Castro (I)
Mai no he amagat la meva simpatia per l'Atlètic de Madrid. I encara record com es va fer l'operació que acabà amb Hugo Sánchez al Reial Madrid. El Mallorca sembla que intenta ara alguna cosa semblant per fer possible que l'uruguaià Gonzalo Castro acabi en el Vila-real. I empraran el Nacional de Montevideo, que ja ostenta el trenta per cent dels drets federatius del migcampista. Déu meuet! Quina vergonya!

Castro (II)
Crec que el Mallorca ofèn bona part de la seva afició, facilitant, al cap i a la fi, que Castro fitxi pel Vila-real. I, què en diu la Federació de Penyes? Res, d'aquest tema no en voldran dir ni pruna. Serà una equivocació més de la nova junta directiva que encapçala Rafel Martorell.

Lluís Sitjar
Vaig escoltar el president de la Federació de Penyes, Rafel Martorell, parlant del possible retorn del Mallorca al Lluís Sitjar en una intervenció absolutament penosa. No voldria faltar a la veritat, però crec que va ser al programa (106.8) A contracop, d'IB3 Ràdio, que habitualment presenta l'amic Jaume Ginard. Si no em falla la memòria era el company Joan Gabriel Bauzá, qui presentava aquest dia el programa i entrevistà Martorell. El president de la Federació de Penyes del Reial Mallorca es mostrà extremadament crític amb la batlessa de Palma, Aina Calvo, per la creació dels carrils bici. Bauzá li insistia per saber què tenia a veure el trasllat al Lluís Sitjar amb el carril bici, però Martorell, extremadament desafortunat, no va ser capaç d'oferir una explicació mitjanament coherent. Només em va quedar clar que Martorell és un gran detractor de Calvo i els carrils bici.

Tampoc no m'estranya gaire. Ara bé, tampoc no em crec que, com diuen alguns dels seus enemics, Martorell estigui vinculat a l'extrema dreta. Ah, és clar, i el president dels penyistes insistí en la bondat del projecte del retorn a Son Moix. Ara bé, no es va plantejar en cap moment si els responsables del Mallorca, senzillament, els prenien el pèl. I tampoc no es qüestionà qui pagaria el projecte. Ni tan sols es demanà d'on sortirien els 30.000 metres quadrats més que ha de menester el projecte -el solar del Lluís Sitjar és insuficient-. En definitiva, que Martorell aquest és un xotet de cordeta. En canvi, he de significar que Pello Amengual, que també és de la junta directiva de la Federació, sí es va qüestionar, almanco en un primer moment, la viabilitat del projecte.

Personalment, som absolutament partidari de tornar al Lluís Sitjar, però em sembla del tot inviable, ja que el Mallorca, com se sap, està en concurs de creditors i, evidentment, no es pot permetre pagar la construcció d'un nou Lluís Sitjar. I, certament, crec que el consell d'administració s'ha equivocat, i molt, quan ha il·lusionat l'afició amb un projecte que Serra Ferrer, Miquel Coca, Biel Cerdà... i el mateix president Jaume Cladera saben que és inviable.

Administradors
Jaume Cladera, president del Reial Mallorca, va fer saber fa una dies que a final de febrer o principi de març es podrà presentar un avanç del projecte del nou Lluís Sitjar que pretén impulsar la Societat Anònima Esportiva. Sembla clar, idò, que el consell ha encarregat l'elaboració d'un estudi a algun gabinet d'arquitectura. Què val? A qui ho han encarregat? I els administradors judicials, què en diuen? Què pensen Sebastià Frau, José Miguel Cregenzán i Pedro Mir de les intencions del Reial Mallorca? Han autoritzat la despesa que suposa fer el projecte? O l'estudi d'arquitectura el fa de franc? Seran, idò, quatre retxes, quatre idees i res pus?

Iturriaga
Antes de que se me olvide és un entretingut llibre de l'exjugador de bàsquet Juan Manuel López Iturriaga. Repasa la seva trajectòria, no fa mal a quasi ningú i és fàcil de llegir. López Iturriaga, orgullós d'haver nascut a Bilbao, es va retirar a Menorca per fer néixer un relat ben mengívol. Conta que, com quasi tots els nins del món, somiava poder jugar a futbol de petit. I, és clar, era de l'Athletic. "L'Athletic de Bilbao és com Hisenda, som tots, per la qual cosa no és d'estranyar que durant molt temps somiàs en gols en lloc de cistelles", explica. La frase em recorda que els aficionats de la pràctica totalitat de clubs del món pensen que el seu equip, com diu la famosa dita, "és més que un club".

Tothom coneix els valors que representa el Barça, accentuats amb la presidència de Joan Laporta. Els incondicionals de l'Athletic consideren també que no hi ha altre club com el seu, que juga amb futbolistes de la terra i simbolitza la resistència del poble basc davant la uniformitat imperant al món. I els seguidors de l'Atlètic de Madrid tenen clar que el seu equip és un crit contra l'opressió dels poderosos, un reclam contra el poder establert, la rebelió dels més desafavorits. I els del Mallorca? Són molts els incondicionals vermells que defensen que l'equip ara presidit per Jaume Cladera és una de les poques entitats que pot representar tots els mallorquins. I consideren que el Mallorca ha d'estar sempre al costat de valors tan universals com la defensa de la llengua o la terra. Però tornem al llibre de López Iturriaga.

Em va agradar la seva visió a l'hora de jutjar la pròpia trajectòria. "...I vaig arribar a diverses conclusions. La primera és que em va faltar autoresponsabilitat... Per millorar, per oferir el màxim rendiment de les teves capacitats, l'autocrítica és fonamental. Si de les teves errades, decepcions o limitacions responsabilitzes al teu entorn... és tremendament complicat que passis a l'acció per corregir alguna cosa.... No vaig saber entendre que el gran responsable del que ens passa a cada un de nosaltres és precisament cada un de nosaltres...", diu textualment. Un altre factor fonamental que López Iturriaga considera fonamental és la dedicació. En aquest sentit, destaca que quan va conèixer Epi ja tenia una dedicació molt per sobre la de qualsevol altre jugador. Diu, referint-se al blaugrana: "Individualment la seva trajectòria fou més llarga, productiva i exitosa que no la meva.

I si ho aconseguí partint d'unes condicions naturals bastant pitjors fou perquè la seva dedicació al bàsquet superà en quilòmetres la meva". El tercer factor que el jugador considera vital és el conformisme. Idò. Només una coseta més que he de reconèixer que em va sorprendre molt. López Iturriaga, alguns segur que ho recorden, va tenir una complicada sortida del Reial Madrid. Em va sobtar que el jugador en responsabilitza especialment el tècnic Lolo Sainz, que sempre m'havia semblat un home incapaç de molestar una mosca, però... En definitiva, que si teniu l'oportunitat... heu de llegir el llibre.