Anders Fogh Rasmussen, secretari general de l'OTAN. | Miguel Àngel Cañellas

TW
0

El secretari general de l'OTAN, Anders Fogh Rasmussen, participà en la reunió informal de ministres de Defensa de la Unió Europea que es féu ahir a Palma per demanar l'aplicació d'una sèrie de mesures als països de la Unió. Bàsicament, Rasmussen demanà més cooperació i compromís polític amb l'Aliança. "És absurd que la UE i l'OTAN treballin en els mateixos escenaris d'operacions i fins ara hagin estat incapaces de tancar un acord de seguretat", declarà amb referència a les missions que les dues aliances desenvolupen a Kosovo i a l'Afganistan. A més, sol·licità unir forces per aconseguir helicòpters de transport pesant, per protegir dels explosius improvisats i per lluitar contra la pirateria. La ministra espanyola de Defensa, Carme Chacón, digué que els països de la Unió s'havien mostrat d'acord amb totes aquestes demandes i destacà el bon clima de les converses.

Amb tot, Rasmussen també demanà compromisos de caire polític als estats europeus. Així, va sol·licitar a la UE que integràs Turquia en l'Agència Europea de la Defensa i que donàs més capacitat de decisió als estats que no són membres de la Unió però que hi col·laboren en algunes missions. En aquests dos aspectes, Rasmussen va admetre que havia trobat una resposta menys entusiasta. Per part seva, Chacón, l'amfitriona de la reunió que s'ha fet aquests dies a Palma, arribà a la roda de premsa amb un somriure de satisfacció i digué que l'Estat espanyol i d'altres també europeus estaven disposats a enviar més tropes a Somàlia, sobretot per controlar els ports que fan servir els pirates i lluitar contra els vaixells niu d'on surten les llanxes d'assalt. A més, indicà que s'havien assolit tots els compromisos que cercava i que la sessió de debat amb Rasmussen havia estat, fins i tot, divertida.

Després aclarí que volia dir que havia estat "fluida", que els representants de la UE no s'havien limitat a llegir les intervencions que els havien preparat, com passa normalment. Amb cara de satisfacció, va agrair també el bon temps de la Comunitat de les Illes Balears. Ara bé, la ministra no pogué amagar una passa enrere respecte del principi d'acord per la construcció de l'avió A400M que anuncià despús-ahir. Ahir, més que d'un principi de consens, es parlava d'aproximació de posicions. Encara s'ha d'aclarir com es repartiran els 1.500 milions d'euros de més que s'ha acordat pagar a l'empresa constructora, EADS, que ja tenia un pressupost de 20.000 milions. També manca tancar "detalls": com tornarà l'empresa aquests doblers, quins interessos hi haurà, etc. L'Estat espanyol ha encarregat 27 dels 180 aparells que EADS farà per a la UE i es preveu que el pacte final es faci d'aquí a dos mesos.