La diputada de la CUP al Congrés espanyol de Diputats Mireia Vehí ha estat a Palma per conèixer de primera mà diverses lluites populars de defensa del territori. Hem aprofitat la seva visita per conversar amb ella.
Sou a Mallorca per parlar de diverses qüestions relacionades amb l'emergència climàtica, la destrucció del territori, les emissions de CO2...
Sí, i crec que és important explicar que l'ampliació de l'aeroport de Palma no és un macroprojecte aïllat. La setmana passada vaig ser a València amb una mobilització en contra de l'ampliació del port, i fa poc més d'un mes, vaig tenir l'oportunitat de ser a Barcelona a la mobilització en contra de l'aeroport del Prat. És a dir, hi ha una planificació en els Països Catalans de grans infraestructures que van en contra del que vol la gent del territori. A més, hi van en contra perquè continuen amb la lògica de creixement il·limitat tot i que hi ha una crisi climàtica sense precedents i recomana precisament deixar de fer aquests tipus de macroprojectes.
La CUP va presentar una esmena a la totalitat als Pressuposts Generals de l'Estat...
Si, tot i que en un primer moment vàrem valorar que no calia fer una esmena a la totalitat perquè nosaltres vàrem comunicar al ministre Bolaños, del PSOE, que no ens seuríem amb ell perquè el Govern espanyol, enteníem, estava en una direcció contrària, finalment vàrem decidir presentar l'esmena. Per què? Doncs perquè revisant els pressuposts hem vist, en primer lloc, que l'execució dels pressuposts de l'any 2021, tant a Catalunya com al País Valencià, com a les Illes Balears, és baixíssima. L'execució és molt baixa, per tant, totes les promeses d'inversió de milions d'euros no són veritat en la mesura que aquests milions no s'executen. Aquest és el primer element. El segon és que continuen en una dinàmica centralista en la qual tot es decideix des de Madrid i el què ha passat amb la llei catalana de l'habitatge és un exemple clar. A Catalunya es fa una llei per regular els lloguers, el Govern espanyol la porta al Tribunal Constitucional i a més, el Govern espanyol, per qüestió competencial, treu una llei d'habitatge que no només no regula el lloguer, sinó que manté una bonificació a les empreses que es dediquen al lloguer d'habitatges al 40 per cent i a més, bonificarà als propietaris que decideixin llogar. Una altra cosa que hi ha també és modificació del tipus de l'impost de societats de mínims i el més escandalós en tema impositiu és que se li perdonen a les elèctriques els imposts especials de l'electricitat i de la producció elèctrica. El què si fa és baixar l'IVA de la llum, però clar, s'intenta baixar la factura de la llum baixant els imposts a les grans companyies. I no només això, això és d'on surten els diners.
L'altra qüestió seria on van els doblers?
Doncs en grans titulars. Puja el CNI i puja Defensa, en matèria d'infraestructura, es donen molts diners a grans empreses de l'IBEX 35 perquè facin grans infraestructures i a més, en matèria de pensions, hi ha previst invertir en un fons d'inversió privat on la banca hi tendrà bastant de protagonisme. Per això i perquè tampoc sabem ben bé quina serà l'actitud tant de Compromís, al País Valencià, com d'Esquerra i Junts per Catalunya, a Catalunya.
Heu parlat de la Llei de l'Habitatge. El Govern espanyol promou una Llei de l'Habitatge que retalla clarament els avanços de la Llei catalana de l'Habitatge, no és així
Totalment. La llei catalana regulava el lloguer, la llei espanyola no el regula, el què fa és tenir prevista una bonificació de 200 euros, 200 milions d'euros que acabaran sent uns 200 euros per persona, per ajudar a pagar el lloguer als joves. Però això clar, si no regulam els preus, té tots els números perquè contribueixi a inflar-los encara més.
Una altra de les lleis estatals que preocupa és la Llei de l'Audiovisual. Quin és el posicionament de la CUP en aquest àmbit concret?
Aquí, Esquerra Republicana diu que està negociant en termes que no són públics i per tant no els sabem i ens preocupa perquè la protecció de la llengua catalana no pot quedar a mercè d'una negociació d'un partit i de la força que considera que té el partit. La llengua catalana és un valor que passa per sobre dels interessos d'un partit determinat i en aquest cas concret d'Esquerra Republicana. I la posició de la CUP és que el català s'ha de blindar i s'ha de blindar no només a l'audiovisual, també a l'Educació, als mitjans audiovisuals, etc. Es parlava que el Govern espanyol volia que un 7,5 per cent dels continguts de Netflix fossin en llengua catalana. Això ja és així, aquí el que s'ha de fer és obligar les grans plataformes que tenguin continguts, almenys a l'Estat espanyol, amb els quatre idiomes oficials i, per tant, que totes les produccions estiguin amb tots els idiomes perquè les produccions en anglès són la majoria i les produccions doblades en castellà també són la majoria. El castellà és el segon o el tercer idioma més parlat del món, per tant, el què s'ha de fer és protegir la llengua catalana en la mesura que una llengua és un tresor i per tant tota administració i tota política ha de tenir per objectiu protegir-la i fer-la créixer, i s'ha de protegir la llengua catalana sense tants per cents. Totes les produccions de totes les plataformes s'han de poder trobar doblades o subtitulades en català. Òbviament, apostem per les versions originals perquè això juga a favor també d'altres llengües, però nosaltres hem de poder veure els continguts en català, doblat o subtitulat, depenent de què es faci amb aquell contingut.
Es va fer pública la bona notícia que el Tribunal Constitucional belga va declarar inconstitucional, castigar o perseguir els insults a la monarquia. Tot això gràcies al cas Valtònyc. Com valores aquesta notícia?
Primer li vull donar les gràcies a en Josep per la seva batalla i per la seva persistència en què les injúries a la corona no siguin un delicte, almenys a Bèlgica, perquè és un despropòsit que a Espanya es continuï mantenint aquest delicte mentre, per exemple, altres delictes com la corrupció sistemàtica no s'investiguen mai. Crec que és una gran notícia. Ell ho va dir en una piulada, crec que ha fet una guerra que és beneficiosa per moltíssima gent i aquesta és la lògica fonamental per la lluita dels drets humans, que la lluita per una persona o la batalla o un dret sigui extensiva i sigui una millora per a milers de persones, i això és el què ha fet Josep Valtònyc, guanyar aquest procés judicial i que a Bèlgica deixin de ser delicte les injúries a la corona, és una cosa que beneficia a tots i totes les belgues, però que a més, de rebot, a la gent que vivim a l'Estat espanyol també ens dóna aire per poder continuar amb la convicció que la dinàmica dels tribunals espanyols és una dinàmica totalment embogida que persegueix la dissidència sense límit i que a més protegeix els poderosos de manera sistemàtica.
Parlant d'exili, com està Ana Gabriel?
A nivell personal bé i a nivell polític viu una situació complicada. Una situació en la qual no se sap què passaria si ella tornés a l'Estat espanyol perquè sempre hi ha l'amenaça del Suprem, de fet, vàrem intentar que la causa la traslladessin a Catalunya per poder mirar de quina manera o quin recorregut tendria i se'ns va dir que no només no es traslladava la causa a Catalunya sinó que s'obria la porta que Fiscalia requalifiqués el delicte d'Ana Gabriel. Per tant, personalment bé i agraïdes que vos interesseu, políticament perquè amb aquesta situació que tenim a casa nostra, amb un Estat espanyol desaforat, amb una obsessió per la persecució de la dissidència i per la persecució, en aquest cas de l'independentisme i de les institucions catalanes.
Ara que sou Diputada a Madrid i hi passau molts dies a la capital espanyola, com porteu això del 'compadreo'?
És realment diferent del què estam acostumats nosaltres. Jo ara parl particularment del Parlament de Catalunya, però estic segura que de la política de les Illes i fins i tot del País Valencià, el de Madrid és una altra pel·lícula. El 'compadreo' com a forma d'exercir poder i com a forma de construir aliances que vagin encarades a l'exercici del poder. Nosaltres estam bastant fora, com vos podeu imaginar, perquè en aquesta dinàmica, a ningú li interessa que la CUP pinti gaire, per tant estam molt fora d'aquesta dinàmica. Molts mitjans espanyols no ens treuen, una perquè no interessa que l'esquerra independentista surti i dues perquè nosaltres a Catalunya estam fent un paper d'oposició bastant dura i rigorosa i ara mateix des de Madrid, tots els mitjans que no són d'extrema dreta, tots els mitjans que són mig progressistes i que estan a favor del govern de coalició, eviten treure'ns perquè nosaltres som l'oposició clara i meridiana al paper que està fent Esquerra Republicana a Madrid. Per tant, el 'compadreo' el vivim poc, el patim i a més el patim amb una situació, no diria de marginalitat informativa, però si de volgut i deliberat silenci informatiu.
Com va anar la trobada de dones de l'esquerra independentista que es va fer el 16 d'octubre a Sant Pere de Ribes?
Va anar molt bé, hi va haver més de 200 dones i els objectius eren compartir els principals reptes en relació amb l'abordatge de violències masclistes i a la feminització de les organitzacions des de la perspectiva feminista. Hi va haver tres taules.
Va anar molt bé i va ser un gest de força també entre les dones feministes de les organitzacions de l'esquerra independentista i el què passa és que d'un espai com aquest també en surten molts reptes. Ara encararem la revisió del protocol d'agressions masclistes de la CUP i encararem també la revisió del que va ser el pla d'igualtat i totes les eines. Així que molt contentes i molt bé, però hem constatat que ens resta molta feina pendent, cosa que és positiva i vol dir que una cosa que fa quatre o cinc anys era impensable, avui és una realitat.
17 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Aquests fatxes no estan bé del cap. No és normal entrar a insultar a un digital o a una pàgina, només perque no son com ells. Com tampoc és normal que s'els publiquin les seves vomitades d'odi. I més tenint en compte que ells no opinen, si no que assegen i agredeixen. Basta veure que quan ningú dóna el seu punt de vista sobre un article, ells si no és per insultar al redactor o al protagonista de la notícia, mai diuen res, si abans els altres no hen escrit cap comentari. Qualque cosa rara hi deu haver, perque amb aquestes alimanyes, si no hi hagués qualcú que tapi forats, tot serien pèrdues, començant per la reputació.
"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: 'Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, (...). Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca'. El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional -o similar- que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, Jaume Sastre, etc.
"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]" Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962) Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".
«La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ampli del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a 'tota la Catalunya' com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'» (Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya") Aquí teniu la proposta de Josep Guia: https://www.academia.edu/2486699/%C3%89s_molt_senzill_digueu_li_Catalunya
Visca Mallorca lliure de feixisme pancatalanista!
1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) 1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana: "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) 1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html 1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus." ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) 1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
Mallorquí A tu, els teus avantpassats mai et varen dir: No hi ha cap beneit què tiri pedres al seu terrat? Una de dues, i pels teus escrits, deus estar ben esbreonat de tantes que n'has tirades, deus tenir moltes goteres.
@ Mallorquí ? Ets tan mallorquí pur, que mos escrius es comentari en "llengo" castellana, això se diu coherència per defensar se nostra " llengo" i sa nostra terra. Penses que ets mol viu, jo pens que ets un colló mandana, segueix lluitant així, arribaràs enfora
@ Mallorquí ? Ets tan mallorquí pur, que mos escrius es comentari en "llengo" castellana, això se diu coherència per defensar se nostra " llengo" i sa nostra terra. Penses que ets mol viu, jo pens que ets un colló mandana, segueix lluitant així, arribaràs enfora
Así me gusta, transcriptor. Cap agressió sense resposta! 💪🏼