Tot plegat ha generat un gran debat a les xarxes socials on moltes persones han lamentat que la presidenta no hagi estat a l?altura, tot mantenint-se ferma en l?ús de la llengua pròpia, com és desitjable davant qualsevol agressió lingüística.
A banda del mal exemple que suposa, Més per Menorca recorda que, segons la Llei de Normalització Lingüística, els càrrecs de les Balears, en exercici de les seves funcions, estan obligats a fer les intervencions públiques en català. «L?abandonament de la llengua pròpia per part de la presidenta és encara més greu, perquè la seva actitud se suma a l?abandonament ?cada vegada més habitual? de les funcions institucionals per part d?altres càrrecs: per exemple, el cas del batle d?Eivissa en el mateix acte, que només va fer el discurs en castellà», expliquen des de Més per Menorca.
Així, aquest dimarts, el diputat Josep Castells ha demanat a la presidenta si ja havia presentat el cas a l?Oficina de Defensa dels Drets Lngüístics. Una oficina que, remarca Castells, el Govern va tardar tres anys a posar-la en marxa. «Vostè, senyora presidenta, va viure l?altre dia directament el que pateixen cada dia molts ciutadans de les Illes Balears desgraciadament, menyspreu, humiliacions, imposicions, hable en castellano, en español, no le entiendo... Vulneracions del seu dret a emprar simplement la llengua oficial de la seva elecció», ha dit Castells a Armengol.
A més, ha remarcat que la presidenta «planta cara aquí al senyor Jorge Campos, la qual cosa està molt bé, però no és només aquí que cal plantar cara a l?extrema dreta i a aquestes expressions de menyspreu i odi, també és al carrer». I ha acabat demanant a Armengol si se n'adona d'aquest «clima creixent de prepotència, d?agressivitat, de menyspreu cap als catalanoparlants a les nostres illes» i «què fa el Govern per a millorar aquest clima?».
Armengol ha defugit de comentar l?episodi de discriminació lingüística patit a Eivissa i el seu gir de llengua i s?ha limitat a repassar la feina feta a favor del català i l?ús que fa ella de la llengua pròpia.
El diputat de Més per Menorca ha insistit que «si això és el que està fent el seu govern, està clar que no és suficient». Castells ha enumerat alguns casos de discriminació lingüística molt greus com el de Paula Rotger a l?aeroport de Palma, un pacient de l?IB-Salut maltractat per un guàrdia de seguretat o un diputat del mateix partit que la presidenta qui va ser discriminat a un local comercial.
«No demanam a ningú que parli català, simplement que se?ns entengui en català. Demanam simplement el dret a poder emprar la nostra llengua, que no se?ns obligui a canviar de llengua. En aquesta reivindicació les actituds de les autoritats són importants perquè són exemplars. Creu vostè que l?actitud de les autoritats en l?acte de l?altre dia varen ser exemplars?», li ha demanat Castells.
Armengol ha continuat responent amb generalitats i ha insistit que se sent orgullosa de la seva terra, de la seva història i de la seva identitat. «Per a jo, les llengües mai han estat motiu d?enfrontament, són elements de convivència i de forma de comunicar-nos».
13 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
D'això en deim "Fugir per la bardissa". És una especialitat dels polítics. A Barcelona també es diu "Fugir d'estudi".
Aquest fet és una mostra més de la fragilitat de la nostra llengua, i més quan una autoritat pública es rebaixa d´aquesta manera a la vista de tothom. Na Francina no ha donat un bon exemple, i molt menys sent a casa seva. Un acte molt poc edificant i vergonyós !
La llengua és una de les principals arrels dels pobles, motiu pel qual els que els volen fer desaparèixer és el primer aspecte que ataquen. Però no se queden just en eliminar les llengues, perque quan han assolit aquest objectiu, ataquen altres aspectes de la cultura d'aquests pobles fins al final acaben expulsant, maltractant o arreconant, fent ciutadans de tercera natius d'aquests pobles. Que vagin a per la nostra llengua és una alarma d'un problema molt greu. I el pitjir que se pot fet és mirar cap a un altre costat.
Amagar es cap davall s'ala no és defensar sa nostra llengo, és cedir terreny a favor dets altres.
Què vol dir això que les llengües no han estat mai motiu d'enfrontament? Ho ha estat massa vegades, i a molts de llocs del món, i fins al punt que se n'han fet desaparèixer moltes. És això el que permetrem que passi amb la nostra? Hi anam en camí si no la defensam com pertoca.
Na Francina se supera a si mateixa. No té una mica de vergonya aquesta dona? Per què no respecta i fa respectar l'Estatut? De veritat, Sra. presidenta que ens representa a tots? No, és clar que no, les seves paraules (poques) i silencis (molts) la delaten massa sovint. Quin fàstic de polítics arribistes i giracasaques. De què va aquesta dona...
I bé que es veu, Sra. Armengol! Mai no han estat motiu d´enfrontament? I bé que es veu!
Na Francia ho pot disfressar com vulgui, però es va baixar les bragues. I va deixar la nostra llengua sota els sabatots de qui la volen veure eliminada. I com autoritat institucional no va estar a l'alçada
En una situacio d'assetjament, fer la farina blana no es tàctica, es covardia, que només serveix per donar més arguments a l'assetjador. Vergonya, Francineta.
Armengol és un puntal del neoliberalisme, de l'espanyolisme i de la monarquia. De segur que hi hauria líders psocialistes pitjors (pensem en els impresentables batles de Palma o de Calvià), però no en podem esperar res d'esperançador per a la independència. Amb ella, el país mor lentament, però mor.