J.A. ORDINES.Palma.
Joan Avellaneda Artigas, geògraf sabadellenc resident a Sóller, publicà el maig passat Viatge a l'origen dels insults (Ara Llibres, 2006), un volum que ens convida a viatjar per l'insòlit món dels insults i a conèixer un dels aspectes més antics i ignorats de la nostra llengua. Es tracta d'un recull de 225 insults dels Països Catalans, dels quals Avellaneda explica tant l'origen com evolució. El llibre ha estat prologat per Joan Melià.
-Com va sorgir la idea de fer el llibre?
-Va sorgir fa quatre anys mentre llegia un llibre de Carme Junyent, especialista en diversitat lingüística. Em vaig adonar que moltes llengües del món tenien adjectius genèrics d'un caràcter despectiu que no ho semblava, però que tenien un origen geogràfic concret.
-Quines fonts heu utilitzat?
-Les meves fonts principals d'investigació han estat les bibliogràfiques, sobretot els llibres de Joan Coromines, Francesc de Borja Moll i d'Antoni Maria Alcover.
-Com heu organitzat tota aquesta informació?
-He estructurat el llibre en 17 capítols temàtics, entre els quals podem trobar capítols com: els pseudogentilicis (xarnego, polaco), despectius genèrics originats per gentilicis i topònims (caníba), per algun tipus de parla (xava), l'entorn natural (bruixa), caràcters ètnics (blanc, negre, pigmeu), i d'arrel bíblica o religiosos (cafernarum).
-De Mallorca, quins insults surten al llibre?
-En destacaria «llonguet», que antigament era un despectiu d'inspiració fàl·lica com parda; o també l'adjectiu catalinero, que sorgí per designar els habitants del barri palmesà de Santa Catalina. Aquest fou el primer barri de l'Eixample i es creia que, per aquest fet, els seus habitants tenien aires de superioritat.
-Volíeu titular el llibre «Atles dels insults»...
-Sí, perquè es basa en el territori. Per la meva formació en geografia, dels molts camps semàntics i fonts de creació per a insults -religió, sexe, geografia- he optat per centrar-me en els insults d'inspiració geogràfica.
-Quina és la intenció del llibre?
-Té una finalitat de recol·lecció, però si en la història de la llengua els insults es crearen per ofendre, avui han de servir per aprendre geografia, història, civisme i per usar-los amb humor i amb voluntat de riure's d'un mateix.
-D'elogis geogràfics només n'heu trobats 25, són pocs...
-Sí, devora els 225 insults recopilats, són pocs. Va suposar una sorpresa per a mi trobar, entremig de tants insults, alguns elogis com europeu, florentí, franc o civilitzat.
