Vidal: «Seré una veu lliure al Senat, no em dec a cap partit estatal, diré lliurement el que pens»

- Has estat conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca la passada legislatura, quin balanç, quina valoració fas d’aquesta passada legislatura?

- En faig una valoració positiva. Hem fet reptes i hem plantejat reptes de futur. M’agradaria destacar la part de protecció, on més de 100.000 hectàrees han estat protegides. Una fita històrica ha estat l’ampliació de la protecció de Cabrera, el gran bot a nivell social que ha fet la protecció de la posidònia, a nivell normatiu hem fet un decret pioner, acompanyat d’un dispositiu de vigilància únic en el Mediterrani. Però també, el més important, la consciència social de que és la posidònia, per a què serveix i el paper tant rellevant que té a la nostra mar. També hem fet més reserves marines, el sector de la pesca ha estat clau per impulsar noves reserves marines, quatre, una a cada illa, que marquen un abans i un després. Evidentment, Es Trenc, per fi, Parc Natural, una reivindicació dels anys 90 que es culmina ara. I ara s’ha de gestionar el dia a dia. En temes d’aigua destacar que hem intentat recuperar la cultura de l’aigua, hem tengut sequeres molt virulentes i esperam que la gent s’hagi conscienciat i les administracions locals també per fer front a aquests reptes. Hem protegit les zones humides. I en agricultura, hem potenciat una agricultura familiar, de petits negocis i per tant de conservació del nostre territori.

- Aquests propers quatre anys seràs representant de les Illes Balears en el Senat. Què hi va a fer un ecosobiranista en el Senat espanyol?

- Evidentment a representar les quatre illes, som senador autonòmic, això és un eix clau. Per exemple, és un fet singular que Formentera no tengui un senador propi, per tant, amb especial dedicació als companys de Formentera per transmetre les seves reivindicacions. Un eix clau també és el de drets i llibertats, amb l’entrada de VOX i l’ultradreta estam tornant enrere amb coses que pensàvem ja assumides, amb drets conquerits com la llibertat d’expressió, la llibertat política, la defensa de la llengua catalana... Per tant en el Senat hi haurà una veu crítica que defensarà sempre aquests drets, defensarà la no aplicació del 155 i per tant, hi ha d’haver una aposta clara per no fer cap passa enrere en drets i llibertats tant col·lectives com individuals. Una tercera línia de feina clara és que aquí hem estat pioners en protecció del medi ambient, amb normatives clau. Ara, Madrid ens vol dur al Constitucional i aquí també farem un nou front. No és que només no volem donar la raó al Constitucional sinó que volem que Espanya, amb altres companys d’altres territoris, també impulsi polítiques com les que nosaltres hem fet aquí. I per acabar, un clàssic, que no per molt vist i per cansats de sentir-lo que estem hem de deixar de reivindicar: el REB i un nou model de finançament, sobretot un nou model de finançament més just per les Illes Balears.

Cal rompre els estereotips. A vegades, quan anam a Madrid, se’ns pressuposa que som milionaris aquí a les Balears, que tenim una renda per càpita molt alta, però aquestes estadístiques amaguen molts de problemes i quan demanam millor finançament és per tenir millors infraestructures, millor educació, millor sanitat, polítiques d’habitatge, polítiques culturals... és necessari aquest finançament.

- Hi ha un precedent d’un sobiranista de les Illes Balears en el Senat que és en Pere Sampol, ja hi has parlat? Fas comptes reunir-t'hi?

- Diumenge passat vàrem berenar junts a Montuïri, vàrem passar una estona agradable, dues hores conversant per aprofitar l’experiència. L’experiència és un grau, en Pere va ser un gran senador i el referent que, evidentment, tenim i també he parlat amb altres senadors d’altres formacions com amb Margalida Quetglas, de Podem o amb Francesc Antich, que és a qui substituesc.

- Respecte de la subhasta de la finca de Son Busquets, has afirmat que el ministeri de Defensa espanyol prioritzi el finançament abans que l’habitatge et pareix una salvatjada...

- Sí, jo crec que tots els ciutadans tenim clar que Son Busquets es va pagar amb doblers públics, que és propietat del ministeri de Defensa, el que no entenem és que, a més de que sigui finançat, es pretengui especular damunt aquest territori. Creim que és una peça clau dins la ciutat de Palma per connectar barris, per poder construir habitatge social de lloguer. Si acaba sent una promoció privada, serà de venda. Jo crec que allò important és generar una bossa de pisos de lloguer important a Palma i, a més a més, quin sentit té? 45 milions d’euros en mans de privats, aquesta subhasta, el ministeri de Defensa fent caixa d’un bé comú, en lloc de transferir-ho com hauria de ser, al ministeri de Foment i amb les empreses públiques, fer aquest desenvolupament urbanístic pel bé de la ciutat.

- Normalment, tant dels senadors electes com dels senadors que hi van a través del Parlament, sabem d’ells a principi de legislatura i a final de legislatura, amb alguna excepció com la d’en Pere Sampol, es sap poca cosa d’allò que fan. Com penses revertir aquesta situació?

- Evidentment, sent present a totes les illes, crec que és important que un senador autonòmic visiti constantment totes les illes per captar el pols, tant de les entitats, com els ajuntaments i consells insulars, quines preocupacions tenen. Tenint en marxa l'oficina en el Parlament. Els ciutadans han de saber que en el Parlament de les Illes Balears hi ha una oficina del senador on poden ser atesos i on poden reivindicar o demanar tot el que sigui control sobre el govern de l’Estat. I evidentment, a diferència d’altres senadors, com va ser en Pere Sampol, seré una veu lliure. Podré dir allò que altres, pel fet de formar part de grups polítics, no poden dir. Seré un senador autonòmic que no es deu a cap partit estatal i podré dir lliurement el que pens.

- Aquesta és la part més positiva, la part que es posa en dubte és si tendràs capacitat d’influència, si un senador pot tenir capacitat d’influir dins el magma de càrrecs que hi ha per Madrid.

- Jo sempre pos l’exemple d’un diputat de Coalició Canària que sí que va tenir influència i gràcies a les seves gestions gaudim tots del descompte aeri per a residents. Mira si va tenir d’importància un sol escó en el Congrés de diputats. Crec que és important rompre mites sobre les Illes Balears, parlar clar i tenir aquesta representació i cercar aliances. Evidentment, farem feina amb els companys d’Esquerra, de Bildu, de Compromís... intentarem cercar aliances territorials per fer aquesta feina i aquest front comú.

- Què es pot fer per la llengua catalana en el Senat?

- Primer de tot crec que s’ha de normalitzar l’ús del català a les institucions espanyoles i també a les europees. Jo record l’episodi on la Ministra Tejerina, quan jo era conseller, a Brussel·les, no va voler que fes la intervenció en català i, de fet, no vaig poder fer ni la intervenció davant la Comissió. Crec que és important que normalitzem una llengua, que s’utilitzi en les administracions, que s’utilitzi en el màxim nivell i que es normalitzi el seu ús. Crec que ara mateix que tenim aquests de VOX i companyia que ens volen tornar enrere és important fer-ne ús i fer-ne bandera. Des d’allà defensarem els drets lingüístics, tenim un nou instrument per defensar la nostra llengua.

- Parlem de finançament. Que podràs aportar des de Madrid?

- És importantíssim que els pressupostos de l'Estat passen pel congrés, i després es validen en el Senat. El Senat té tres potes, una de control al govern de l'Estat, una de pressupostos i una part normativa. Aquesta triple feina és que el que intentarem fer.

- Quan eres encara més jove vares tenir relació amb Joves de Mallorca per la Llengua que ara compleixen 25 anys. Com recordes aquesta etapa?

- Vaig participar en el mosaic humà del 1996 que deia 'Som Comunitat Històrica'. Jo era el responsable, com a voluntari, de la lletra H... Crec que és important que els joves s’involucrin i quan deim que feim política, hi ha gent que em diu que per arribar al Senat s’acaba la carrera política, jo dic que la política es fa des de molts d’aspectes i crec que 'Joves' ha estat una molt bona escola de participació política en defensa de la llengua per a molta gent, com el GOB en defensa del territori. Són escoles importants. Tots els ciutadans hem de fer política des de diferents àmbits.