dBalears10/01/18 0:00
TW
17

Aquest dimecres Xavier Pericay, diputat per Ciudadanos al Parlament de les Illes Balears, ha visitat La Vila del Pingüí, el matinal d’Ona Mediterrània. El polític, durant l’entrevista, ha parlat de diferents temes. Aquí, un tast de la conversa:

L'absència de representants del Govern en la Pasqua Militar, la famosa Tabàrnia, el fet de cursar Filologia Catalana, el requisit del català a la sanitat o la valoració dels resultats de les eleccions autonòmiques a Catalunya el 21 de desembre són alguns dels temes tractats. Alguns d’altres:

Situació de la llengua catalana a Mallorca

«Les estadístiques diuen que l’ús (del català) minva. Nosaltres, evidentment, creiem que la llengua s’ha de protegir. Igual que la cultura que hi pugui estar associada. Però tampoc creiem que això hagi de passar per la imposició. Per exemple, en el camp de l’ensenyament, per la immersió lingüística. Hi ha una aspiració d’igualtat que és absolutament impossible. És a dir, aquesta idea de ‘ha de tenir un ús equivalent...’ està molt bé com a pretensió. Però és dificilíssim perquè el que té al costat el català és, no només una llengua que és oficial de l’Estat, sinó que és també una llengua parlada i amb una quantitat de manifestacions culturals darrera amb un poder infinitament superior al que pugui tenir mai el català. La igualtat entre llengües és absolutament impossible».

Desaparició del català?

«Si els parlants es redueixen ho fan per motius objectius. Perquè no es redueixin els parlants, no s’han de violentar una sèrie de drets que tenen els ciutadans. No crec que hi hagi perill de desaparició del català».

Reducció de l’ús

«Està clar que hi ha una reducció d’ús. Però aquesta reducció té a veure amb les onades migratòries. Allà on l’administració té peu, evidentment, pot. Al carrer és molt difícil i, per tant, s’ha de fer perquè la gent hi vegi una utilitat, un sentit. Hi ha molta gent que no hi veu un sentit. Una llengua s’aprèn i, si l’has apresa, s’usa si hi tens una necessitat».

Mesures concretes pel català a l’ensenyament

«El català ha de ser una llengua que pugui ser triada exactament igual que el castellà com a llengua de primer ensenyament. Hi ha d’haver una part d’aprenentatge del català, i inversament. Això correspon a un model que pretén preservar els drets dels ciutadans i els drets de les col·lectivitats lingüístiques que hi pot haver aquí, que després hauran d’usar una llengua més».

Adoctrinament a les aules, segons Ciudadanos

«No ens hem dedicat a ser investigadors directes. Hem recollit el que ha aparegut en els mitjans de comunicació i, en algun cas, hem contrastat amb persones afectades. Ens hem cenyit en els darrers mesos. Casos que ningú ha negat, ni el conseller d’Educació, que nega l’adoctrinament però no els fets. No es pot mesclar la ideologia de manera institucional amb la legítima llibertat d’expressió. Si la impunitat en aquests casos és absoluta, el més natural és que quan torni a passar una cosa d’aquestes hi tornem a ser».

Com s’ha d’actuar dins l’aula, doncs?

«Com diu pensador: Si no saps com abordar un tema fes-te una sola pregunta ‘imagina si un pare qualsevol d’aquests nens estigués aquí dret, escoltant, i pogués sentir-se ofès sentint algunes coses’ si és així absenta’t de dir-ho. El que ha de fer el mestre és explicar en quin cotext s’ha produït això, per què s’ha produït i després deixar en el seus alumnes la llibertat de jutjar-ho. No ha d’orientar perquè donarà forçadament una opinió».

Fundació Jaume III

«L’objectiu és la defensa de les modalitats insulars, que parteix del principi que els model estàndard que s’ha utilitzat els darrers anys aquí és un model que s’ha anat allunyant del que és els trets propis de les Balears. Aquest ha anat agafant els trets del model estàndard de Catalunya. La Fundació Jaume III té tota la raó: s’ha de fer un esforç de difusió, estudi i promoció de les modalitats. Ni Ciudadanos ni Fundació Jaume III posen en dubte la unitat de la llengua. El que sí posa en dubte és que les polítiques fetes són polítiques orientades a allunyar-nos de la manera de xerrar (aquí)».

Entrevista sencera