Entrevista a Antoni verger, candidat de MÉS a les eleccions al congrés dels diputats per aquest 20D.
Quin balanç fa verger de la campanya?
Nosaltres en realitat no hem aturat mai de fer feina. Vàrem fer les primàries i l'endemà ja vàrem començar a recórrer tota la geografia de Mallorca. Hem anat a totes les illes i ens hem vist amb milers de persones de tu a tu. La veritat és que la resposta ha estat molt positiva. Allà on anàvem duplicàvem participants respecte a altres eleccions. Hem anat creixent al llarg de la campanya.
Quins són els principals eixos programàtics de MÉS?
Proposem un nou sistema de finançament autonòmic. En aquests moments estem a la cua en tot. A causa d'un sistema de finançament injust.
També proposem la compensació dels costos d'insularitat. Vols interilles a preus determinats. També hem de caminar cap a un canvi de model productiu. Afavorir l'economia del coneixement, ajudar els petits productors... Si l'Estat espanyol compensés els costos d'insularitat, seríem més competitius. També comportaria més llocs de feina no derivats del turisme.
Quin model d'estat proposa MÉS?
Nosaltres com a partit sobiranista, d'esquerres, ecologista... tenim clar cap on hauria d'avançar aquest estat. Evidentment un canvi de model d'estat vol dir avançar amb el reconeixement de la pluralitat lingüística i cultural de l'estat. Avançar cap al blindatge dels drets socials. Però també avançar cap a la radicalitat democràtica. Cap a què els ciutadans puguin recuperar el seu dret a decidir en tot; en qüestions socials, econòmiques i en qüestions d'articulació territorial de l'Estat. Els pobles han de poder decidir i evidentment la constitució ho ha de garantir. Cosa que ara no fa.
Quines mesures contra la corrupció vinculada a la política proposa la seva formació?
Estem en un canvi de cicle, estem en disposició d'avançar cap a eradicar la corrupció. En tot cas fan falta mesures.
El finançament dels partits ha de ser clar i transparent. D'altra banda, s'ha de dotar la justícia amb els mitjans adequats, s'ha de garantir la independència del poder judicial, però sobretot dels fiscals anticorrupció.
Sobre les prospeccions...
Hem d'anar a Madrid a proposar debats i forçar votacions. Hi anem a guanyar votacions en favor de les Balears, però també del medi ambient, i, per tant, anem a prohibir les prospeccions. En aquest tema el PP i el PSOE canvien de vot si estan al govern o a l'oposició.
Sobre la reforma educativa...
Tant de bo la LOMQE no tingui la majoria per a continuar. Anem a Madrid a derogar-la i evidentment s'ha d'obrir un debat sobre el model educatiu que sigui el més consensuat possible.
Què farà MÉS a Madrid en favor de la llengua catalana?
Parlaré en català allà. Se sabrà que a les Balears tenim una llengua pròpia. El meu primer discurs a la tribuna del parlament me l'imagino en català
Però s'ha d'impulsar la promoció de la llengua a tots els nivells. A Madrid haurien de tenir més consideració per les diferents llengües que es parlen a l'Estat espanyol. Totes són llengües de l'estat i totes haurien de tenir les mateixes oportunitats. S'ha de fer més inversió en matèria lingüística, tal com es fa amb la llengua catalana. A Madrid mai han arribat a assumir que el català també és una llengua de l'Estat.
Què farà MÉS amb el Senat?
El Senat hauria de ser la verdadera cambra de representació territorial, en el qual les comunitats autonomes haurien de tenir-hi la mateixa representació. Proposarem la reforma del Senat. A hores d'ara tothom ha assumit que s'ha de reformar. Si no aconseguim reformar-lo, s'ha de tancar. S'ha de reformar per a donar-li un sentit.
En el seu programa electoral dir que si aconsegueix ser diputat, tindrà una oficina a cada illa...
Sí, és un compromís de feina, de proximitat, de donar comptes del que es fa. No és res revolucionari, però ningú ho ha fet mai fins ara. Nosaltres ens hem compromès a fer-ho. Quan no siguem a Madrid serem a cada illa donant comptes de la feina que fem i no perdent el contacte amb la gent que ens ha votat. Volem un fil directe amb col·lectius i entitats.
Quines aliances farà MÉS al Congrés dels diputats?
De moment hem parlat amb compromís, si ells tinguessin grup propi podríem estudiar si ens hi incorporem per tal de tenir més veu.
Però el més normal que acabem al grup mixt. Ens estem articulant com a esquerres sobiranistes i ecologistes. Estem parlant d'un grup que pot arribar a tenir 20 o 25 escons. No hi ha canvi possible sense aquest grup de l'esquerra.
Quins seria un bon resultat?
Per nosaltres entrar al congrés dels diputats és una fita històrica. No ha pogut ser en 38 anys. Ara estem a punt de fer-ho. M'emociona pensar que recollirem el fruit d'una feina feta durant 38 anys. És la veu d'un poble que ha estat silenciat durant 38 anys i emergirà.
21 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Ciudadanos arrassa sempre i se n´ho du tot a l´abisme. Si pogués semsbsraria de sal les Illes.
No ho és. Almenys d´Espanya. Sempre hem estat una colònia que es podia depredar. Mirau si no, la pressió fiscal que patim...
A la majoria de centres estatals se troben impresos bilingües, perquè els ciutadans se dirigesquin a la administració en la llengua que preferesquin. Aquí en Català, a Galícia en Gallec i a Euskadi en Basc, i ni en Rajoy ni cap ministre seu ho ha volgut tocar, perquè no seria constitucional.
No, muchacho. No podrás hablar en catalán, porque va contra el Reglamento. Si lo haces, te harán callar, y si insistes, te expulsarán. Es el Reglamento.Es lo que hay y como dijo Herodes, te j...
Els organismes estatals estan obligats a agafar els escrits fets en Català, si aquests se presenten a una oficina de Balears, Catalunya o València. Si s´han per la competència a la que se refereixen, s´han de re-enviar a Madrid, un funcionari fa una traducció al Castellà i la adjunta a l´escrit perquè l´entenguin. Enviar un escrit en Català és perfectament legal i constitucional, si no contesten, se poden exigir responsabilitats per mor de que sempre se entrega un resguard.
@Juan que jo sàpiga, s'única llengua imposada a territoris on no és s'autòctona és sa castellana. I es català, com ses altres que llengües diferents des castellà autòctones de territoris de s'estat, ni tan sols s'ha de saber allà on és autòctona!! És a dir que es català no només no és imposat fora des territori idiomàtic, sinó que fins i tot aquí es castellà té una supremacia legal!!
Juan,en els jutjats i a la policia,ni demanant permis,et deixen parlar català.
A Madrid mai arribaran (així, en no-futur) a assumir que es català també és una llengua de s'Estat
@Indignat: Parece que disfrutais yendo de víctimas.No se donde vives, pero yo conozco a nadie en Mallorca que tenga que pedir permiso para hablar en catalán.
-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) -1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html -1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus. ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)