La Fiscalia pretén tancar fins a 8 anys a la presó alguns controladors

El fiscal general de l'Estat, Cándido Conde-Pumpido, anuncià que els controladors que faltaren al lloc de feina els passats dies 3 i 4 s'enfronten a un màxim de 8 anys de presó per un delicte de sedició. Per la seva banda, els membres d'aquest col·lectiu citats ahir per la Fiscalia de Madrid es negaren a declarar i el sindicat USCA recorregué davant el Suprem contra els decrets d'estat d'alarma i de militarització.

Conde-Pumpido, que presidí la junta de fiscals a Saragossa, en la qual es tractà per via d'urgència el conflicte dels controladors i les seves repercussions penals, assegurà que s'havien proposat penes d'entre tres i vuit anys de presó per als qui deixaren el lloc de treball, per un delicte de sedició. Conde-Pumpido recalcà que l'abandonament col·lectiu d'un aeroport i la paralització del trànsic aeri d'un país suposen un delicte "molt greu". A més, indicà que els fets que es poguessin cometre a partir de les 13.00 hores de dissabte -quan es decretà l'estat d'alarma- serien enjudiciats per la jurisdicció militar, la qual cosa és "perfectament constitucional".

Tanmateix, fonts de la Fiscalia informaren que s'aplicarà la Llei penal de navegació aèria per valorar la possible responsabilitat penal dels professionals del col·lectiu que divendres deixaren de treballar sense justificació. A més, s'aplicarà una gradació de responsabilitats d'aquest fet entre els dirigents i els qui es limitaren a secundar-ho.
En la reunió, cada un dels fiscals, entre els quals hi era el de les Balears, Bartomeu Barceló, explicà el grau d'afectació de cada comunitat i el nombre de controladors que estimen que han participat en cada zona. Així, cada Audiència Provincial en la qual hi hagi un aeroport on s'hagi comès cap presumpte fet delictiu n'obrirà un procediment, que durà el Jutjat d'Instrucció.

També s'aprofità l'encontre per coordinar amb AENA els torns en els quals els acusats hauran de comparèixer davant la Fiscalia "per no deixar sense efectius les torres de control" i s'advertí que "una vegada que la Fiscalia practiqui les diligències i faci les qualificacions jurídiques oportunes, es judicialitzarà el procés, amb un judici diferent en cada territori però amb una base legal unificada".

D'altra banda, els dotze controladors que acudiren ahir dematí al tribunal asseguraren que es replantejaran la seva actitud quan siguin citats pel jutge que consideren competent, perquè entenen que, després de la militarització del control aeri i la declaració de l'estat d'alarma, no han de ser investigats per la jurisdicció ordinària, sinó per la militar. Així ho explicà el fiscal en cap de l'Audiència Provincial de Madrid, Eduardo Esteban. Segons ell, la Fiscalia els ha aclarit que la jurisdicció ordinària és l'única competent per ara, atès que els fets pels quals havien de ser interrogats són els ocorreguts abans que es decretàs l'estat d'alarma.

Recurs

Precisament ahir dematí, l'USCA presentà dos recursos contenciosos administratius davant el Tribunal Suprem contra els reials decrets que estableixen l'estat d'alarma i "la militarització" dels serveis civils de trànsit aeri.