L'exèrcit irromp en el campament dels 'camises vermelles' causant almenys 4 morts
Almenys quatre persones -entre elles un periodista italià- han mort i 50 han resultat ferides avui en l'assalt del campament dels "camises vermelles" situat al cor comercial de Bangkok, ordenat pel Govern de Tailàndia per acabar amb més de dos mesos de manifestacions. El portaveu en funcions del Govern, Panitan Wattanayagorn, ha assenyalat en un missatge televisat que la fase inicial de l'operació militar ha estat un èxit, encara que va admetre que alguns dels caps del front vermell han escapat. La fase inicial consistia en estrènyer el cercle sobre el campament dels "camises vermelles", en preparació de l'assalt final. Un periodista italià ha mort a prop de la zona ocupada pels manifestants, segons confirmà el director de l'Hospital de la Policia.
S'estudia l'expulsió del cap de l'Esquadró per l'ús indegut d'aeronaus militars
El Comandament Aeri General de l'Exèrcit de l'Aire està en l'última fase de l'expedient disciplinari obert pel "ús indegut" de dues aeronaus del 801 Esquadró de Forces Aèries, amb base en Son Sant Joan, en la celebració de l'enllaç matrimonial d'un militar el penúltim cap de setmana de maig, segons han confirmat a Europa Press fonts pròximes a les investigacions de la Força Aèria. El comandament que roman en arrest preventiu des que l'Exèrcit de l'Aire i el Ministeri de Defensa van tenir constància dels fets el cap de l'Esquadró de les Balears, segons les mateixes fonts, "podria" afrontar ser sancionat amb l'expulsió de les Forces Armades.
Socías demana que es deixi a l'Exèrcit “fer net a casa seva”
El delegat del Govern en les Balears, Ramon Socías, ha demanat avui que, respecte el cas de la presumpta utilització d'aeronaus militars per a un casament, s'ha de deixar a l'Exèrcit que "faci net a casa seva", ja que la investigació està "clarament encaminada" amb responsabilitats marcades.
“Se'n van, ara què?”
Els iraquians varen viure ahir amb incertesa la sortida de les darreres tropes de combat dels EUA de l'Iraq, formades per 14.000 soldats, encara que 50.000 hi quedaran per a tasques d'ensinistrament. "I ara què?". Això és el que es pregunten molts ciutadans després que l'últim batalló de combat nord-americà entràs en el país veí de Kuwait procedent de l'Iraq. El taxista iraquià Chamel Abdalà, de 43 anys, mostra reserva sobre la partida dels nord-americans perquè tem per la seguretat del país, sobretot arran de l'augment de la violència els darrers dies. "L'Exèrcit iraquià no és prou fort per afrontar la seguretat", va assenyalar Abdalà, que considerà que "l'Iraq té un futur incert tenint en compte l'absència d'un consens polític entre partits". En les darreres setmanes la violència ha empitjorat, amb un augment dels atemptats. Fa dos dies en perpetraren un en un centre de reclutament de l'Exèrcit a Bagdad que va causar gairebé mig centenar de morts. Fou un dels atacs més mortífers de l'any. Amb l'objectiu de dissipar aquests temors, el Govern iraquià va afirmar ahir que les forces de seguretat nacionals són capaces d'assumir totes les missions.
Vaga de controladors desembre 2010
José Blanco avisa que l'exèrcit pot intervenir si els controladors no s'incorporen al treball
El ministre de Foment, José Blanco, ha donat una hora als representants del sindicat USCA, que agrupa al 97% dels controladors, que deposin la seva actitud i tornin als seus llocs de treball de forma immediata, i ha anunciat que a les 21.30 hores entrarà en vigor un reial decret aprovat avui en Consell de Ministres, que permet als militars prendre el control de les torres de control aeri espanyol.
Els pro Mubarak fan córrer la sang
Els violents enfrontaments que van mantenir ahir partidaris del president Hosni Mubarak i l'oposició a la plaça Tahrir van marcar un punt d'inflexió en la crisi política en la qual Egipte està immers des de fa nou dies. L'erupció de la violència va sumir el centre del Caire en el caos absolut, sota la mirada passiva dels militars apostats als tancs i l'absència total de policies, que aquests dies limiten les seves funcions a dirigir el trànsit i a custodiar algunes ambaixades. Fonts oficials van informar que una persona hi va morir i 403 van resultar ferides, segons un recompte a primeres hores del vespre, malgrat que l'opositor moviment 6 d'abril va elevar aquesta darrera xifra fins als 500 ferits. La violència va esclatar entorn de les dotze del migdia (hora local), quan milers de defensors de Mubarak es van dirigir als accessos de Tahrir per encarar-se amb els membres de l'oposició i intentar desallotjar-los de la plaça per la força amb garrots i barres de ferro. Hi van arribar a cavall i en camell, en barques pel Nil o directament amb els cotxes, tocant el clàxon i cridant: "No se'n va, no se'n va!", en referència al president egipci, Hosni Mubarak, qui dimarts, en un discurs adreçat al poble, no expressà cap voluntat d'abandonar el poder fins als propers comicis de setembre. Mubarak no es presenta als propers comicis
Gaddafi trontolla
La confusió i el caos s'han apoderat de Líbia, on la radicalització de les protestes contra el règim del president, Moammar al-Gaddafi, van conduir el líder libi a bombardejar les principals ciutats del país on es duien a terme manifestacions. A Trípoli, la capital del país, almenys 250 persones van morir en els bombardejos perpetrats per l'Exèrcit de l'Aire libi contra aquells que reclamaven la caiguda del règim, segons la cadena de televisió qatariana Al-Jazeera. Testimonis presents revelaren que els bombardejos es repetien cada 20 minuts a la capital, i que hi havia cadàvers tirats als carrers de Tripoli . També foren víctimes dels atacs aeris les ciutats de Misratah i Az Zawaziya, on el nombre de morts no va poder ser confirmat per cap font. Massacre a Líbia
Tampoc Gaddafi no és intocable
El líder libi Moammar al-Gaddafi s'aguantava ahir en el poder amb la punta dels dits. Ha comès l'error de respondre amb brutalitat a les protestes populars i aquest país s'ha convertit en un polvorí, amb bombardejos a la població civil, repressió embogida i...
L'ONU aprova l'ús de la força aèria contra Gaddafi
El Consell de Seguretat de les Nacions Unides aprovà ahir a mitjanit, amb els vots a favor de deu dels membres i cap en contra, la resolució que obre la porta a l'aplicació d'una zona d'exclusió aèria sobre Líbia. La votació sobre la resolució 1.973 tingué cinc abstencions, incloses les de Rússia, la Xina i Alemanya. Finalment, els Estats Units es pronunciaren a favor de la mesura, promoguda per França, el Regne Unit i el Líban. El text permet, doncs, iniciar "totes les mesures que siguin necessàries" per "protegir els civils i les àrees poblades sota amenaça d'atacs", la qual cosa implica la decisió presa. No obstant això, "exclou una força d'ocupació". A més, proposa la congelació dels actius de la petroliera estatal i del banc central pels vincles amb el règim de Gaddafi.
Gaddafi fa anques enrere
José Luis Rodríguez Zapatero s'ha reunit amb el secretari general de l'ONU, Ban Ki-Moon, per analitzar la situació a Líbia. Foto: Efe. Gaddafi sembla que fa anques enrere. El règim del líder libi anuncià ahir un alto el foc immediat en compliment de la resolució de l'ONU, tot i que els rebels asseguraren que durant tota la jornada les seves tropes continuaren atacant intensament diverses ciutats a l'oest i a l'est del país. El ministre d'Exteriors libi, Musa Kusa, anuncià ahir que el règim de Trípoli declarà un alto el foc immediat d'acord amb la resolució 1.973 aprovada dijous vespre pel Consell de Seguretat de l'ONU. "Després d'haver vist la resolució i prenent en consideració que Líbia és un membre ple de l'ONU, consideram que és obligat acceptar la decisió del Consell de Seguretat", afirmà Kusa. A més, afegí que, per això, el règim libi ha decidit "un immediat alto el foc i la cessació de totes les operacions militars rebels".
Organitzen visites a la base de Son Sant Joan pel centenari d'Aviació Militar
El Ministeri de Defensa ha organitzat quatre visites a la base aèria de Son Sant Joan amb motiu del centenari de l'Aviació Militar a Espanya amb el lema "Evolució de l'Aviació Militar-100 anys d'Història". Segons informa avui l'Exèrcit de l'Aire en un comunicat, les visites estan programades per als dies 29 d'abril a les 09.00 hores, 13 de maig a les 12.00 hores, 28 de maig a les 11.00 hores i una quarta visita per determinar.
José Luis Miguel Albarracín pren possessió com a cap d'estat Major de Balears
El coronel Miguel Albarracín prendrà avui possessió del seu càrrec com a cap d'estat Major de la Comandància General de Balears, en un acte que tindrà lloc al Palau de l'Almudaina i que presidirà el comandant general de Balears, José Emilio Roldán Pascual.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán