Aquest és el panorama que reflecteix l'informe 'En espanyol o res. 40 casos greus de discriminació a les administracions públiques, 2007-2013' de Plataforma per la Llengua, que presentà el dijous al Parlament català el tècnic d'aquest organisme Eloi Torrents, qui ha qualificat aquestes situacions d'«inacceptables i intolerables».
Segons Torrents, l'elevat nombre de casos que acumulen les institucions estatals demostra «deficiències» en el compliment de la legislació en matèria lingüística, i ha qualificat aquesta situació de greu perquè el Govern central és el màxim responsable de fer complir les lleis estatals, els Estatuts i els convenis internacionals.
Indrets
Els 40 casos registrats entre 2007 i 2013 afecten a tots els territoris on es parla català: deu corresponen a Balears, 19 al Principat, i onze al País Valencià.
Per organismes, el 40% de les discriminacions procediren de la Guàrdia Civil -16 casos-; un 22,5%, de la Policia Nacional -nou casos-, i un 7,5%, de l'Agència Valenciana de Salut -tres casos-.
El 30% restant correspon a situacions puntuals a l'Administrador de Infraestructuras Ferroviarias Adif, l'Audiència Provincial d'Alacant, la de Cantàbria, la Conselleria de Treball de la Generalitat, la Junta Electoral de Palma, el Ministeri d'Hisenda, l'Oficina de Registre del DNI de Tarragona, el Registre Civil de Badalona, el Servei de Salut de Balears, el Tribunal Suprem (TS) i la Universitat Jaume I de Castelló.
D'aquests fets, sis acabaren amb una agressió física. Dos d'ells s'esdevingueren a Balers, tres a Catalunya, i un a València. Els més violents es produiren a l'Aeroport de Barcelona el 2012 i en el de Son Sant Joan, el 2009. A tots dos casos, segons l'informe, dos ciutadans van ser agredits per parlar en català.
Augment d'incidència
Torrents ha alertà que des de 2012 s'ha notat un augment de discriminacions amb 18 nous casos greus. «Aquests casos solament són la punta de l'iceberg perquè la majoria de persones que els sofreixen no ho denuncia».
Per tot això, ha pronosticat que el proper informe de l'entitat reflectirà una «involució», equiparable a la situació que vivia la llengua catalana en l'inici de la democràcia.
Plataforma per la Llengua ha traslladat aquest informe a la direcció general de Política Lingüística de la Generalitat, al Ministeri d'Interior -a través del diputat d'ERC Joan Tardà- i al Parlament Europeu.
«La diversitat lingüística provoca certa al·lèrgia a certs sectors de l'administració. S'hauria d'acabar amb aquesta intolerància i veure la llengua com una riquesa més enllà de la política», assegurà.
21 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
La majoria de forasters no són integrables a la societat nadiua, al menys a les Balears. L´odi a sa llengua i sa cultura nostros els pot més.
"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]" Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962) Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".
@ mallorquín Mira bien el atlas, chato. Sitúate en Neverland, al oeste de Narnia, entre Sildavia y Liliput. OK? Localizas la Tierra Media? pues si miras un poco más abajo de Mordor, ahí encontrarás los paiasos catalanes.
Fragment de la "Resposta dels mallorquins" als nostres compatriotes del Principat (10-6-1936) “Amb la nostra resposta volem fer la triple afirmació d'unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és la terra on es parla la mateixa llengua. Afirmació que adrecem a la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança”.
«Com havia de ser la nostra revista? L’acord fou unànime: la nostra revista seria oberta a tothom, a tots els corrents estètics i a tot Catalunya (aleshores no dèiem “Països Catalans”, sinó Catalunya i prou. Per a nosaltres, tan Catalunya era Barcelona, com Alcoi, com Ciutat, com Lleida o com Perpinyà; i com que no significàvem res, ni érem cap força ni cap perill, ningú no hi tenia res a dir)». Josep Maria Llompart (Latitud 39, agost de 1981) L’article es refereix al naixement, l’any 1952, de la revista Raixa. http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699
"Els anys de la República van estar marcats, a Felanitx, per la forta personalitat de Pere Oliver Domenge, mallorquí de nació catalana, [...], independentista, militant de l’Esquerra Republicana Balear. I un gran alcalde. El 1908 l’apotecari Barceló just tenia vint-i-dos anys quan va publicar, al setmanari El Felanigense, això: “Sa olvidat [...] de que nostros avantpassats al peu dels documents oficials y seguit á la firma, posaven les següents paraules, Catalá de Mallorques, y dich que sa n’ha olvidat, perque de lo contrari no afirmaria qu’els mallorquins no som catalans, afirmació tant absurda com si jo ara digués qu’els mallorquins no som llatins.” Però el text més conegut de Pere Oliver sobre la qüestió nacional és la conferència que pronuncià el 1916 en el Casal Catalanista de Sants ‘els Segadors’, publicada anys després amb el títol La catalanitat de les Mallorques. En aquella ocasió l’apotecari felanitxer apostrofà els catalans del Principat amb les paraules següents: “Catalans conscients, oïu-me: les Mallorques són catalanes. Per amor a la veritat, per deler de justícia, per la fretura d’alliberació que havem, ens cal reintegrar, incorporar al llinatge de Catalunya, a la pròpia valor social, les xamoses Balears, les illes volgudes, que no són ni poden ésser colònies ni possessió d’altres pobles, car són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora.” http://joancalsapeu.wordpress.com/2011/04/14/el-felanitx-republica-de-pere-oliver-domenge/
«Si no fóssim un poble mateix amb Catalunya, si no estiguéssim lligats per un doble vincle de germanor i d'història, ho hauríem de voler ser. Però és que per molt que facem tanmateix ho som catalans. Com un qui negàs son pare, el delataria la fesomia que no es pot mudar fàcilment». Llorenç Riber (1909) http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699
«Catalunya no se circumscriu a les quatre províncies de la divisió administrativa espanyola sinó que abraça totes les contrades on se parla la llengua del rei En Jaume». Miquel Ferrà (1932) http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699
"Catalunya és, en quantitat i en temps, el nom més usat històricament per referir-se al conjunt de la nació. Només s'amaga o dissimula, amb espires intermitents de recobrament, en els moments de major persecució arran de les victòries militars de Felip V o de Franco i els períodes immediats subsegüents. Han estat la por i la repressió les causes que han arraconat l'ús públic del nom. Just per això, com a reparació, mereix ser recuperat i reivindicat. La documentació trobada, amb evidències clares de censura i amb proves fefaents que molts d'historiadors ho han amagat deliberadament, certifica l'ús volgut i acceptat del gentilici catalans als antics regnes de València i de Mallorca". Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo" (2014) http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699
Fragment del discurs, amb ortografia obsoleta, de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873 "Tinga lo nom de Catalunya, sia Catalunya la terra tota ahont la nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu'una sola pàtria y una sola llengua, y aquesta cobrarà en galania lo que la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo breçol de tots los que aquí ens aplegam, que açò se tany entre'ls fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà la seua gentilesa. Per tot n'hi trobarem de les perles que li caygue- ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren, ahont tant s'era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vos- altres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha- vem de mirar de reull los qui no'n siam conexents; ni per haverles hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba- nyals de València, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia- dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar. Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia p'els avis mes qu'una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com dehia sos estramps en Jaume d'Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís de Vilarasa: en lo Cançoner de París no s'hi troba mes que la pura manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades de lo realme d'Aragó que hi dexaren sos bells dictats; y fins Fra Anselm Turmeda, qu'havem sempre tingut per fill de Catalunya, nasqué, teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca, sens que per sos rims ni per sos vocables vos n'haguesseu adonat ni ho ha- guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife- rents pobles la desfiguraren? No, per cert. Triemla tots ab ull clar y bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vullam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla que vinguen, si son de gent nostra, y rebujem sens mirament tot lo qu'entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin. Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats p'el camí de la nostra restauració literària, y cantar bellament, com los aucells en l'aubada, la vinguda del astre resplan- dent del nostre esdevenidor."