L’actor, il·lustrador, naturalista i autor del llibre ‘Gonellisme. Particularisme i secessionisme lingüístics a les Illes Balears’, Xavier Canyelles, ha participat aquest dimarts en el programa de La Vila del Pingüí, d’Ona Mediterrània. Aquí un tast de la conversa:

Gonellisme

«El nom de gonellisme ve pels seguidors d’aquest moviment de Pep Gonella però que no dubtava de la unitat lingüística. Simplement es queixava d’aquest centralisme barceloní i defensava poder utilitzar ‘lo nostro’. Mossèn Alcover va pensar igual en el seu moment. En un moment donat, Mossèn Alcover també hagués estat gonella».

Connexió Canyelles i interès pel gonellisme

«Estic interessant per qualsevol cosa i tot és important. La discussió de català-mallorquí o mallorquí-català sempre sorgeix. Va coincidir que va arribar a les meves mans un document que parlava del blaverisme (moviment en contra del català) i vaig pensar a recopilar retalls de diaris i anècdotes per a mi. Un dia en Toni Guiscafrè, editor de documenta, em va animar a preparar un manuscrit i a donar-li forma. D’ençà han passat cinc anys. Tot el problema ve d’una paraula: català o catalana. Des d’un punt de vista filològic es diu tècnicament llengua catalana però s’associa, erròniament, al territori de Catalunya. Al mallorquí de tota la vida que utilitza, sense saber-ho, un català més pur que els catalans de Barcelona no li agrada que li diguin que parla català. Per això, sorgeixen moviments molt més secessionistes que fins i tot arriben a dir catalanistes al gonellisme original o, de forma despectiva, catallorquins».

‘Acadèmi de sa Llengo Baléà’

«Tenen la seva gramàtica i la seva ortografia. Curiosament, l’Ajuntament d’ara encara conserva el local que cedeix ‘l’Acadèmi de sa Llengo Baléà’. No em quadra... més que res per un tema d’ideologia. No tenc res en contra de l’Acadèmia però és curiós que un Ajuntament com el d’ara que tira més cap al catalanisme...»

Parts del llibre

«Està dividit en tres grans parts: el coneixement del fenomen i el transfons històric, repàs de les publicacions gonellistes amb autors i, finalment, la tercera part és un argumentari».

Gonellisme i l’IEC

«Hi ha coses en què el gonellisme té raó: com que l’IEC accepta castellanismes (barco, caldo...) i no ens permet utilitzar l’article literal masculí singular ‘lo’».

Cicles del moviment

«És cíclic. En els anys 70 va haver-hi un moviment alt i es va deixar de banda. En els anys 80 va tornar a pujar moltíssim per Estatut d’Autonomia, campanya ‘No et mosseguis la llengua, parla en català’... En els anys 90 no passa gairebé res. Durant el govern de Bauzá torna haver-hi una altra pujada perquè els grups es veuen recolzats i se’n formen de nous. Després torna haver-hi una baixada i ara una altra pujada a causa del procés de Catalunya».

«No és un llibre amb text de combat»

«Respect totes les persones que pensin així i, en algunes coses, hi puc arribar a estar d’acord. Quan dic neutral vull dir que no és una cosa opinable, està tot documentat i a l’hemeroteca. Neutral 100% no, perquè està escrit en català estàndard i per això seré considerat pancatalanista. Tampoc està escrit en castellà i pot ser em diguin que sigui anti espanyol».

El gonellisme actual abraça l’espanyolisme?

«Sempre han anat de la mà. Hi ha diferents factors: és anticatalanisme i escriuen en ‘baléà’ perquè no els dóna la gana fer-ho en català estàndard. Normalment l’espanyolisme sempre va unit del gonellisme. I el gonellisme defensa davant de tot que som espanyols i que després som mallorquins i europeus».

Gonellisme d’esquerres

«Durant la discussió de l’Estatut d’Autonomia hi va haver uns quants polítics més d’esquerres que no estaven a favor de dir llengua catalana. Hi ha autors socialistes ben anticatalanistes i gonellistes».

La cultura com eina pels partits polítics?

«Sí. Per una banda per captar vots. També s’utilitza entre temes polèmics perquè no pensem en temes més importants».