Antoni Vives, tercer Tinent d'Alcalde de Barcelona i un dels homes de confiança del batle de la ciutat, Xavier Trias, ha visitat Mallorca per presentar la seva tercera novel·la, I demà el paradís, i per fer una conferència sobre les relacions entre Palma i Barcelona. Antoni Vives i Tomàs, va néixer a Barcelona l'any 1965. És escriptor i polític. Ha publicat diversos llibres d'assaig i novel·la. És articulista a diaris i setmanaris de tot el país. És premi d'assaig Joan Fuster i premi Prat de la Riba d'articles periodístics. És llicenciat en Ciències Empresarials, especialitzat en Màrqueting i Comerç Internacional. Ha tingut responsabilitat directiva a l'empresa privada i a entitats cíviques. És membre de la direcció de CDC. Ha estat secretari del Govern de la Generalitat i actualment és regidor de l'Ajuntament de Barcelona.
Vareu presentar, dijous passat a Can Alcover, la vostra darrera novel·la, I demà el paradís, què hi trobarem els lectors?
El lector hi trobarà histories de persones molt semblants a les que nosaltres podríem viure. Hi trobarà intriga, passió, i una felicitat immensa que gairebé farà que arribi al paradís.
En Damià Pons destacava de les vostres novel·les que sempre tenen un plantejament molt ambiciós...
Jo explico les històries que vull explicar. Són els lectors els que han de dir si els agrada o no. Segurament, com que no tinc la capacitat per explicar-les de manera més breu, faig novel·les tan llargues.
Explicàveu també que no feu novel·la històrica, sinó novel·la situada dins la història...
Allò que nosaltres som avui, no ens ho podem explicar sense explicar abans allò que ens ha marcat com a generació. Per això el meu primer llibre era sobre la guerra del 1936 al 1939. El següent llibre comença a la postguerra i acaba als finals del seixanta. Estic fent un exercici per arribar a poder escriure sobre la nostra generació. És un recorregut per agafar embranzida. Ara estic escrivint una novel·la que passa als nostres dies.
No heu abandonat l'assaig, però...
Actualment faig assaig a través dels articles, també faig molts pròlegs que em demanen i tinc un encàrrec per fer un llibre sobre les relacions entre Catalunya i Espanya, però crec que per fer reflexió política hauria de tenir una distància que ara mateix no tinc.
Parafrasejant el títol d'un llibre vostre, per què feis de polític?
Faig de polític perquè crec honestament que és una de les millors maneres de servir al país. Faig de polític perquè el país té la necessitat que gent que, potser no som els millors, però que podem aportar la nostra capacitat de feina, coratge i il·lusió, fem una passa endavant. Una passa endavant amb una visió, tenir visions no vol dir ser una il·luminat, sinó donar llum... faig de polític perquè crec que puc aportar alguna cosa en aquest camp.
Una de les visions del vostre equip ha estat situar Barcelona al Món. Que Barcelona parli de tu a tu amb Nova York, Londres, París...
És un objectiu bàsic. Vivim en un món de ciutats. No sabem on serà Espanya o on serà Catalunya d'aquí a cinquanta anys, però sí que sabem que Palma, València, Perpinyà i Barcelona, d'aquí a 500 anys continuaran existint.
Sembla que heu acabat amb la dicotomia que enfrontava Barcelona amb Catalunya.
Aquesta ha estat una de les trampes fatals en que ha caigut el catalanisme després de la Transició. No s'entén el
catalanisme polític sense Barcelona, no s'entén la cultura catalana sense Barcelona... Si som el que som, en bona part
és perquè tenim una urbs de 4 milions de persones.
El repte és fer una ciutat productiva i de velocitat humana.
Pensem que és possible actuar a aquests dos nivells. Fer una ciutat productiva vol dir retornar la indústria al cor de la
ciutat, cosa que avui no vol dir que retornin les grans xemeneies , sinó que avui es fa amb el disseny, la impressió
digital... al mateix temps som partidaris de donar més espai per als vianants. Tots els nous projectes que es fan
comporten recuperar entre un quaranta i un cinquanta per cent de l'espai per als vianants i això repercuteix en el
benestar de la ciutat.
Acaba de finalitzar una nova edició del Mobile World Congress, què significa per a Barcelona?
És un gran espectacle que ens converteix en la capital del Món per uns dies. Barcelona és la capital dels dispositius mòbils des de fa una anys i ho és perquè sempre hem tengut clar que ens ho hem de guanyar. Hem d'afavorir un ecosistema empresarial d'inversions que ho afavoreixi.
A les balears es torna a parlar de l'ecotaxa, a Barcelona ja fa uns anys que es va implantar una taxa turística, n'estau contents de com funciona?
N'estem tan contents que la voldríem incrementar en algun àmbit i, sobretot, recaptar-la tota i que es pugui dedicar a inversions socials i millores per a la ciutat. D'altra banda, si viatges a Roma o a Nova York pagues i no passa res. Tots entenem que hem de contribuir al manteniment de les ciutats que visitem.
Quines perspectives electorals teniu a Barcelona i a Catalunya per a les properes eleccions municipals?
A Barcelona, esperem guanyar, tot i que es preveu un consistori més fragmentat. Aquesta legislatura hem governat amb minoria i, sembla, que o be sols o be acompanyats podrem tornar-ho a fer. Al conjunt del país, espero que les forces polítiques que defensem la sobirana, tinguem uns bons resultats.
El 27-S serà la culminació del procés cap a la independència
Espero que més que la culminació, sigui un punt i seguit en el procés, ben falcat per uns bons resultats, que ens permeti
continuar treballant en un proces llibertat nacional que ha de servir per augmentar la qualitat de vida dels catalans, la cohesió social i el futur.
I com veu la realitat social i política de Mallorca?
Jo no som un especialista en Mallorca, però l'estimo molt i pertany a la meva geografia de solidaritat bàsica. Penso que cal una aproximació més gran entre Palma i Barcelona, no només per motius ideològics i sentimentals, sinó per motius
pràctics. Sincerament, crec que Mallorca té una gran capacitat per competir al món i hem de ser capaços d'aprofitar-ho.
42 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Otra noticia sobre la corrupción de Antoni Vives i Tomàs, está publicada por el Mundo El director de Antifrau sugiere que 'el 4' de Trias cobró comisiones por la Marina del Port Vell http://www.elmundo.es/cataluna/2015/05/08/554d11f0268e3e2f198b456c.html
ANTONI VIVES I TOMÀS SEÑALADO POR ANTICORRUPCIÓN DE LA GENERALITAT El jefe Antifraude de Mas señala al número cuatro de Trias por cobrar comisiones Daniel de Alfonso, jefe antifraude de la Generalitat catalana, ha señalado al número cuatro de la candidatura de CiU a Barcelona por cobrar comisiones en Marina Port Vell http://www.elconfidencial.com/espana/cataluna/2015-05-08/el-jefe-antifraude-de-mas-senala-al-numero-cuatro-de-trias-por-cobrar-comisiones_790028/
-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) -1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html -1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus. ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
Catalans ii Catalanistes.. Barco, això no es Ca vostra..!! Som mallorquins, Som Balears, catalanufets mai ..!! Aneu a tocar es collons a en Pujol i Cía No volem sa mentida i invent polític intencionat des Passtisos Catalans..!! Arruix de ca nostra, Barco..!!
Pretenden levantar muros y fronteras, pero quieren "aproximaciones" con Palma.... No hay quien entienda a estos catalufos....
@ Mallorquí i, per tant, nacional de Catalunya, Vuelve a la escuela, friki
@Lo trenquet groc El moviment es demostra caminant; per tant, la primera cosa que podríeu fer vós és no apropiar-vos ni del nom del país ni del gentilici: la Catalunya insular és tan Catalunya com el Principat i els mallorquins som tan catalans com els principatins.
Només volia afegir que si que és cert que en ocasions els catalans pequem una mica de paternalistes, però en cap moment ho fem de mala fe ni amb esperit "pancatalanista".
Com a català amb amics de ses illes, us dic que naltres no volem pas anexionarvos a catalunya ni imposar-vos el dialecte Barceloní ni tenir una relació Metròpoli colonia amb valtres. El que volem, és tenir una relació de germans, amb una història i llengua comuna però alhora particular i diferenciada. Una relació de viatge constants, d'interdependència (que no es el mateix que dependència). I sempre que volguéssiu (previ referèndum), dintre d'un mateix estat que tan es podria dir Catalunya, com Països catalans o confederació catalano-balear. Tant és el nom. Perque Balears, us estimem sabeu? Ens agrada el vostre parlar i ens encanten les vostres illes, i no amb visió colonial. Pd. sé que potser m'ha quedat una mica tòpic però es que de debò n'estic fart d'aquesta visió de "Oh es catalans mos vindran a envaïr i mos imposaran es seu Català i es pancatalanisme i s'apropiaran de lo nostro i tal"
Sr VIVES a portar fum..!! això no es Catalunya.. Barco..!!