutge José Castro ja ha demanat l'obertura de judici oral per a la peça del cas Palma Arena, que investiga contractes i subvencions que el darrer Govern concedí a empreses del periodista Antonio Alemany, autor dels discursos de l'expresident. El judici, sense data, tindrà lloc a l'Audiència Provincial. Ara, s'obre el tràmit perquè les defenses en presentin les conclusions. L'escrit d'acusació dels fiscals també apunta penes per a la resta d'imputats, que són Alemany, l'empresari Miquel Romero, l'excap de gabinet de Matas Maria Umbert, l'exsecretària general tècnica Dolça Linares i l'exdirector general de Comunicació Joan Martorell.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc