Imatge de l'acte celebrat a la Casa Llarga. | M. A. C.

TW
40

Esquerra Republicana celebrà aquest dijous les jornades de debat de la Casa Llarga que portaven per títol “Cap a la independència” que es començaren a organitzar a Ses Tarragones l’any 1991.

La primera de les conferències portà per títol: L'articulació d'Esquerra Republicana a Mallorca. En aquesta conferència, el professor d'economia de la UIB, Joan Mir, recordà que "Esquerra Republicana sorgia a Mallorca arran de la necessitat d'un partit que actuàs en l'àmbit nacional dels Països Catalans" Mir que s'afilià a Esquerra l'any 1987, fou el primer militant que s'hi afilià després del període republicà i recordà que "el nostre objectiu era el de ser testimonials, en el sentit més positiu del terme, de donar testimoni que a Mallorca hi havia una gent que volia actuar en clau nacional completa i demanant la independència. Ara estam contents en veure que Esquerra ha passat de la testimonialitat a la consolidació que representen els 20.000 vots obtinguts a les eleccions europees".

En el seu torn, Josep Palou que com Mir havia estat president de la Federació a les Illes Balears d'Esquerra Republicana recordà "fets polítics que es discutien fa vint anys i que connecten amb la situació política actual, com fou l'ordre educativa Rotger o la implantació d'una presó que ens convertia en colònia penitenciària, així com quan el PSOE acusà a Canyellas de copiar el discurs d'Esquerra Republicana en reclamar aquest un millor finançament" Palou feu èmfasi a la necessitat de "vigilar davant la guerra bruta que practica l'Estat contra l'independentisme, feu una crida a la unitat dels independentistes i es felicità per la confluència de l'espai sobiranista dins MÉS".

Notícies relacionades

L'actual president d'Esquerra a Mallorca, Joan Lladó, que moderà el debat va fer èmfasi en la idea "d'impulsar el discurs sobiranista dins MÉS i de fer esdevenir el sobiranisme l'eix del debat polític, ja que és la única resposta política que pot solucionar el problemes dels illencs" En aquest mateix sentit Palou va tornar a intervenir diguent que "sense els 3500 milions que se'n van cada any de les illes Balears sense retorn no és posible contruir cap mena de justícia social".

La segona conferència tractà sobre la pèrdua de la sobirania durant la guerra de successió l’any 1715 amb tot el que comportà la lluita pels nostres drets i la participació dels mallorquins en defensa de Barcelona i de l’illa fins l’arribada dels Borbons.

En aquesta conferència l'historiador Guillem Morro, recordà el que suposa la caiguda dels illencs davant les tropes borbòniques. Morro explicà com "el Decret de Nova Planta imposà la llengua Castellana a l'administració i els imposts que pagaven els mallorquins, destinats ara al manteniment del nou Estat borbònic, es multiplicaren per quatre empobrint a la societat illenca fins el punt d'afectar greument a la seva alimentació i fins i tot a la natalitat" Morro també explica com "els borbons canviaren el mètode d'elecció dels regidors de Palma que s'elegien per sorteig d'entre persones amb mèrits i valua reconegudes a un sistema de digitació i vitalici".

Ja per acabar l'escriptor, Bartomeu Mestre, explicà com "els illencs amb naus i barques de bou rompien el setge borbònic de Barcelona per proveïr la ciutat de suministres o com els artillers mallorquins participaren en la defensa de la ciutat i com un cop perduda Barcelona, el General Moragues fou capturat mentre venia a Mallorca per ajudar a la seva resistència. Hi havia la consciència de formar part d'un mateix poble" Mestre feu especial esment amb "els mallorquins que deixaren la vida per defensar els drets i les llibertats, com fou el cas de Guillem Riera, que amb un falconet que llençava bales com taronges va impedir des fe la torre de defensa de Porto Cristo el desembarc de les tropes borbòniques. A Riera li esclatà el falconet de tant calent que estava de disparar" Mestre acabà dient que "el millor homenatge que es pot fer en aquell herois és assolir la llibertat per la que ells lluitaren".