Ciudadanos arrassa sempre i se n´ho du tot a l´abisme. Si pogués semsbsraria de sal les Illes.

No ho és. Almenys d´Espanya. Sempre hem estat una colònia que es podia depredar. Mirau si no, la pressió fiscal que patim...

A la majoria de centres estatals se troben impresos bilingües, perquè els ciutadans se dirigesquin a la administració en la llengua que preferesquin. Aquí en Català, a Galícia en Gallec i a Euskadi en Basc, i ni en Rajoy ni cap ministre seu ho ha volgut tocar, perquè no seria constitucional.

No, muchacho. No podrás hablar en catalán, porque va contra el Reglamento. Si lo haces, te harán callar, y si insistes, te expulsarán. Es el Reglamento.Es lo que hay y como dijo Herodes, te j...

Els organismes estatals estan obligats a agafar els escrits fets en Català, si aquests se presenten a una oficina de Balears, Catalunya o València. Si s´han per la competència a la que se refereixen, s´han de re-enviar a Madrid, un funcionari fa una traducció al Castellà i la adjunta a l´escrit perquè l´entenguin. Enviar un escrit en Català és perfectament legal i constitucional, si no contesten, se poden exigir responsabilitats per mor de que sempre se entrega un resguard.

@Juan que jo sàpiga, s'única llengua imposada a territoris on no és s'autòctona és sa castellana. I es català, com ses altres que llengües diferents des castellà autòctones de territoris de s'estat, ni tan sols s'ha de saber allà on és autòctona!! És a dir que es català no només no és imposat fora des territori idiomàtic, sinó que fins i tot aquí es castellà té una supremacia legal!!

Juan,en els jutjats i a la policia,ni demanant permis,et deixen parlar català.

A Madrid mai arribaran (així, en no-futur) a assumir que es català també és una llengua de s'Estat

@Indignat: Parece que disfrutais yendo de víctimas.No se donde vives, pero yo conozco a nadie en Mallorca que tenga que pedir permiso para hablar en catalán.

-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) -1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html -1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus. ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)