“Els irlandesos són la baula perduda dels llatins”

Analitzam la imatge del quartet irlandès No Crows -al final d'aquesta pàgina. Són, d'esquerra a dreta, el violinista Steve Wickham, el baixista Eddie Lee, la violoncel·lista Anna Houston i el guitarrista Felip Carbonell. Un es podria demanar què hi fa, un llinatge com aquest, en un ambient tan dispar. La resposta és ben senzilla. "L'any 1998 estava a Palma. Necessitava un canvi d'aires i vaig tenir una oferta de feina a Irlanda. Al cap d'uns anys, en un bar on feia una session, vaig trobar aquests músics i a poc a poc anàrem consolidant el grup", comenta l'artista mallorquí, que dissabte durà al teatre de Petra la seva faceta més internacional.

Aquesta formació de música tradicional irlandesa es fundà, ja ho hem dit, en una mena de sessió d'improvisació en un bar . "Tots érem ben diferents. Anna té formació clàssica de violoncel·lista, Steve venia del rock més pur i Eddie era tota una celebritat del jazz, mentre que jo tirava més a cantautor. Érem una línia no gens convencional", remarca Carbonell. Així mateix, reconeix que "en aquest entramat d'ous i cargaols, jo som una mica la bateria del grup -de fet, no en tenim-, però jo hi aport aquesta part més rítmica, llatina i rumbera".

Els inicis irlandesos de Carbonell els hem de cercar en la banda Dervish que, convidada per ell, ja vingué a Mallorca a principi dels 90 i a més, l'any 1997, gravaren un disc en directe al teatre Principal de Palma. A partir d'aquí, la formació el contractà com a mànager i Carbonell muntà a la població d'Slaigo (devers 18.000 habitants al nord d'Irlanda) la seva pròpia agència de representants. "A Mallorca, jo havia temptejat la música de manera pseudoprofessional -amb grups com Camamil·la i Tumbet-, però no m'havia atrevit mai a viure'n. Llavors, només ho feien els músics d'hotels i a mi aquest ambient no m'agradava", recorda.

Ara, tot i que que encara manté oberta l'agència i també imparteix algunes classes de guitarra, la vida d'aquest mallorquí està marcada pels No Crows. "La concepció que es té a Irlanda dels sons tradicionals no s'avé gens amb la que se'n pot tenir a Mallorca o a Espanya. Els irlandesos estan molt orgullosos de la seva cultura i identitat i la música no hi és vista com un folklore encallat en el passat. La gent jove hi té molt d'interès i també es dóna molta importància a l'educació musical dels al·lots. Aquest és un dels fets que més m'estiren i animen per continuar vivint aquí", reconeix Carbonell que, casat i amb dues filles nascudes a Irlanda, forma part ja de la seva societat.

"Jo tenc molt clar d'on vénen les meves arrels, però la meva vida ara és a Irlanda", declara l'intèrpret illenc, que defineix els seus nous compatriotes com "la baula perduda de la cadena dels llatins: són una gent molt animada i no tenen res a veure amb la seriositat dels britànics. Jo sempre dic que són els andalusos del nord". No Crows grava ara el seu tercer disc, que tindrà col·laboracions de cantants de diferents països. Des de Mallorca, Miquela Lladó, deixarà la nostra empremta per a aquesta popular banda de música irlandesa.