El Pacte per l'Educació presentat a la societat civil aquest dimarts a Es Mercadal per Menorca Edu21 aposta per una escola en català com la que existia fins l'arribada del Projecte de Tractament Integrat de Llengües (TIL).
El criteri que s'ha seguit alhora de fixar les bases lingüístiques del Pacte Educatiu ha estat el d'establir “un model lingüístic clar, que asseguri el caràcter prioritari del coneixement de la llengua catalana, el de la llengua castellana i de les llengües instrumentals que es considerin necessàries”.
Concretament en l'apartat de llengua el Pacte proposa que “cada centre en el marc de la seva autonomia, elaborarà i aprovarà el seu propi PLC (Projecte Lingüístic de Centre) en el qual, atenent al seu context sociolingüístic i a l'assoliment dels objectius lingüístics, es decidirà el repartiment de les llengües d'aprenentatge”. Ara bé, sempre tenint en compte que “la llengua catalana, com a pròpia del territori, ha de ser la llengua prioritària i majoritària”.
Els menorquins, que han elaborat el document del Pacte des de les bases, és a dir, famílies, alumnes i professors, detallen que “tenint en compte que el català és la llengua històrica de Menorca, l'inici a la lectura i escriptura es farà a partir de la llengua catalana, que és la manera com els infants poden aconseguir més facilitat per a l'aprenentatge d'altres llengües, i com poden incorporar, de manera més o menys espontània, l'escriptura i la lectura en castellà i en altres llengües”.
Pel que fa a l'ensenyament de les llengües estrangeres “s'iniciarà a la primera infantesa en situacions reals de comunicació espontània i no en els contextos abstractes dels continguts acadèmics”, tal com es fa actualment amb el TIL on s'imparteixen les Ciències o les Matemàtiques en anglès.
Altres aspectes que recull el Pacte
El document recull que per fer de docent seria necessari accedir-hi a través d'unes proves específiques i demostrant “sensibilitat social” o “motivació i capacitat de lideratge”. També aposten perquè la carrera professional del docent estigui categoritzada en “novell, aprenent, avançat o expert”.
Els dissenys curriculars no seran tant “desenvolupats i concrets sinó més senzills i oberts”. Asseguren que cal adaptar-los a la “realitat social i al moment en què vivim”.
Pel que fa a l'equip directiu, aquest serà proposat per la comunitat educativa després de valorar el seu projecte de direcció en el qual el lideratge haurà de ser compartit.
El Pacte per l'Educació aposta per una escola en català
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
Amb gansters no hi ha res que negociar.
El pancatalanisme és un moviment polític, en una gran cantitat de subvencions per part de la Generalitat Catalana, que busca l'imposició de la llengua catalana i l'anexió territorial i cultural de la Comunitat Valenciana i les Illes Balears, ademés de zones d'Aragó, el Roselló francés (denominat Catalunya Nort), d'Andorra, el Carche i la ciutat italiana d'Alguer, al proyecte d'independència nomenat "Països Catalans", "Gran Catalunya", "Nació Catalana" o simplement Catalunya.
El nom de la corrent política és anàlec al de pangermanisme i la seua relació històrica en el nazisme. Ademés de l'anexionisme imperialiste, compartix en el nazisme el genocidi cultural nomenat substitució llingüística, l'adoctrinament escolar, el foment dels símbols nacionals i l'odi a atres cultures o orígens.
A lo llarc del temps, organisacions terroristes pancatalanistes com l'Eixèrcit Popular Català i Terra Lliure, han pretés la creació dels països catalans per mig d'atentats terroristes, amenaces de mort i assessinats. Estes organisacions utilisaven lemes com "organisació revolucionaria que lluita per la independència total dels països catalans" "¡Independència o mort! ¡Vixca la lluita armada! Una nació, ¡Països Catalans!".
-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:
"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana
"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"
("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)
-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",
http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html
-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
Si un que diu que és mallorquí (gentilici regional, això és, d'una part de nació espanyola) se sent català (gentilici regional d´un altra comunitat o regió espanyola), només pot esser o un ignorant o un renegat o un foraster inadaptat o un deficient mental.
"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."
(Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya")
Aquí teniu la proposta de Josep Guia:
http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf
Si un que diu que és mallorquí (gentilici regional, això és, d'una part de la nació catalana) no se sent català (gentilici nacional, és a dir, de tota la nació, no sols del Principat) només pot esser o un ignorant o un renegat o un foraster inadaptat.
"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.
Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."
(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)
Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Xesc Bujosa, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, etc.
I que es pares recolcem, mos haureu de demostrar primer que esta lliure de tota ideologia.
"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"
Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962)
Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".
Lástima (para ellos) que la sociedad apueste por una escuela bilingüe...