“Els irlandesos són la baula perduda dels llatins”
Analitzam la imatge del quartet irlandès No Crows -al final d'aquesta pàgina. Són, d'esquerra a dreta, el violinista Steve Wickham, el baixista Eddie Lee, la violoncel·lista Anna Houston i el guitarrista Felip Carbonell. Un es podria demanar què hi fa, un llinatge com aquest, en un ambient tan dispar. La resposta és ben senzilla. "L'any 1998 estava a Palma. Necessitava un canvi d'aires i vaig tenir una oferta de feina a Irlanda. Al cap d'uns anys, en un bar on feia una session, vaig trobar aquests músics i a poc a poc anàrem consolidant el grup", comenta l'artista mallorquí, que dissabte durà al teatre de Petra la seva faceta més internacional. Aquesta formació de música tradicional irlandesa es fundà, ja ho hem dit, en una mena de sessió d'improvisació en un bar . "Tots érem ben diferents. Anna té formació clàssica de violoncel·lista, Steve venia del rock més pur i Eddie era tota una celebritat del jazz, mentre que jo tirava més a cantautor. Érem una línia no gens convencional", remarca Carbonell. Així mateix, reconeix que "en aquest entramat d'ous i cargaols, jo som una mica la bateria del grup -de fet, no en tenim-, però jo hi aport aquesta part més rítmica, llatina i rumbera".
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent