Ovidi Montllor

TW
0

Tal dia com avui, el 10 de març, però de 1995, el cantautor, actor i poeta valencià Ovidi Montllor (Alcoi) va morir a Barcelona a 53 anys. Va fer vacances, com deia el propi Montllor en una cançó. L'alcoià, una veu crítica i reivindicativa, ens ha deixat una gran col·lecció de cançons, que recordem com si fossin himnes. Artista polifacètic, amb una extensa trajectòria professional de més de deu àlbums, una cinquantena de pel·lícules i 30 muntatges teatrals, provenia d'una família de classe obrera de l'Alcoi de postguerra i no va deixar mai de reivindicar els seus orígens humils.

Als 12 anys va haver de deixar l'escola per a ajudar en l'economia familiar i al llarg de la seva vida va treballar com a mecànic, adroguer, venedor ambulant, obrer tèxtil, cambrer, pastor, picapedrer, reporter o comptable. La seva consciència de classe i país el va dur a integrar-se al Partit Socialista Unificat de Catalunya quan es va mudar a Barcelona.

El govern valencià el va intentar silenciar i va estar vetat a la Radiotelevisió Valenciana. No obstant això, durant aquests 30 anys, la seva figura ha estat fortament reivindicada per les generacions que no el varen conèixer en vida.

A més de musicar poemes de Vicent Andrés Estellés, Salvador Espriu, Joan Salvat-Papasseit i altres, va escriure les seves pròpies cançons. El 1968 va enregistrar el seu primer disc, La fera ferotge, una crítica al franquisme que el va vincular a la Nova Cançó. Com a actor participa en moltes de les pel·lícules del nou cinema espanyol: com ara Furtivos (1975), de J. L. Borau o La verdad sobre el caso Savolta (1979), d'Antoni Drové.

Vos compartim un pòdcast especial que ha elaborat 3cat i amb què repassa alguns episodis clau de la trajectòria d'Ovidi Montllor imaginant una passejada pels llocs que varen marcar la seva vida:

A més, vos recomanam escoltar aquest recull de les seves cançons més emblemàtiques: