Aquest fet és una mostra més de la fragilitat de la nostra llengua, i més quan una autoritat pública es rebaixa d´aquesta manera a la vista de tothom. Na Francina no ha donat un bon exemple, i molt menys sent a casa seva. Un acte molt poc edificant i vergonyós !
La llengua és una de les principals arrels dels pobles, motiu pel qual els que els volen fer desaparèixer és el primer aspecte que ataquen. Però no se queden just en eliminar les llengues, perque quan han assolit aquest objectiu, ataquen altres aspectes de la cultura d'aquests pobles fins al final acaben expulsant, maltractant o arreconant, fent ciutadans de tercera natius d'aquests pobles. Que vagin a per la nostra llengua és una alarma d'un problema molt greu. I el pitjir que se pot fet és mirar cap a un altre costat.
Amagar es cap davall s'ala no és defensar sa nostra llengo, és cedir terreny a favor dets altres.
Què vol dir això que les llengües no han estat mai motiu d'enfrontament? Ho ha estat massa vegades, i a molts de llocs del món, i fins al punt que se n'han fet desaparèixer moltes. És això el que permetrem que passi amb la nostra? Hi anam en camí si no la defensam com pertoca.
Na Francina se supera a si mateixa. No té una mica de vergonya aquesta dona? Per què no respecta i fa respectar l'Estatut? De veritat, Sra. presidenta que ens representa a tots? No, és clar que no, les seves paraules (poques) i silencis (molts) la delaten massa sovint. Quin fàstic de polítics arribistes i giracasaques. De què va aquesta dona...
I bé que es veu, Sra. Armengol! Mai no han estat motiu d´enfrontament? I bé que es veu!
Na Francia ho pot disfressar com vulgui, però es va baixar les bragues. I va deixar la nostra llengua sota els sabatots de qui la volen veure eliminada. I com autoritat institucional no va estar a l'alçada
En una situacio d'assetjament, fer la farina blana no es tàctica, es covardia, que només serveix per donar més arguments a l'assetjador. Vergonya, Francineta.
Armengol és un puntal del neoliberalisme, de l'espanyolisme i de la monarquia. De segur que hi hauria líders psocialistes pitjors (pensem en els impresentables batles de Palma o de Calvià), però no en podem esperar res d'esperançador per a la independència. Amb ella, el país mor lentament, però mor.
D'això en deim "Fugir per la bardissa". És una especialitat dels polítics. A Barcelona també es diu "Fugir d'estudi".