El sistema Trichromie Gaumont i la Mallorca de 1912-1913
El proper 19 d'octubre, al MOMA (Museu d'Art Modern de Nova York) s'exhibirà la pel·lícula Trichromie!, selecció de filmacions realitzades entre els anys 1912 i 1913 amb Trichromie (o Chronochrome), protosistema de filmació en color enginyat pel cineasta francès Louis Gaumont. La iniciativa corre a càrrec de la companyia Gaumont, que cada any presenta una mostra restaurada del seu fons documental a l'arxiu Gaumont-Pathé. Hi ha una quarantena de filmacions amb aquest sistema, però encara avui dia només se'n coneixen un parell. A diferència d'altres sistemes de l'època (com el Kinemacolor de 1906), el Trichromie destaca per una gran qualitat cromàtica i de definició d'imatge, i per a nosaltres té un interès afegit més enllà de l'històric i cinematogràfic. No fou enginyat a Anglaterra o Estats Units sinó a França, un país més proper a la nostra geografia.
La seva necessitat de llum natural va limitar-lo al rodatge d'exteriors impedint filmacions d'estudi, afavorint-hi el seu ús documental, fent que Gaumont fes nombrosos viatges per filmar aquells llocs i fets més atractius de l'època i exhibir-los a París. Això converteix les seves pel·lícules en un testimoni únic del seu temps. Per exemple, a una (d'uns set minuts) es veuen paratges de la Riviera francesa, Berlín i Venècia. Per això, la projecció al MOMA es presenta com l'oportunitat de visionar materials inèdits durant gairebé cent anys... i també comprovar si els viatges de Gaumont varen arribar fins a les Illes: descobrir imatges de Balears el 1913, a tot color, seria fabulós.
Tanmateix, enguany només es projectarà una selecció dels fons de Gaumont: potser caldrà esperar a conèixer tots els materials per esbrinar si existeixen imatges d'una Mallorca, la de fa un segle, a tot color.
MANEL GARCÍA. Palma.
La hipocresia des PSIB-PSOE
Des que UM va decidir començar a jugar les cartes i fer un canvi al Consell de Mallorca, tots els partits del Pacte van revolucionats. I tot d'una vàrem tenir na Francina Armengol i en Francesc Antich negociant amb en Miquel Àngel Flaquer, ja que, si les coses es compliquen, podrien quedar sense Pacte. És curiós veure com passa el temps i repeteixen el discurs. Primer va ser n'Antich qui va donar una setmana per desbloquejar el Consell i una setmana després n'Armengol repeteix el missatge i dóna encara una altra setmana.
Realment, podrien passar 30 setmanes i continuaríem igual, ja que qui en té les claus és UM, però resulta que falten portes per obrir. El PSOE necessita UM per governar i UM necessita el PSOE perquè el joc de cartes pareix que apunta cap a la Fiscalia, i aquesta depèn de Madrid. És l'única manera d'entendre aquesta sortida a mitges del Pacte. Per l'altra banda, com és possible que, si el PSIB-PSOE detesta la corrupció i dependre d'UM, no convoqui eleccions? Pot ser que la resposta sigui que no té clar si podria tornar a governar, i tenir accés al Consolat pesa més que la responsabilitat i en aquest cas ens queden quasi dos anys d'inestabilitat i d'un govern dèbil.
XESC ARTIGUES .Coordinador d'UPyD Migjorn i Llevant. Palma.
La política i els nostres polítics
Molt sovint s'acusa el conjunt de la ciutadania d'una desafecció cada vegada més evident envers tots els afers polítics. Sens dubte és una afirmació encertada, i així ho demostren diversos indicadors, entre els quals trobam els índexs d'abstenció dels diferents comicis electorals. Per altra part, les enquestes sobre el tema ens diuen que, en general, la percepció que els ciutadans tenim dels polítics és majoritàriament negativa. Tot i això, he de dir que no compartesc el tòpic que els qualifica tots per igual; tampoc no crec en l'afirmació que nega utilitat i valor a la política. Aquesta activitat és imprescindible per dirigir totes aquelles qüestions que afecten la vida diària dels ciutadans i que no es poden deixar a l'arbitrarietat natural de la conducta humana. A canvi del dret d'exercir aquest poder (sense més limitació que la llei), s'ha d'exigir als polítics que treballin amb rigor, professionalitat i dedicació per respondre a les necessitats de la gent. Seguint aquest argument, entenc que els ciutadans tenim el deure moral (ni que sigui per propi interès) de participar en els assumptes públics, a través dels mitjans que la democràcia posa al nostre abast, el més visible dels quals és la participació en les diferents eleccions convocades.
Amb tot això, vull dir que el problema no és la política. La veritable desgràcia és l'extraordinària i desesperada mediocritat dels nostres polítics actuals. En tots els anys que fa que tenc un mínim de consciència política, no havia vist, ni a Espanya ni a les Illes, una colla de servidors públics amb un grau tan alt d'immaduresa, estupidesa, incultura, ignorància, absurditat i mala fe. Sense fer distincions de partit, aquesta guarda d'energúmens cridaners i eixelebrats, únicament preocupats per no perdre els seus privilegis econòmics i de classe, ens estan duent a un atzucac de difícil solució. Més ocupats a aconseguir el poder a qualsevol preu, no tenen manies ni escrúpols a escorxar-se mútuament, obviant de manera constant els interessos de tots. Si en condicions normals aquest fet ja es reprovable, molt més en una situació de crisi com l'actual. El que ara es requereix són persones valentes, responsables, amb sentit d'estat, estadistes amb majúscules: és a dir, autèntics POLÍTICS. Déu meu, mirau el que tenim i plorau!
PERE TORRENS ESCALAS. Búger.
