Primera reforma en el Govern d'Armengol. S'han mantingut les previsions que indicaven que Més per Menorca mantindria la seva quota de poder en la Conselleria de Participació, Transparència i Cultura. La presidenta del Govern balear, Francina Armengol, ha nomenat aquest dimecres a Pilar Costa nova consellera de Presidència en substitució de Marc Pons, que passa a ser titular de Territori, Energia i Mobilitat, mentre que Ruth Mateu ha estat designada consellera de Participació, Transparència i Cultura.
Mateu, fins ara secretària general de la mateixa conselleria, reemplaça en el càrrec a Esperança Camps, que va dimitir divendres passat per desavinences amb el seu equip. Per altra banda, Pons canvia de cartera per substituir Joan Boned, que pateix una malaltia que l'obliga a abandonar l'executiu, i Pilar Costa, diputada i portaveu parlamentària del PSIB, entra al gabinet com a responsable de Presidència.
Recordem que l'altre candidat ben posicionat per assumir el càrrec a la Conselleria de Participació, Transparència i Cultura era Jaume Gomila, però ja es va avançar que es provaria de mantenir la paritat en l'assignació dels càrrecs.
Ruth Mateu, nova consellera de Participació, Transparència i Cultura, i Pilar Costa entra al Govern
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
13 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
I jo que vaig estudiar en espagnol, quina perdua de temps... si resulta que aqui a casa es on millor a evolucionat el llati, no entenc perqué hem de xerrar altre idioma que no sigui el nostre. Els nostres infants han d'estar preperats per un futur on l'idioma dominant será el catalá, sense cap dupte, serem independents i només dependrem de Catalunya,. endavant at-lots! res de foraster, malgrat siqui l'idioma més xerrat del mon, aixó no tindra cap importancia en el futur, perqué nosaltres som ja avui en dia els coes en educació infantil, fins i tot ens podem comparar en Uganda.
9-4-2012, 18h 08’: dBalears amb publicitat en foraster. Fins quan continuarà aquesta baixada de calçons? Fins quan durarà aquest bilingüisme vergonyòs i hipòcrita del gestors de dBalears?
9-4-2016, 16h 43': una altra pel·lícula en foraster a IB3
9-4-2016, 1h 49': sèrie en foraster a IB3
8-4-2016, 23h 29': una altra pel·lícula en foraster a IB3
7-4-2016, 16h 40': una altra pel·lícula en foraster a IB3
1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) 1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana: "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) 1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html 1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus." ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) 1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
Visca Mallorca lliure de feixisme pancatalanista
Enhorabona pet na Ruth Mateu..ho fará molt bé segur..es una ciutadellenca de pro....Sort i ventura Ruth
Al dirii germà d' aquest el fòrum d'opinions està ple d' insults cap aquestes dues senyores. Perô quan.s' escriu el mateix d'algu del PP t' ho.esborren. Hi ha.en marxa tota una campanya de desprestigis i insults i sense que se puguin defensar.