Un cineasta madrileny establert a Mallorca, especialitzat en documentals socials i activista de les diferents marees que han marcat els últims anys a les Balears podria ser pròximament la cara de Podem a Balears, que el 14 de febrer triarà la seva adreça autonòmica. Es tracta d'Alberto Jarabo, coautor del documental Mort accidental d'un immigrant, sobre el cas d'Alpha Pam.
El nucli promotor de Podem a Balears, el grup inicial que va participar en les seves primeres assemblees pocs mesos abans de les Eleccions Europees de maig s'ha implicat totalment en el projecte de candidatura i li dóna el seu suport. La proposta va partir de reunions del cercle d'Arxiduc, a Palma.
Laura Camargo, que fins a les Europees va ser la cara més visible del projecte i que ha rebut diversos crides -que ha descartat- per posar-se al capdavant de l'estructura autonòmica del partit, optarà al Consell Ciutadà (equivalent a l'Executiva) no optarà a la secretaria general. Donarà suport a Jarabo.
També Carlos Saura, que aspira a la Secretaria General de Podem a Palma, que s'elegirà el 2 de gener, forma part del grup que impulsa la seva opció, que ha estat presentada internament i que aquest mitjà ha confirmat. També li dóna suport Antoni Palerm, que ara s'encarrega de l'Oficina Europarlamentària de Podem i que va formar part de l'equip que va preparar l'assemblea ciutadana que va triar a Pablo Iglesias com a secretari general.
De la Complutense
Alberto Jarabo (Madrid, 1975) és llicenciat per la Universitat Complutetense de Madrid, on Iglesias, Erejón i Monedero forjar el seu projecte, i començar el seu camí laboral a Tele K, la televisió local de Vallecas. Va recalar a Balears el 2001 i ha signat produccions per Televisió de Mallorca i IB3.
El nucli que dóna suport a Jarabo (que previsiblement no serà l'únic candidat, possiblement també es presenti Antoni Bennassar) ha començat a treballar en el programa electoral que, després de febrer, discutirà l'Assemblea Ciutadana Interinsular.
El nucli inicial de Podem impulsa el cineasta Alberto Jarabo com a líder
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
33 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Mentrestant "debatem" de la Ñ o de la Ç, els "altres" ens foten les llibertats, i ens retallen els drets i la societat del benestar. Anem per feines i debatem de quina manera hem de recuperar tot el que hens han "fotut"
Creo que PODEMOS debería nombrar candidato a nuestro multiétnico y rumboso tonto del pueblo Tià.
Compatriotes: Que no ens imposin, també en aquest fòrum, el LEPE (Lengua Española Propia de España...), conegut a l'Aragó amb el nom de LAPOLLA (Lengua Aragonesa Propia de Otros Lindos Lugares de Aragón...) *. Deixem sense respondre ni valorar els comentaris escrits en "la llengua cooficial distinta del català" ** i si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí el foraster no és útil ni necessari o, dit d'una altra manera, no permetem que ningú -evidentment mal educat- pugui considerar el català com inútil i innecessari ni que pugui prescindir d'aquest idioma en el territori on és l'única llengua pròpia. *S'ha d'advertir que aquestes denominacions no són una burla cap a la llengua castellana ni tampoc cap als espanyols en general, sinó un "homenatge" adreçat només als espanyols que, avui (29-12-2014), continuen menyspreant el català anomenant-lo -i això no és broma- LAPAO (segons ells: Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental). **Un altre "homenatge", aquest pic a en Rafel Bosch que va utilitzar una expressió similar per tal d'amagar el nom de la nostra llengua.
Cantra el fascismo xenófobo catalanista, vota PODEMOS
Em sembla que a Podemos de Mallorca hi aterren molts oportunistes que volen cercar-se la vida al recer de la política. Que un senyor com Antoni Palerm passi del PCE a UM, i d'UM a Podemos fa malpensar. Que una senyora com Aina Díaz fins ara portaveu d'Esquerra Unida i que ha passat per CCOO i CGT aterri ara a Podemos és pur oportunisme.
Per a Ropit: I què? Estam parlant de llengües, no d'estats o d'altres divisions administratives.
Per a Bessons: Si però la Ñ tampoc es exclusiva d'Espanya, també s'usa a Colombia, Mèxic, Argentina, Uruguay, Chile... Com ho faran?
Ropit l'ha cagada amb això de la "Ç" per ombliguista. És molt frequent cagar-la així quan ets nacionalista (català, espanyol o d'allà on siguis) i tens les neurones intoxicades per pàtries, banderes i altres dois.
Alerta Ropit! La Ç no és només catalana, els francesos i els portuguesos també la fan servir. Allò que tenim de més característic és la manera de representar la ela geminada que, sigui dit de passada, s'hauria d'escriure amb les dues eles tan juntes com les de la ela doble, lligades si escrivim a mà amb aquest tipus de lletra i afegint-hi, després, el punt volat; per això, no estaria malament que la poguéssim escriure amb una sola tecla de l'ordinador.
Ara me'n he adonat que els nous teclats d'ordinador no duen la "importantíssima" Ñ dels famosos 500.000.000 d'hispanoparlants, i duen la Y anglosaxona, &, i la Ç catalana. Que passa aquí?