Les nostres tradicions i la cultura popular de Mallorca es perden a marxes forçades. Amb la finalitat de contribuir a evitar-ne la pèrdua, Felip Munar acaba de publicar el llibre i disc compacte Jocs de matances, editat per Documenta Balear amb el suport del Govern de les Illes Balears. L'obra pretén «recuperar un lloc en la memòria col·lectiva i reviure el món que envoltava la matança del porc». Les cançons, les gloses, la simbologia i les supersticions acompanyen la setantena de jocs de matances als quals ha jugat tota una generació, que encara els recorda i els ha viscut.
Munar va explicar a Diari de Balears que «la festa de les matances tal com estava concebuda un temps s'ha perdut totalment. Moltes de vegades duraven dos i tres dies, i als vespres, en haver sopat, es feien els glosats i els jocs de les matances». Aquests jocs tenen la particularitat que eren una mena de festeig. «En temps antics hi havia molt més pudor que ara, però en els jocs es tocava molt i s'establien relacions molt fortes. La gent gran i jo també encara hi he jugat a tots, i em fa molta pena que es perdin».
El llibre CD ha aparegut en la col·lecció El Bufador i el compacte inclou cançons, diàlegs, monòlegs i contarelles de les Illes Balears relacionats amb el món de les matances i els foguerons.
Munar va explicar a Diari de Balears que «antigament les matances eren la gran alegria de les cases, una de les festes més importants, perquè et garanties la perxa per a tot l'any. Avui en dia això no s'aprecia perquè cada dia menges el que vols i pots trobar frit sempre, però en aquells moments només n'hi havia els dies de matances. Era una festa lúdica i hi havia molta d'alegria». Un dels fets que queda més reflectit en el llibre i en els jocs és el caràcter profundament matriarcal de les matances. «Les madones de cada casa eren les que ho manejaven tot i ho controlaven tot».També hi ha nombrosos elements de màgia i superstició que queden recollits en els jocs i en la simbologia de les matances, molts dels quals lligats als ritus de la fecunditat femenina. «Per exemple, les dones que tenien la menstruació no podien fer cap feina perquè deien que tot tornava dolent».
Munar també explica que «les matances d'un temps eren un acte social dels més importants i la diada de matances era una festa que es feia amb els amics més estimats».
La importància dels jocs en aquest marc és que es tractava del més important sistema de socialització que existia entre les diferents persones». Precisament per evitar que es puguin perdre definitivament totes aquestes tradicions, jocs i gloses populars ha sorgit aquest llibre. En definitiva, ara es té la base per poder recordar com era la festa més important de la nostra pagesia. Només falta voluntat per servar-la.
