Mireia Vehí: «La llengua catalana és un valor que passa per sobre dels interessos de partit. S'ha de protegir sense tants per cents»

Sou a Mallorca per parlar de diverses qüestions relacionades amb l'emergència climàtica, la destrucció del territori, les emissions de CO2...

Sí, i crec que és important explicar que l'ampliació de l'aeroport de Palma no és un macroprojecte aïllat. La setmana passada vaig ser a València amb una mobilització en contra de l'ampliació del port, i fa poc més d'un mes, vaig tenir l'oportunitat de ser a Barcelona a la mobilització en contra de l'aeroport del Prat. És a dir, hi ha una planificació en els Països Catalans de grans infraestructures que van en contra del que vol la gent del territori. A més, hi van en contra perquè continuen amb la lògica de creixement il·limitat tot i que hi ha una crisi climàtica sense precedents i recomana precisament deixar de fer aquests tipus de macroprojectes.

La CUP va presentar una esmena a la totalitat als Pressuposts Generals de l'Estat...

Si, tot i que en un primer moment vàrem valorar que no calia fer una esmena a la totalitat perquè nosaltres vàrem comunicar al ministre Bolaños, del PSOE, que no ens seuríem amb ell perquè el Govern espanyol, enteníem, estava en una direcció contrària, finalment vàrem decidir presentar l'esmena. Per què? Doncs perquè revisant els pressuposts hem vist, en primer lloc, que l'execució dels pressuposts de l'any 2021, tant a Catalunya com al País Valencià, com a les Illes Balears, és baixíssima. L'execució és molt baixa, per tant, totes les promeses d'inversió de milions d'euros no són veritat en la mesura que aquests milions no s'executen. Aquest és el primer element. El segon és que continuen en una dinàmica centralista en la qual tot es decideix des de Madrid i el què ha passat amb la llei catalana de l'habitatge és un exemple clar. A Catalunya es fa una llei per regular els lloguers, el Govern espanyol la porta al Tribunal Constitucional i a més, el Govern espanyol, per qüestió competencial, treu una llei d'habitatge que no només no regula el lloguer, sinó que manté una bonificació a les empreses que es dediquen al lloguer d'habitatges al 40 per cent i a més, bonificarà als propietaris que decideixin llogar. Una altra cosa que hi ha també és modificació del tipus de l'impost de societats de mínims i el més escandalós en tema impositiu és que se li perdonen a les elèctriques els imposts especials de l'electricitat i de la producció elèctrica. El què si fa és baixar l'IVA de la llum, però clar, s'intenta baixar la factura de la llum baixant els imposts a les grans companyies. I no només això, això és d'on surten els diners.

L'altra qüestió seria on van els doblers?

Doncs en grans titulars. Puja el CNI i puja Defensa, en matèria d'infraestructura, es donen molts diners a grans empreses de l'IBEX 35 perquè facin grans infraestructures i a més, en matèria de pensions, hi ha previst invertir en un fons d'inversió privat on la banca hi tendrà bastant de protagonisme. Per això i perquè tampoc sabem ben bé quina serà l'actitud tant de Compromís, al País Valencià, com d'Esquerra i Junts per Catalunya, a Catalunya.

Heu parlat de la Llei de l'Habitatge. El Govern espanyol promou una Llei de l'Habitatge que retalla clarament els avanços de la Llei catalana de l'Habitatge, no és així

Totalment. La llei catalana regulava el lloguer, la llei espanyola no el regula, el què fa és tenir prevista una bonificació de 200 euros, 200 milions d'euros que acabaran sent uns 200 euros per persona, per ajudar a pagar el lloguer als joves. Però això clar, si no regulam els preus, té tots els números perquè contribueixi a inflar-los encara més.

Una altra de les lleis estatals que preocupa és la Llei de l'Audiovisual. Quin és el posicionament de la CUP en aquest àmbit concret?

Aquí, Esquerra Republicana diu que està negociant en termes que no són públics i per tant no els sabem i ens preocupa perquè la protecció de la llengua catalana no pot quedar a mercè d'una negociació d'un partit i de la força que considera que té el partit. La llengua catalana és un valor que passa per sobre dels interessos d'un partit determinat i en aquest cas concret d'Esquerra Republicana. I la posició de la CUP és que el català s'ha de blindar i s'ha de blindar no només a l'audiovisual, també a l'Educació, als mitjans audiovisuals, etc. Es parlava que el Govern espanyol volia que un 7,5 per cent dels continguts de Netflix fossin en llengua catalana. Això ja és així, aquí el que s'ha de fer és obligar les grans plataformes que tenguin continguts, almenys a l'Estat espanyol, amb els quatre idiomes oficials i, per tant, que totes les produccions estiguin amb tots els idiomes perquè les produccions en anglès són la majoria i les produccions doblades en castellà també són la majoria. El castellà és el segon o el tercer idioma més parlat del món, per tant, el què s'ha de fer és protegir la llengua catalana en la mesura que una llengua és un tresor i per tant tota administració i tota política ha de tenir per objectiu protegir-la i fer-la créixer, i s'ha de protegir la llengua catalana sense tants per cents. Totes les produccions de totes les plataformes s'han de poder trobar doblades o subtitulades en català. Òbviament, apostem per les versions originals perquè això juga a favor també d'altres llengües, però nosaltres hem de poder veure els continguts en català, doblat o subtitulat, depenent de què es faci amb aquell contingut.

Es va fer pública la bona notícia que el Tribunal Constitucional belga va declarar inconstitucional, castigar o perseguir els insults a la monarquia. Tot això gràcies al cas Valtònyc. Com valores aquesta notícia?

Primer li vull donar les gràcies a en Josep per la seva batalla i per la seva persistència en què les injúries a la corona no siguin un delicte, almenys a Bèlgica, perquè és un despropòsit que a Espanya es continuï mantenint aquest delicte mentre, per exemple, altres delictes com la corrupció sistemàtica no s'investiguen mai. Crec que és una gran notícia. Ell ho va dir en una piulada, crec que ha fet una guerra que és beneficiosa per moltíssima gent i aquesta és la lògica fonamental per la lluita dels drets humans, que la lluita per una persona o la batalla o un dret sigui extensiva i sigui una millora per a milers de persones, i això és el què ha fet Josep Valtònyc, guanyar aquest procés judicial i que a Bèlgica deixin de ser delicte les injúries a la corona, és una cosa que beneficia a tots i totes les belgues, però que a més, de rebot, a la gent que vivim a l'Estat espanyol també ens dóna aire per poder continuar amb la convicció que la dinàmica dels tribunals espanyols és una dinàmica totalment embogida que persegueix la dissidència sense límit i que a més protegeix els poderosos de manera sistemàtica.

Parlant d'exili, com està Ana Gabriel?

A nivell personal bé i a nivell polític viu una situació complicada. Una situació en la qual no se sap què passaria si ella tornés a l'Estat espanyol perquè sempre hi ha l'amenaça del Suprem, de fet, vàrem intentar que la causa la traslladessin a Catalunya per poder mirar de quina manera o quin recorregut tendria i se'ns va dir que no només no es traslladava la causa a Catalunya sinó que s'obria la porta que Fiscalia requalifiqués el delicte d'Ana Gabriel. Per tant, personalment bé i agraïdes que vos interesseu, políticament perquè amb aquesta situació que tenim a casa nostra, amb un Estat espanyol desaforat, amb una obsessió per la persecució de la dissidència i per la persecució, en aquest cas de l'independentisme i de les institucions catalanes.

Ara que sou Diputada a Madrid i hi passau molts dies a la capital espanyola, com porteu això del 'compadreo'?

És realment diferent del què estam acostumats nosaltres. Jo ara parl particularment del Parlament de Catalunya, però estic segura que de la política de les Illes i fins i tot del País Valencià, el de Madrid és una altra pel·lícula. El 'compadreo' com a forma d'exercir poder i com a forma de construir aliances que vagin encarades a l'exercici del poder. Nosaltres estam bastant fora, com vos podeu imaginar, perquè en aquesta dinàmica, a ningú li interessa que la CUP pinti gaire, per tant estam molt fora d'aquesta dinàmica. Molts mitjans espanyols no ens treuen, una perquè no interessa que l'esquerra independentista surti i dues perquè nosaltres a Catalunya estam fent un paper d'oposició bastant dura i rigorosa i ara mateix des de Madrid, tots els mitjans que no són d'extrema dreta, tots els mitjans que són mig progressistes i que estan a favor del govern de coalició, eviten treure'ns perquè nosaltres som l'oposició clara i meridiana al paper que està fent Esquerra Republicana a Madrid. Per tant, el 'compadreo' el vivim poc, el patim i a més el patim amb una situació, no diria de marginalitat informativa, però si de volgut i deliberat silenci informatiu.

Com va anar la trobada de dones de l'esquerra independentista que es va fer el 16 d'octubre a Sant Pere de Ribes?

Va anar molt bé, hi va haver més de 200 dones i els objectius eren compartir els principals reptes en relació amb l'abordatge de violències masclistes i a la feminització de les organitzacions des de la perspectiva feminista. Hi va haver tres taules.

Va anar molt bé i va ser un gest de força també entre les dones feministes de les organitzacions de l'esquerra independentista i el què passa és que d'un espai com aquest també en surten molts reptes. Ara encararem la revisió del protocol d'agressions masclistes de la CUP i encararem també la revisió del que va ser el pla d'igualtat i totes les eines. Així que molt contentes i molt bé, però hem constatat que ens resta molta feina pendent, cosa que és positiva i vol dir que una cosa que fa quatre o cinc anys era impensable, avui és una realitat.