L'STEI dóna un marge d'un mes per a negociar la recuperació del complement salarial dels funcionaris
L'STEI Intersindical ha fixat un termini d'un mes per a negociar...
El Tribunal Constitucional avala el retall salarial als empleats públics
Els empleats públics es manifestaren el 8 de juny del 2010 contra la retallada salarial. Foto: J. Morey. El Tribunal Constitucional considera que la retallada salarial decretada el maig de 2010 pel Govern central per als empleats públics no en vulnerà drets fonamentals, com el de negociació col·lectiva o el d'igualtat, com va plantejar l'Audiència Nacional l'octubre de l'any passat. En una interlocutòria, els magistrats del Constitucional han rebutjat admetre a tràmit la primera qüestió d'inconstitucionalitat que plantejà per aquest assumpte l'Audiència Nacional, ja que coincideixen amb el Ministeri Fiscal que és "notòriament infundada". El màxim garant de la Constitució espanyola conclou que el reial decret llei, que va implicar que els convenis col·lectius de les empreses públiques fossin reformats per introduir-hi una baixada del 5% en els salaris, no va vulnerar el dret a la negociació col·lectiva, perquè la inalterabilitat del conveni col·lectiu no és un dels seus "elements essencials". Així, explica que "és el conveni col·lectiu el que ha de respectar i sotmetre's no només a la llei formal, sinó, més genèricament, a les normes de més rang jeràrquic, i no al contrari".
El PSIB vol saber qui seran els 800 empleats públics acomidats
La portaveu parlamentària socialista, Francina Armengol, va acusar ahir el president, José Ramón Bauzá, de mentir a l'hora de donar les xifres del deute que el Govern manté amb els proveïdors per justificar les retallades socials que està fent l'Executiu del PP. Armengol va recordar les darreres manifestacions de Bauzá, quan digué que la reorganització dels organismes i empreses públiques -que afectarà uns 800 treballadors- suposarà un estalvi de 115 milions anuals i que això permetria, en dos anys, afrontar el deute que el Govern manté amb els proveïdors. Segons els càlculs de Bauzá, la suma d'aquests dos anys correspon a 230 milions i no pas als 1.100 de deute anunciats inicialment pel Govern popular. Aquesta xifra, segons la socialista, s'aproxima més a l'anunciada per l'exconseller d'Hisenda Carles Manera (400 milions), mentre que el PP l'elevava, com ja s'ha dit, fins als 1.100 milions. Sobre aquest tema, fins i tot Manera ja havia avançat, en una compareixença davant els mitjans, que l'Executiu de Bauzá inflava el deute als proveïdors més de 700 milions d'euros.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc